sempre he sigut un fidel defensor de la coherència
tot és possible menys que hi hagi alguna cosa impossible (a part d'aquesta excepció)
26/04/2007
20/03/2007
bé, ha acabat una tongada de visites. ara em sento una mica i sol i una mica més lliure
podria escriure un apunt molt llarg sobre cada una d'elles, però m'hi posaria amb el primer i segur que en quedaria algun per escriure...
la primera visita va ser de la laura i la núria (la meva cosina). van venir per carnavals, però van venir per mi, eh... XD òsti com necessito que ma germana em digui les veritats! la trobo molt a faltar. i va ser curiós que vingués la núria: és dels familiars que menys veig i que més m'agrada veure. els vaig ensenyar una mica l'illa, el menjar (la tasca sinfreno, un guachinche d'anaga, la cafeteria de la facultat...), vam anar a la orotava, al teide, al blues bar, a las teresitas, al puerto de los cristianos, a puerto de la cruz, santa cruz... i vam veure un munt de plomes! plomes, infermeres sexys, polis sexys, jugadores de futbol sexys... i quan dic sexys, vull dir amb la intenció de ser sexy. que moltes noies ho aconseguien, però els tius... encara tinc malsons on apareixen escots peluts i carmí entre barba i bigoti :S
després van venir la núria i el joan, amics de la facultat de la ub. ells també venien per carnavals (però per mi, és clar). amb ells vaig anar a la cremada de la sardina, un acte molt curiós sobretot pel seguici multitudinari de gent vestida de vídua (sexy, és clar) fent veure que plorava entre crits de lamentació. mai havia vist tanta gent fent teatre de manera espontània. és com el "no passaran!" del correfoc, però més a pinyón, i molt més "teatreru". i després de la cremada repartien sardina a la brasa (amb papas arrugás, mojo i gofio, per suposat), i a les 3 de la matinada venen molt de gust! també vam anar al teide, a la orotava, al blues, a l'agüita, al puerto, a la facultat, a la sinfreno, a un guachinche a anaga, a santa cruz, a los cristianos, a las teresitas... però el millor, sens dubte, va ser escapar-nos un dia i mig a la gomera. l'endemà d'anar al concert de paulina rubio, vam agafar el ferry i ens vam plantar a l'illa del costat. és preciosa! amb la motxilla a l'esquena vam començar a caminar sense saber què fer. "lloguem unes bicis? on dormirem? busquem els horaris de busos? hi haurà busos aquí?" només teníem clar que a la posta de sol volíem estar en una platja de la punta oest, i a la sortida a l'est. i ho vam aconseguir! vam llogar un cotxe, vam fer night naker fast tourism, vam fer unes guiness, vam veure moltes postes de sol al mar (com cansa!), vam entrar al mar i de poc no en sortim XD, vam cantar, vam anar a lepe...
la següent visita va ser la més sentimental: els meus pares i mon germà! al veure'ns a l'aeroport no sabíem si riure, plorar, abraçar-nos o què fer. va ser estrany ser l'anfitrió dels meus pares: fins i tot un dia els vaig fer el dinar jo! vam fer molt turisme: teide (fins a la cota 3500!), orotava, cristianos, puerto, facultat, sinfreno, bodegón de viana, santa cruz... vam menjar molt i molt bé (dos cops a la sinfreno), i vam fer molts sucs naturals, que a mon germà li va encantar el de pinya. el millor? jugar amb mon germà al parc i veure la cara de tranquil·litat dels meus pares al adonar-se que estic de puta mare aquí.
i sense temps per descansar ja tenia aquí la mariona i el borja! amb ella no he perdut gens el contacte però ja tenia ganes de veure-la i xerrar. i al borja feia molt que no el veia (crec que des de que vam sopar a molins per acomiadar-me). també vam menjar molt bé. a la sinfreno em van preguntar per la família XD. però amb ells la cosa va anar més aviat de bars: época, siete, agüita, haring, escenario, o'clock... i evidentment, el gran blues bar. va ser una nit memorable. ara ja no pensaré cada dijous "el blues bar segur que li agradaria al borja", perquè ja sé que li agrada. també vam anar una mica a la platja, tot i que amb el temps en contra. divendres vam anar a la punta del hidalgo, l'extrem oest d'anaga, a veure pondre's el sol. el lloc és preciós, es veu la costa occidental d'anaga que també ho és, i hi ha un munt de plantes i animals marins a la vista (senyal que l'aigua és ben neta). la posta de sol va ser un "momentassu". i una cançó va guanyar una gran imatge. amb ells, més que amb ningú, he sentit que estaven allà per veure'm a mi. sona molt egocèntric, però és el que sento. diumenge a les 6 de la matinada, quatre hores abans que se n'anessin, els veia dormir a la meva habitació i em sentia com orgullós: "quin parell de grans persones que tens aquí!"
moltes visites, però cada una diferent: hi ha qui et compra sabó, qui duu el seu, i qui utilitza el dels meus companys de pis sense demanar permís!
la conclusió de tot plegat és: em sento molt estimat!!!
properes visites:
santi: 27 abril - 1 de maig
gemma, elena i anna: 4 -7 de maig
rai: finals de maig?
sort!
ps: a la foto, l'ambient de l'agüita. ens ve un tiu lleig (molt molt lleig) i ens demana que li fem una foto amb un amic seu. no hauria tingut més sentit que també ens hagués deixat una càmera seva? aquestes setmanes s'han fet fotos molt millors, però encara no me les han passat: a veure si me n'envieu alguna!
08/03/2007
eis!
dos apunts en dos dies! serà que m'aborreixo
però el cas és que acabo de llegir un correu electrònic molt divertit
el cert és que el món dels fwd és molt divers. boicot a nestlé, firmes per salvar una nena que té càncer d'ungla del dit petit del peu dret, pots de vidre que fiquen xinos dins de gats, firmes per salvar a adfjhdfsajsda de morir apedregada per la malvada justícia de gouhasdfhhhapufkistan per mossegar-se les ungles, hotmail se cierra (esta vez es verdad), cadenes que si la reenvies a 527 persones se't cauen les ungles (esto no es un fwd), en un diari s'ha publicat una carta dient que tots els catalans som el dimoni i tenim 27 ungles, el dia sense cotxes, el dia sense mòbil, cinc minuts sense llum, el mes de no tallar-se les ungles...
però tot i que creia que ja no em podria sorprendre res, he rebut el següent correu. després de les queixes per la pujada de tarifes en la telefonia mòbil: no a la pujada de preus de razz! XDDD
BOICOT POR EL PRECIO DE RAZZ (DE QUÉ VAN!)
No estoy de acuerdo con la subida de precio de Razzmatazz, me
he
enterado
que en breves suben a 18 euros, no tienen suficiente con que
vayan
4000
personas cada viernes y cada uno pague 15 euros mas las
consumiciones de
dentro?
Sinamon se esta aprovechando de nosotros, nos ponen cubatas
mas
pequeños,
inflan las salas asta rebentar, el wiski es de garrafa...y
ahora
quieren
subir el
precio.
Mi idea es hacer un boikot y que el fin de semana del 16 y
17 de
MARZO no
vaya nadie al razz, creo que a si veran que no solo se sale
al
razz
y
tendran que bajar los precios.
COMUNICALO A TODO EL MUNDO !! A QUIEN PUEDAS
ho sento si algú se sent ofès, si és que realment el correu va de debó. ja de pas: algú em podria confirmar si això és seriós o és un acudit?
properament: manifestació per una baixada de preus a tecina golf! ferrys gratis ja!
sort!
dos apunts en dos dies! serà que m'aborreixo
però el cas és que acabo de llegir un correu electrònic molt divertit
el cert és que el món dels fwd és molt divers. boicot a nestlé, firmes per salvar una nena que té càncer d'ungla del dit petit del peu dret, pots de vidre que fiquen xinos dins de gats, firmes per salvar a adfjhdfsajsda de morir apedregada per la malvada justícia de gouhasdfhhhapufkistan per mossegar-se les ungles, hotmail se cierra (esta vez es verdad), cadenes que si la reenvies a 527 persones se't cauen les ungles (esto no es un fwd), en un diari s'ha publicat una carta dient que tots els catalans som el dimoni i tenim 27 ungles, el dia sense cotxes, el dia sense mòbil, cinc minuts sense llum, el mes de no tallar-se les ungles...
però tot i que creia que ja no em podria sorprendre res, he rebut el següent correu. després de les queixes per la pujada de tarifes en la telefonia mòbil: no a la pujada de preus de razz! XDDD
BOICOT POR EL PRECIO DE RAZZ (DE QUÉ VAN!)
No estoy de acuerdo con la subida de precio de Razzmatazz, me
he
enterado
que en breves suben a 18 euros, no tienen suficiente con que
vayan
4000
personas cada viernes y cada uno pague 15 euros mas las
consumiciones de
dentro?
Sinamon se esta aprovechando de nosotros, nos ponen cubatas
mas
pequeños,
inflan las salas asta rebentar, el wiski es de garrafa...y
ahora
quieren
subir el
precio.
Mi idea es hacer un boikot y que el fin de semana del 16 y
17 de
MARZO no
vaya nadie al razz, creo que a si veran que no solo se sale
al
razz
y
tendran que bajar los precios.
COMUNICALO A TODO EL MUNDO !! A QUIEN PUEDAS
ho sento si algú se sent ofès, si és que realment el correu va de debó. ja de pas: algú em podria confirmar si això és seriós o és un acudit?
properament: manifestació per una baixada de preus a tecina golf! ferrys gratis ja!
sort!
07/03/2007
eis!
un dels motius pels quals he vingut a tenerife és conèixer millor la veïna cultura espanyola, descobrir com ens veuen ells i entendre el seu punt de vista de l'estructura de l'estat. és a dir: volia veure la relació catalunya-espanya des de l'altre banda del guió, ja que dins meu sempre he tingut la sensació que jo era independentista perquè sóc català i mai havia viscut fora de catalunya. volia o bé augmentar l'objectivitat de la meva opinió o bé canviar-la.
aquest raonament ha resultat erroni per la base: no he anat a espanya. podria haver anat a molts llocs molt més espanyols que les illes canàries. però això no afecta al que ara us explicaré. i de totes maneres hi ha d'altres bons motius per haver vingut aquí que ara no venen al cas.
doncs bé, durant aquests mesos el tema catalunya-espanya ha centrat molts dels meu pensaments i moltes de les meves converses. i un dels temes als que he donat moltes voltes és sobre la concepció que tenen els espanyols de la espanyolitat de catalunya. sembla embolicat, però no ho és. ho explico amb un exemple molt puntual (que no hauria de servir com a experiment científic per la poca importància estadística que té una mostra formada per un sol element)
aquesta tarda he estat estudiant a la biblioteca de matemàtiques i física de la ull. m'he passat per la mostra de novetats de l'hemeroteca, fixant-me en la nacionalitat i la llengua de les revistes que hi havia. la majoria tenen el títol en la llengua majoritària del país d'origen i el contingut en anglès (llengua franca de la ciència). he trobat alguna excepció:
- un butlletí italià, que estava íntegrament en italià
- un butlletí espanyol, de la real academia de matemáticas, íntegrament en espanyol. també hi havia d'altres revistes en espanyol, escrites a canàries, espanya i en alguns països hispanoamericans
- algunes revistes catalanes, com per exemple el butlletí de la societat catalana de matemàtiques (filial de l'iec), totes íntegrament en català
- un parell de revistes canadenques, amb el títol en anglès i francès, alguns articles en anglès i alguns en francès
és una bona notícia que hi hagi revistes catalanes (i en català!) fora de catalunya. m'ha sorprès molt gratament. algun altre cop ja havia vist algun llibre de la ub o de la uab per aquí
però el que vull fer és comparar les revistes canadenques i les espanyoles. en la canadenca, anglès i francés hi apareixen amb el mateix estatus. hi havia més articles en anglès, però s'ha de tenir en compte que la proporció de parlants del francès al canadà és semblant (en ordres de magnitud :P ) a la de catalanoparlants a l'estat espanyol
en canvi, a la revista de la real académia de matemáticas no hi havia cap article en cap llengua que no fos el castellà. sí que hi havia un article escrit per un professor que pel nom, població de naixement i càrrec, suposo que deu ser catalanoparlant. a més, a l'article, parlaven de la upf com universitat pompeu fabra, però la uib era la universidad de las islas baleares (sic) i la uv la universitad de valencia (sic) (aquest home s'havia recorregut la meitat de les universitats de parla catalana!). remarco una cosa: la revista és d'àmbit estatal (reial, és a dir, de tot el regne). no és cap revista d'una comunitat autònoma o universitat molingüe espanyola
la diferència de concepta està clara. les llengües del canadà són dues: anglès i francès, per bé que el francés pràcticament només es parli al quebec. pels canadencs, el fet de ser quebequès i parlar francès s'inclou en el fet de ser canadenc. això no és compartit per molts quebequesos, pels quals ser quebequès significa no ser canadenc i el quebec s'hauria d'independitzar
en canvi, pels espanyols l'únic patrimoni lingüístic d'espanya és l'espanyol. ser català i parlar català no s'inclou en el que és valorat com a espanyol. jo comparteixo profundament aquest punt de vista XD
poso algun altre exemple per comparar
no fa molt, el primer ministre canadenc va presentar una moció al parlament dient que el quebec és una nació que forma part del canadà. us imagineu a en zp proposant un text on es digui tant clarament que catalunya és una nació? ara bé, ho feia per evitar que es votés una moció presentada per un partit quebequés, on deia que el quebec és una nació que "actualment" forma part de canadà. a mi em sembla una estratègia efectiva per evitar el separatisme quebequés. com també ho és permetre referèndums independentistes. jo crec que si el canadà intentés imposar l'anglès al quebec i no li permetès tenir el nivell d'autogovern que té, a hores d'ara el quebec seria un estat independent
ahir, també a la biblioteca, vaig fullejar un llibre sobre els 20 anys que fa que l'estat espanyol és a la unió europea. era com un llistat de les millores de les que ha gaudit espanya pel fet d'estar-hi. després de la pàgina on parlaven de l'augment de dones presents a l'exèrcit hi havia el capítol referent a la promoció de l'espanyol a l'exterior. sobre quanta gent el parla, els llocs on s'estudia, les seus de l'instituto cervantes... però res de les altres llengües pretesament espanyoles. i no sé perquè dic "pretesament", si els únics que ho pretenen són els espanyolistes perifèrics (és a dir, els que defensen espanya des d'altres nacions, com la catalana). vaja, que si s'obre una delegació de l'institut ramon llull, l'èuscar s'estudia lluny del país basc o el gallec es parla fora de galícia, els espanyols no ho consideren com un fet positiu per a espanya
i encara hi ha qui defensa l'"espanya plural": ens intenten vendre que espanya és una harmoniosa unió de pobles que caminen junts agafats de la mà per un camí ple de floretes, mentre sonen violins i els ocellets canten
de la mateixa manera que sovint es diu que "catalunya serà xarnega o no serà" (hi estic d'acord), també crec que espanya serà plural (floretes i violins inclosos) o no serà. jo, personalment, desitjo que no sigui
ho deixo aquí, perquè em podria passar hores escrivint sobre el tema... i amb la quantitat de text que ja té aquest apunt, em sembla que no se'l llegirà ningú. si algú ho fa que avisi! (tindrà premi ;) )
sort!
ps: és cert, els quebequesos tenen un fort avantatge: la seva llengua, tot i que minoritària a l'estat canadenc, té al darrera tot l'esforç de la república francesa (tot, perquè no es cansa defensant cap altra llengua parlada en les seves fronteres) i el seu antic imperi
un dels motius pels quals he vingut a tenerife és conèixer millor la veïna cultura espanyola, descobrir com ens veuen ells i entendre el seu punt de vista de l'estructura de l'estat. és a dir: volia veure la relació catalunya-espanya des de l'altre banda del guió, ja que dins meu sempre he tingut la sensació que jo era independentista perquè sóc català i mai havia viscut fora de catalunya. volia o bé augmentar l'objectivitat de la meva opinió o bé canviar-la.
aquest raonament ha resultat erroni per la base: no he anat a espanya. podria haver anat a molts llocs molt més espanyols que les illes canàries. però això no afecta al que ara us explicaré. i de totes maneres hi ha d'altres bons motius per haver vingut aquí que ara no venen al cas.
doncs bé, durant aquests mesos el tema catalunya-espanya ha centrat molts dels meu pensaments i moltes de les meves converses. i un dels temes als que he donat moltes voltes és sobre la concepció que tenen els espanyols de la espanyolitat de catalunya. sembla embolicat, però no ho és. ho explico amb un exemple molt puntual (que no hauria de servir com a experiment científic per la poca importància estadística que té una mostra formada per un sol element)
aquesta tarda he estat estudiant a la biblioteca de matemàtiques i física de la ull. m'he passat per la mostra de novetats de l'hemeroteca, fixant-me en la nacionalitat i la llengua de les revistes que hi havia. la majoria tenen el títol en la llengua majoritària del país d'origen i el contingut en anglès (llengua franca de la ciència). he trobat alguna excepció:
- un butlletí italià, que estava íntegrament en italià
- un butlletí espanyol, de la real academia de matemáticas, íntegrament en espanyol. també hi havia d'altres revistes en espanyol, escrites a canàries, espanya i en alguns països hispanoamericans
- algunes revistes catalanes, com per exemple el butlletí de la societat catalana de matemàtiques (filial de l'iec), totes íntegrament en català
- un parell de revistes canadenques, amb el títol en anglès i francès, alguns articles en anglès i alguns en francès
és una bona notícia que hi hagi revistes catalanes (i en català!) fora de catalunya. m'ha sorprès molt gratament. algun altre cop ja havia vist algun llibre de la ub o de la uab per aquí
però el que vull fer és comparar les revistes canadenques i les espanyoles. en la canadenca, anglès i francés hi apareixen amb el mateix estatus. hi havia més articles en anglès, però s'ha de tenir en compte que la proporció de parlants del francès al canadà és semblant (en ordres de magnitud :P ) a la de catalanoparlants a l'estat espanyol
en canvi, a la revista de la real académia de matemáticas no hi havia cap article en cap llengua que no fos el castellà. sí que hi havia un article escrit per un professor que pel nom, població de naixement i càrrec, suposo que deu ser catalanoparlant. a més, a l'article, parlaven de la upf com universitat pompeu fabra, però la uib era la universidad de las islas baleares (sic) i la uv la universitad de valencia (sic) (aquest home s'havia recorregut la meitat de les universitats de parla catalana!). remarco una cosa: la revista és d'àmbit estatal (reial, és a dir, de tot el regne). no és cap revista d'una comunitat autònoma o universitat molingüe espanyola
la diferència de concepta està clara. les llengües del canadà són dues: anglès i francès, per bé que el francés pràcticament només es parli al quebec. pels canadencs, el fet de ser quebequès i parlar francès s'inclou en el fet de ser canadenc. això no és compartit per molts quebequesos, pels quals ser quebequès significa no ser canadenc i el quebec s'hauria d'independitzar
en canvi, pels espanyols l'únic patrimoni lingüístic d'espanya és l'espanyol. ser català i parlar català no s'inclou en el que és valorat com a espanyol. jo comparteixo profundament aquest punt de vista XD
poso algun altre exemple per comparar
no fa molt, el primer ministre canadenc va presentar una moció al parlament dient que el quebec és una nació que forma part del canadà. us imagineu a en zp proposant un text on es digui tant clarament que catalunya és una nació? ara bé, ho feia per evitar que es votés una moció presentada per un partit quebequés, on deia que el quebec és una nació que "actualment" forma part de canadà. a mi em sembla una estratègia efectiva per evitar el separatisme quebequés. com també ho és permetre referèndums independentistes. jo crec que si el canadà intentés imposar l'anglès al quebec i no li permetès tenir el nivell d'autogovern que té, a hores d'ara el quebec seria un estat independent
ahir, també a la biblioteca, vaig fullejar un llibre sobre els 20 anys que fa que l'estat espanyol és a la unió europea. era com un llistat de les millores de les que ha gaudit espanya pel fet d'estar-hi. després de la pàgina on parlaven de l'augment de dones presents a l'exèrcit hi havia el capítol referent a la promoció de l'espanyol a l'exterior. sobre quanta gent el parla, els llocs on s'estudia, les seus de l'instituto cervantes... però res de les altres llengües pretesament espanyoles. i no sé perquè dic "pretesament", si els únics que ho pretenen són els espanyolistes perifèrics (és a dir, els que defensen espanya des d'altres nacions, com la catalana). vaja, que si s'obre una delegació de l'institut ramon llull, l'èuscar s'estudia lluny del país basc o el gallec es parla fora de galícia, els espanyols no ho consideren com un fet positiu per a espanya
i encara hi ha qui defensa l'"espanya plural": ens intenten vendre que espanya és una harmoniosa unió de pobles que caminen junts agafats de la mà per un camí ple de floretes, mentre sonen violins i els ocellets canten
de la mateixa manera que sovint es diu que "catalunya serà xarnega o no serà" (hi estic d'acord), també crec que espanya serà plural (floretes i violins inclosos) o no serà. jo, personalment, desitjo que no sigui
ho deixo aquí, perquè em podria passar hores escrivint sobre el tema... i amb la quantitat de text que ja té aquest apunt, em sembla que no se'l llegirà ningú. si algú ho fa que avisi! (tindrà premi ;) )
sort!
ps: és cert, els quebequesos tenen un fort avantatge: la seva llengua, tot i que minoritària a l'estat canadenc, té al darrera tot l'esforç de la república francesa (tot, perquè no es cansa defensant cap altra llengua parlada en les seves fronteres) i el seu antic imperi
14/01/2007
a vegades l'estat d'ànim de les persones es comporta una mica com un sistema quàntic. poso un exemple:
sigui el subjecte A. posem que està en un estat d'ànim 1/sqrt(2)*(|c>+|p>), on |c> representa "content per haver guanyat un partit d'hanbol" i |p> és "preocupat per la salut de la seva àvia paterna". és a dir, està alhora content i preocupat, a parts iguals. llavors parla per telèfon amb un amic que fa molt que no veu. aquest amic, que no sap res sobre la nova afició esportiva del seu interlocutor, li pregunta com està ell, la família... llavors, A comença a explicar-li la malatia de la seva àvia. passen una estona xerrant sobre el tema, i A se sent cada cop més amoinat per com evolucionarà la seva àvia. quan pengen, A ja no se'n recorda de l'hanbol. la mesura ("ei A! com estàs?") ha modificat l'estat físic del sistema. ara es seu estat d'ànim és |p>
sort! (perquè tot és qüestió de probabilitats)
ps: tranquils, ni m'he posat a jugar a hanbol ni li passa res a la meva àvia paterna (descansi en pau). tan sols era un exemple ;)
sigui el subjecte A. posem que està en un estat d'ànim 1/sqrt(2)*(|c>+|p>), on |c> representa "content per haver guanyat un partit d'hanbol" i |p> és "preocupat per la salut de la seva àvia paterna". és a dir, està alhora content i preocupat, a parts iguals. llavors parla per telèfon amb un amic que fa molt que no veu. aquest amic, que no sap res sobre la nova afició esportiva del seu interlocutor, li pregunta com està ell, la família... llavors, A comença a explicar-li la malatia de la seva àvia. passen una estona xerrant sobre el tema, i A se sent cada cop més amoinat per com evolucionarà la seva àvia. quan pengen, A ja no se'n recorda de l'hanbol. la mesura ("ei A! com estàs?") ha modificat l'estat físic del sistema. ara es seu estat d'ànim és |p>
sort! (perquè tot és qüestió de probabilitats)
ps: tranquils, ni m'he posat a jugar a hanbol ni li passa res a la meva àvia paterna (descansi en pau). tan sols era un exemple ;)
11/01/2007
avui és el primer dijous de l'any que estic a la laguna, i per tant, avui serà elprimer cop aquest any que vaig al blues bar! cada dijous a la nit hi toquen música en directe, amb quatre músics com a base, però cada setmana s'hi aegeix gent, diferent. al llarg de la nit, hi arriba a pujar molta gent, a l'escenari! amb el que m'agrada a mi la música en directe, i més si hi ha bateria i guitarra, us podeu imaginar com disfruto allà
fa uns segons m'ha trucat l'andrés per quedar. hem quedat a 1/4 de dotze davant del portal del jose, que té la sort (o no) de viure davant per davant del nostre santuari dels dijous. com veieu, aquí em vaig creant costums i hàbits. i els trobava a faltar. com estar fins a les 10 de la nit a la facultat, tot i que sembli estrany enyorar una cosa així...
el que no trobava a faltar és pagar rebuts: el senderisme, l'aigua... flipeu: rebut de teidagua = 60€. sort que som quatre a repartir!
sort!
fa uns segons m'ha trucat l'andrés per quedar. hem quedat a 1/4 de dotze davant del portal del jose, que té la sort (o no) de viure davant per davant del nostre santuari dels dijous. com veieu, aquí em vaig creant costums i hàbits. i els trobava a faltar. com estar fins a les 10 de la nit a la facultat, tot i que sembli estrany enyorar una cosa així...
el que no trobava a faltar és pagar rebuts: el senderisme, l'aigua... flipeu: rebut de teidagua = 60€. sort que som quatre a repartir!
sort!
10/01/2007
un pedrot jau a la gespa. es fa de nit, el cel s'omple d'estrelles d'argent i el pedrot jau a la gespa. al llarg de la nit, les herbes es van omplint de rosada i el pedrot jau. surt el sol, els ocells canten i el pedrot jau. de cop i volta, uns densos núvols negres cobreixen el cel i el pedrot jau. cau una terrible tempesta i el pedrot jau. un sistema termodinàmic arriba al zero absolut i el pedrot jau
21/12/2006

eis!
tinc moltes ganes de tornar cap a casa, però de totes maneres trobaré molt a faltar els amics que he fet aquí. amb poc temps he conegut a alguna gent amb qui m'hi he fet bastant. penseu que fins i tot m'estic plantejant de fer una versió en castellà, o de publicar els posts per duplicat... bé, això ja es veurà XD perquè de fet últimament no pujo gaires posts, i a part de l'andrea no sé si ningú s'ho mira. en fi, seguiré fent el que em vingui de gust, com sempre
la foto és feta a la orotava, un dels pobles més bonics de l'illa (vaja, que no té res a veure amb la laguna). hi vam anar fa dos diumenges. vam llogar un parell de cotxes i vam fer una mica de turisme, que ja tocava
jo interpreto la foto com una metàfora d'europa: mentre els del sud es posen còmodes, els del nord tiren del carro
sort!
21/11/2006
19/11/2006
eis!
ahir per la tarda em rondava un dilema: anar a l'excursió del grup de senderisme de la universitat o a la manifestació. l'andrea m'ho va fer veure clar: si dubtava era perquè l'excursió ja la tenia pagada des de l'octubre. si hagués hagut de triar entre pagar per l'excursió o anar a la mani, no hauria dubtat gaire
a la nit vam anar amb gent de la classe a sopar al pis dels madrilenys. després de menjar, van aparèixer un parell de guitarres i es van posar a tocar l'alberto, que és de la classe i feia d'anfitrió, i el lluís, que estudia física, però a la ub, i ens havia cuinat les llenties. el repertori estava molt bé, es passava de la rumba punkarra més divertida a la cançó més dolça i emotiva de silvio rodríguez. ara, el millor moment va ser quan vam cantar el gran hit que diu allò de "soy un autoestado de tí...". malauradament, tot el que és bo s'acaba i van acabar tocant sabina, una cançó rera l'altra. com odio aquest home!
a dos quarts d'onze érem al portal dels madrilenys, davant el blues bar, a punt per anar a agafar la guagua cap a santa cruz. eren gairebé les dotze quan caminàvem cap a la plaça weyler, i encara han volgut parar a comprar esmorzar. com es nota el ritme de vida canari! i això que del grup, tan sols una és autòctona. però tampoc ha sigut gaire problemàtic arribar tard, perquè la marxa no ha començat fins a dos quarts d'una (estava convocada per les 11). el tòpic que avui no s'ha acomplert és que els canaris no es mobilitzen. hi havia molta gent, i molt diversa: moviments veinals, plataformes en defensa de zones d'interès natural molt concretes, campanyes en contra d'un munt d'actuacions urbanístiques, partits polítics locals, sindicats diversos... hi havia banderes comunistes, independentistes, anarquistes... hi havia el colectiu de "salto pastor" tocant instruments tradicionals canaris, un parell de batucades, xanquers, gent disfressada... de tot plegat, el que més m'ha agradat ha sigut el poema d'un home, ja ancià, que ha recitat després del manifest, al final de la mani i abans dels concerts. ha explicat que ell no hi volia anar, a les manifestacions. com dèien a la tele, no hi anava ningú. i per no fer res, i a la seva edat, li convenia quedar-se a casa. però l'amor a la seva terra el va fer decidir-se a anar a una de les manis, i des de llavors que no falla mai: ha descobert que la gent de tenerife sí que es mou, que el que diuen a la tele no són més que mentides. i ens ha donat les gràcies per poder tornar a tenir esperança en el futur de l'illa. la veritat és que se m'ha posat la pell de gallina, per la petitíssima part que em tocava d'aquell agraïment.
aquesta tarda me l'he passat al cca (centro de cálculo para alumnos), una aula d'informàtica de l'iac que hi ha a la facultat per als estudiants d'astrofísica. he estat amb la maite, que és dominicana, i l'anton, català. tots dos estan fent el màster. després han vingut un parell de companyes, totes dues de salamanca, crec. com podeu veure, la immensa majoria de la gent és de fora! hem estat fent força feina, el treball en equip ha resultat molt productiu
ara escolto obint pas amb l'ordinador de l'iria mentre els plats del sopar m'esperen. aprofito per penjar un parell de fotos del pis
sort!
ahir per la tarda em rondava un dilema: anar a l'excursió del grup de senderisme de la universitat o a la manifestació. l'andrea m'ho va fer veure clar: si dubtava era perquè l'excursió ja la tenia pagada des de l'octubre. si hagués hagut de triar entre pagar per l'excursió o anar a la mani, no hauria dubtat gaire
a la nit vam anar amb gent de la classe a sopar al pis dels madrilenys. després de menjar, van aparèixer un parell de guitarres i es van posar a tocar l'alberto, que és de la classe i feia d'anfitrió, i el lluís, que estudia física, però a la ub, i ens havia cuinat les llenties. el repertori estava molt bé, es passava de la rumba punkarra més divertida a la cançó més dolça i emotiva de silvio rodríguez. ara, el millor moment va ser quan vam cantar el gran hit que diu allò de "soy un autoestado de tí...". malauradament, tot el que és bo s'acaba i van acabar tocant sabina, una cançó rera l'altra. com odio aquest home!
a dos quarts d'onze érem al portal dels madrilenys, davant el blues bar, a punt per anar a agafar la guagua cap a santa cruz. eren gairebé les dotze quan caminàvem cap a la plaça weyler, i encara han volgut parar a comprar esmorzar. com es nota el ritme de vida canari! i això que del grup, tan sols una és autòctona. però tampoc ha sigut gaire problemàtic arribar tard, perquè la marxa no ha començat fins a dos quarts d'una (estava convocada per les 11). el tòpic que avui no s'ha acomplert és que els canaris no es mobilitzen. hi havia molta gent, i molt diversa: moviments veinals, plataformes en defensa de zones d'interès natural molt concretes, campanyes en contra d'un munt d'actuacions urbanístiques, partits polítics locals, sindicats diversos... hi havia banderes comunistes, independentistes, anarquistes... hi havia el colectiu de "salto pastor" tocant instruments tradicionals canaris, un parell de batucades, xanquers, gent disfressada... de tot plegat, el que més m'ha agradat ha sigut el poema d'un home, ja ancià, que ha recitat després del manifest, al final de la mani i abans dels concerts. ha explicat que ell no hi volia anar, a les manifestacions. com dèien a la tele, no hi anava ningú. i per no fer res, i a la seva edat, li convenia quedar-se a casa. però l'amor a la seva terra el va fer decidir-se a anar a una de les manis, i des de llavors que no falla mai: ha descobert que la gent de tenerife sí que es mou, que el que diuen a la tele no són més que mentides. i ens ha donat les gràcies per poder tornar a tenir esperança en el futur de l'illa. la veritat és que se m'ha posat la pell de gallina, per la petitíssima part que em tocava d'aquell agraïment.
aquesta tarda me l'he passat al cca (centro de cálculo para alumnos), una aula d'informàtica de l'iac que hi ha a la facultat per als estudiants d'astrofísica. he estat amb la maite, que és dominicana, i l'anton, català. tots dos estan fent el màster. després han vingut un parell de companyes, totes dues de salamanca, crec. com podeu veure, la immensa majoria de la gent és de fora! hem estat fent força feina, el treball en equip ha resultat molt productiu
ara escolto obint pas amb l'ordinador de l'iria mentre els plats del sopar m'esperen. aprofito per penjar un parell de fotos del pis
sort!
aquí estic amb la iria i el javi prenent uns tes a la sala d'estar. fixeu-vos en dos detalls. el primer, el penjoll que porto: és el que em va regalar el ferran: els matagalls no s'obliden fàcilment! i l'altre és el mapa que hi ha sobre el sofà, concretament: on és catalunya? com diu el vell càntic: montilla president, catalunya independent! XD06/09/2006
a mi sempre m'ha fet una certa repulsió la figura del polític i he criticat la nostra manera de governar-nos. ara bé, avui ha sigut un dia trencador, per mi. diguem-ne que he recuperat la fe, si l'he tingut mai, en la política i els partits. he assistit a un d'aquests actes que organitza esquerra aquestes setmanes. es tracta d'un conjunt de taules (avui, al papiol, n'érem unes 14), amb 10 persones per taula, militants i simpatitzants. a cada taula s'hi parlava, a mode de tertúlia, de manera que s'anessin comentant tres temes en concret. un coordinador moderava cada conversa, i al final n'exposava les conclusions
no hem anat allà a que el carod ens alliçonés amb un dels seus discursos messiànics. anàvem a dir la nostra. bé, en realitat ha fet un discurset, però que no ha dit res de nou. diu el mateix que fa tres anys. el que és nou és que esquerra està com fa tres anys: creixent, mostrant-se com a partit valent, renovador i pioner en la democràcia participativa
el que és nou és sentir-se escoltat per la política. potser gran part del problema està en no creuren's que podem dir-hi la nostra
sort!
no hem anat allà a que el carod ens alliçonés amb un dels seus discursos messiànics. anàvem a dir la nostra. bé, en realitat ha fet un discurset, però que no ha dit res de nou. diu el mateix que fa tres anys. el que és nou és que esquerra està com fa tres anys: creixent, mostrant-se com a partit valent, renovador i pioner en la democràcia participativa
el que és nou és sentir-se escoltat per la política. potser gran part del problema està en no creuren's que podem dir-hi la nostra
sort!
24/08/2006

a finals de setembre me'n vaig a les canàries i mica en mica van sorgint comiats. avui no ha estat ben bé un comiat, però jo ho he sentit una mica com a tal.
no sé quan tornaré a estar tantes hores seguides amb la meva família. potser d'aquí uns dies, potser... ves a saber. el cas és que el meu pare s'ha demanat alguns dies de festa. el dilluns vam anar a carcassona, sobretot perquè a mon germà li encanta veure castells. després vam anar a dormir a la cerdanya, en tenda. pel camí se li va caure una dent al jaume. vam dormir els tres germans en una tenda, van venir els angelets (o el ratoncito pérez, o qui sigui, és igual, de totes maneres no el veurà mai ningú) i li van deixar un llibre sota la márfega! el dimarts vam anar a meranges i els vaig ensenyar el terreny d'acampada on vam anar de campaments amb els matagalls. després vam buscar bolets (he dit buscar, oi? no he dit pas trobar o caçar? és que no voldira ser imprecís. el que vam fer és buscar) i vam dinar a giruls. avui hem anat a portaventura. el jaume era el primer cop que anava a un parc d'atraccions. i la segona atracció a la que el pugem: el tomahawk! és una muntanya russa petita, tipus estampida. el cas és que deunidó pujar-hi amb només sis anys! de fet, també és mèrit que hi hagi pujat mon pare XD .
i ara estic a casa sentint que ja els enyoro.
sau - laia
vols deixar pares i pàtria
veure on s'acaba el món
vols canviar la teva història
i digue'm qui no.
tot el que es diu en paraules
pot semblar-te un desert.
prens el vent de matinada
com ho fa un ocell, com fa un ocell.
tot el món dóna voltes
sense pressa al teu voltant
i tu de cop vols sortir a fora
no saps on anar.
amb un bitllet tan sols d'anada
mai vas pensar en tornar.
amb un bitllet sense tornada
per volar ben alt, volar ben alt.
i tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo que trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.
tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.
i tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo que trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.
tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.
hi ha cançons que tenen una lletra poc clara, no saps exactament què volia dir l'autor el dia que la va fer. però molts cops és millor així. d'aquesta manera te la pots fer teva amb més facilitat. la cançó et dóna una sensació, li crees una imatge i ho relaciones amb uns conceptes. no és el cas d'aquesta cançó. de totes maneres, jo la relaciono amb una idea d'escapada semblant a la que faig jo, tot i que la leltra no concorda del tot.
ara em ve al cap un tros d'una altra cançó del mateix disc (bàsic).
por
de quedar-me sol tot sol
i tan mal acompanyat
per mi mateix
por
de bategar tan lentament
d'aturar-me
per un moment
és un disc que sovint l'escoltàvem, en format casset, anant a caçar bolets amb el lada
la foto és del diumenge 13 d'agost. la laura, el jaume i jo jugàvem al twister. "galta dreta blau!"
sort!
28/07/2006
mazen era un noi de quinze anys quan el seu germà petit va morir. va morir, senzillament, de gana. a casa passaven una època de vaques magres, molt magres. excepte el més petit, els altres sis germans treballaven tots. el pare havia mort a la guerra, i la mare no treballava perquè el seu germà, que era l'home que s'ocupava d'ella, no li ho permetia. el petit estava molt prim, va emmalaltir, i el seu dèbil cos no aguantà gaire
amb 22 anys en mazen estava casat i aviat seria pare. però ell no volia que al seu fill li esperés el mateix futur que al seu germà. va estalviar uns diners, va agafar el poc que tenia i va deixar la seva dona a casa els pares d'ella. va marxar del pakistan amb la motxilla mig buida i el pit ple d'esperança.
va travessar fronteres, muntanyes i mesos. va haver de pagar una plaça en una patera plena que va naufragar. va nadar uns eterns quilòmetres mentre veia els companys com anaven desapareixent sota les ones.
amb el poc castellà que havia après a pronunciar, en mazen va avisar al cap d'obres que el mur es movia cada cop que hi treballaven màquines aprop. no li va fer cas. aquella tarda, la seva dona el va trucar al mòbil per anunciar-li que havia nascut la seva filla. el so del mòbil va ajudar als bombers a localitzar entre la runa del mur el cadàver d'en mazen i els quatre companys que havien mort amb ell.
és una història inventada, però perfectament possible en el món del capital. quan tot es mesura en diners, la mort d'un obrer pot ser un cost assumible.
cinc persones han mort al poblenou víctimes del liberalisme. víctimes del nostre benestar econòmic. víctimes del lliure mercat. víctimes de la cultura del mal menor. víctimes de "el que compten són els resultats. oi que vivim millor que els nostres avis?". víctimes de la hipocresia dels que ens creiem la democràcia. víctimes del nostre consumisme. víctimes de les prioritats
quan ens n'adonarem?
socialisme o barbàrie
amb 22 anys en mazen estava casat i aviat seria pare. però ell no volia que al seu fill li esperés el mateix futur que al seu germà. va estalviar uns diners, va agafar el poc que tenia i va deixar la seva dona a casa els pares d'ella. va marxar del pakistan amb la motxilla mig buida i el pit ple d'esperança.
va travessar fronteres, muntanyes i mesos. va haver de pagar una plaça en una patera plena que va naufragar. va nadar uns eterns quilòmetres mentre veia els companys com anaven desapareixent sota les ones.
amb el poc castellà que havia après a pronunciar, en mazen va avisar al cap d'obres que el mur es movia cada cop que hi treballaven màquines aprop. no li va fer cas. aquella tarda, la seva dona el va trucar al mòbil per anunciar-li que havia nascut la seva filla. el so del mòbil va ajudar als bombers a localitzar entre la runa del mur el cadàver d'en mazen i els quatre companys que havien mort amb ell.
és una història inventada, però perfectament possible en el món del capital. quan tot es mesura en diners, la mort d'un obrer pot ser un cost assumible.
cinc persones han mort al poblenou víctimes del liberalisme. víctimes del nostre benestar econòmic. víctimes del lliure mercat. víctimes de la cultura del mal menor. víctimes de "el que compten són els resultats. oi que vivim millor que els nostres avis?". víctimes de la hipocresia dels que ens creiem la democràcia. víctimes del nostre consumisme. víctimes de les prioritats
quan ens n'adonarem?
socialisme o barbàrie
12/07/2006
estava escribint una mena de crònica dels sanfermines. però he vist que no acabaria mai
el dissabte, després de sopar en un bar de villava amb l'oihane i la sandra, vam anar cap a la bajera. allà hi havia un munt de gent preparant-se per sortir de festa. i de cop i volta sona una cançó que em va marcar. i ho vull compartir amb vosaltres
http://www.youtube.com/watch?v=CsLuBtIGMVw
al programa del buenfuente (es veu i se sent millor)
http://www.youtube.com/watch?v=CPP0d7ckqOg
en un concert (aquí està la cançó sencera)
la promotora de que es posés la cançó era la miriam, tot un personatge. no va parar de posar-la fins que els catalans no la vam cantar amb ella. i jo encara no he parat de cantar-la mentalment
sort!
ps: si voleu us la passo sencera en mp3 ;)
el dissabte, després de sopar en un bar de villava amb l'oihane i la sandra, vam anar cap a la bajera. allà hi havia un munt de gent preparant-se per sortir de festa. i de cop i volta sona una cançó que em va marcar. i ho vull compartir amb vosaltres
http://www.youtube.com/watch?v=CsLuBtIGMVw
al programa del buenfuente (es veu i se sent millor)
http://www.youtube.com/watch?v=CPP0d7ckqOg
en un concert (aquí està la cançó sencera)
la promotora de que es posés la cançó era la miriam, tot un personatge. no va parar de posar-la fins que els catalans no la vam cantar amb ella. i jo encara no he parat de cantar-la mentalment
sort!
ps: si voleu us la passo sencera en mp3 ;)
17/06/2006

fa unes setmanes vaig dir que faria una tongada d'arguments pel sí i pel no. no ho he fet, principalment per pal, i perquè hi ha coses més importants que l'estatut
a la gent del carrer no l'importa massa el debat estatutari. per això avui us volia comentar una cosa sobre els problemes reals de les persones
una d'aquestes dues imatges es diu bouda. l'altra es diu kiki. qui és qui? primer penseu-ho i després obriu els comentaris i poseu el que creieu. és interessant que això ho fagi quanta més gent millor, així que si-us-plau fes-ho, encara que estiguis aquí de passada
recorda: quina de les dues imatges es diu kiki i quina es diu bouda?
mercès!
ps: la plataforma per catalunya utilitzarà el teu sí en contra de la immigració. ciutadans de catalunya utilitzarà el teu no en contra del català. els verds-alternativa verda utilitzarà el teu nul en contra de l'energia nuclear. però vota en funció del text de l'estatut de la moncloa i deixa't estar d'hòsties!
22/05/2006

fa unes setmanes hi va haver una febre entre els joves catalans per fer macrobotellons, copiant el que es feia a la resta de l'estat. coincidint amb el temps, a perpinyà i a la resta de l'estat francès els joves es manifestaven pels seus drets laborals
llavors es va fer molta demagògia sobre el tema. es deia que els joves d'allà es manifesten per causes superiors, que ells són compromesos. que nosaltres només ens sabem reunir per emborratxar-nos
jo vaig criticar molt que es volgués comparar. però avui sóc jo el que comparo
el problema no és dels joves. és dels catalans
en tot cas, com ja he reconegut, faig demagògia. i, segons en javier solana, la meva demagògia "frega el delírium trèmens". físic sòlid havia de ser! mort als sòlids! visca els astrofísics! ui, crec que parlava de poítica i m'he desviat
el cas és que no sé què vol dir "delírium trèmens". però crec que ve a dir "al igual no flipes ni res, nen! que al teu país no li reconeixerem cap dret mentre un espanyol tingui el més mínim poder a la ue, que serà per sempre, perquè la ue es governa dels dels consells de ministres"
Subscribe to:
Posts (Atom)


