per fi tinc una estona lliure, i ja puc pensar en el q he fet aqest cap de setmana

un cap de setmana mogudet... va començar el divendres: sopar de segon de batxillerat a can ramon GRATIS cortesia de l'ampa. sobretot, q crak q es el sevillano! no estic d'acord amb moltes de les coses q deia, sobretot sobre el nacionalisme... però vam poder parlar tranquilament, i és una persona molt oberta i progressista. em va fer veure, més q res (pq no em va convèncer) q a l'institut hi ha gent q no conec i q em cauria prou bé. tb vaig veure q d'altra millor no conèixer-la (calia tirar ampolles, copes i tovallons per la finestra?). tb vaig beure molt. després vam acabar cinc homes (david, sergi, borja, miquel i jo) tenint una senyora conversa d'homes. no crec q si un de nosaltres hagués sigut tia la conversa hauria sigut molt diferent (sobretot si s'hagués tractat de miquel; ell dormia envoltat per una senyera). però es va donar la conjuntura, i va ser curiós (per fi parlava amb el david fora de l'institut, el refugi o el mirador!). i el raimon a tàrrega, concert GRATIS d'skalariak (enveja, enveja...)
skalari rude club
mira como baila el skin
skalari rude klub
así lo baila el punk

dormir dues hores, i cap a esparraguera... empanadíssim. va estar força bé la trobada de zona. em vaig divertir amb les nens. però ho vaig passar fatal quan a missa em va agafar el riure tontu amb la cristina davant dels meus nens! qina vergonya!
per la nit vam anar a cal sergi. érem una bona colla i la festa estava molt animada (potser massa, q va venir un veí a queixar-se). visca metallica, up the irons i aúpa pozo imitant-los. però vaig desaparèixer de la festa molt d'hora. i quan dic desaparèixer vull dir potar, potar tota l'ànima. qina potada/putada! mai fiqueu en un got blue tropic, cocacola, rom i vodka (i alguns trossets de patata, va puntulitzar el miquel) després d'haver fet un sombmarí en un labavo minúscul. no ho dic per vosaltres, ho dic pel qui li toqui passar la fregona (ho sento sergi)... per cert, en aqestes situacions va molt bé algú que t'aguanti el front, et porti un klinex o t'ajudi a sortir a fora a prendre la fresca. però segons com el millor és no moure's, i no hi ha res que toqui més els ous que algú sacsejant-te i dient-te coses. siusplau, si dic "deixeu-me", deixeu-me! no vull semblar exigent, de manera que dono les gràcies a qui m'ajudés ahir (no ho recordo). no sé com, vaig passar pel jardí (una estona de gespa fresca va anar bé) i vaig acabar al llit del sergi. una estona de sobada llarga més tard, ve el sergi a dir-me nosequé d'una pizza que s'havien menjat. reflexiono sobre baixar amb ells, ja estava prou "depejat". valoro la situació i decideixo que tira més un llit que una cuina sense pizza i li demano al sergi q em posi el despertador a les 9... encara anava demanant que em fessin coses, quin morro.
i a les 9:20 em recollien a la pl/11 de setembre per anar a la pobla de lillet. hem anat a veure la casa de colònies on anirem aquest estiu amb els de vallirana, que es diu la sala. no tant empanat com dissabte, sense ressaca i havent dormit prou hores he pogut enterar-me de tot prou bé
a les 3 arribo a casa (per fi!). hi havia la festa d'aniversari de la meva germana alba que li havia preparat la meva germana laura. curradíssima. dino i em quedo amb elles. hi havia lalba, la laura, el marc, la mercè, l'anna, la susana, el roc, l'auria, la laia, l'ester, la pili, l'alba playà, l'alia, la caneló, la baques, l'arlet... m'he divertit molt. hem acabat a casa els canals a fer un banyet a la piscina (el primer de l'any!) i unes partides al futbolín. la majoria no tenia banyador i portava alguna xapussa estranya... i el roc i el marc amb els meus banyadors vells que ho transparenten tot! XDDD

algú sap si demà tinc classe?

i per cert: visca el mallorca fins a sa mort!

«Hola
Sóc un estudiant de segon de batxillerat, en aquests moments de vacances. Avui 14 de maig al matí, cap a les 11, he engegat el televisor i he posat el K3. Hi feien un documental molt interessant, que tractava l’agricultura. M’ha agradat força mentre parlava de la seva aparició i evolució històrica. Però m’he anat horroritzant mica a mica a mida que l’explicació avançava fins als nostres dies.

Aquest documental que el K3 ha emès, tinc entès que destinat al públic infantil, descrivia el progrés de l’agricultura com quelcom objectivament, absolutament i universalment positiu. Segons ells els sistemes de regadiu han sigut un gran avanç per la humanitat, i el sistema d’aspersió és el millor i més modern. Perdonin vostès, però el regadiu en grans quantitats, a més d’augmentar moltíssim la producció i permetre l’aparició de les grans civilitzacions (inclosa la nostra), també provoca la salinització i empobriment de la terra i és un malbaratament excessiu d’aigua dolça, un bé molt escàs. I el sistema d’aspersió és dels pitjors ja que malgasta moltíssima aigua que és arrossegada pel vent; aporta més aigua de la necessària per les plantes (d’aquesta manera l’aigua que sobra se’n va, arrossega nutrients i augmenta la necessitat d’utilitzar adobs); i per últim, si es rega en un moment d’insolació, l’evaporació de l’aigua salinitza el sòl. Amb sistemes com aquest la falta d’aigua s’agreuja i es fan necessàries "solucions" dramàtiques i exagerades com ara els transvasaments. El millor i més modern sistema de reg actualment és el gota a gota, i això els nens de Barcelona que miren documentals del K3 no ho saben.

A més del tema del reg també és escandalós que es presentin els productes químics (anomenats agroquímics: fertilitzants, plaguicides, additius…) com a grans salvadors de l’agricultura. També és veritat que han ajudat a augmentar-ne la productivitat, però a canvi d’un preu massa alt. Aquest preu és, per una banda, un seguit d’impactes mediambientals gravíssims (com l’eutrofització) i, per altra banda, la destrucció del sòl de la zona de conreu. En cap moment el documental esmenta que els terrenys on s’utilitzen productes químics s’han d’acabar abandonant perquè de manera natural ja no hi creixen plantes, i que això fa accelerar l’avanç de la desertització en indrets secs com ara Catalunya. Tampoc diu que utilitzar productes químics s’acaba convertint en una necessitat per l’agricultor, que n’acaba depenent per poder competir en preus amb els altres productors. Així fins i tot l’alimentària es converteix en una indústria basada en el petroli, producte indispensable per sintetitzar aquests agroquímics. Tampoc la manipulació genètica és una gran esperança com diu el reportatge, ja que aquesta pot dur a la pèrdua de la riquesa i la varietat d’espècies actual. A més, no es tenen garanties que el consum de trangènics no sigui nociu per l’home.

Finalment, és tristíssim que es digui en una televisió pública que tot i l’augment de la producció agrícola, l’aliment no arriba a tota la població humana per culpa de la superpoblació. Res més lluny de la realitat! L’agricultura, en aquests moments, produeix suficient per alimentar tota la població mundial. Però no alimentar la gula, com estem acostumats als països rics, sinó alimentar el necessari. Mentre alguns països passen gana nosaltres ens mal alimentem. Mengem més del que necessitem, i produïm més del que mengem. La resta, cremat, a les escombraries o clavegueres avall. I l’obesitat es va estenent com una plaga. I la fam al tercer món, sobretot a l’Àfrica, no es deu tan sols a la falta de producció de l’agricultura sinó a anys i anys de guerres causades per una colonització europea nefasta i una pitjor descolonització.

Per to això demanaria als qui decideixen la programació del K3 que abans d’emetre un programa de tipus divulgatiu s’assessorin sobre la seva rigorositat, i encara més si el programa està destinat al públic infantil.»

aquest any sí!

mai he sigut un gran aficionat als esports, però amb el bàsquet (i potser el tennis) és diferent. m'agrada veure'l i jugar-lo...una mica (és l'únic esport d'equip que he practicat). m'encanta perquè és ràpid, espectacular, d'equip...i perquè la gent és molt maca. els futboleros són molt més violents, antiesportius i irracionals. al club de bàsquet corbera s'hi pot trobr del millor de tot el poble (malgrat recents "accidents" que espero siguin excepcionals)
el bàsquet català està en molt bon moment. tenen un gran nivell el barça, el girona, el lleida, el manresa, el pamesa, la penya... també m'en recordo de les meves arrels malaguenyes: visca el "boquerón" rodríguez i visca l'unicaja!

però el millor de tot ha sigut l'esperadíssima copa d'europa, per fi! després de tantes final four, aquest any pesic, bodiroga, varejao (bàsquet-samba =) ) i companyia ho han aconseguit. ens ho mereixíem, perquè no és el primer cop que tenim el millor equip d'europa... per cert, quina por que em feia jugar contra la benetton, quin equipàs que tenen el cabrons!
i els futboleros parlant d'eleccions, els espanyols parlant de futbol... a madrid no es parla de bàsquet (no m'extranya), i no s'ha fet ressò de la final four de barcelona fins que l'ha guanyat el barça: segons la razón "el barça gana la copa d'europa para españa"

en definitiva, visca el bàsquet i visca catalunya!

a vegades les mentides fan més mal que les veritats

kabul babà - rics i pobres

símbols d'una guerra interna i de cançons,
cridades sense por,
ronyoses nits de paper ben prim i fil de fum,
a qualsevol carrer,
sóc un podrit, pollós, sense temps que guanyar,
ni res que explicar,
sols un recurs de Déu per demostrar la diversitat
d'un món sense pietat

digerint moments ingrats,
a cada lloc del temps

dibuixants de mitja ploma i llum distant,
buscant la inspiració,
al·legant indecisió a cada color, riuen de por,
destrosant cada moment amb un pinzell,
tant llarg com la il·lusió,
per plasmar en cada línia situacions,
que creen addiccío

no sóc més que un immigrant
a cada lloc del temps

rics de mentides i pobres d'orgull

digerint moments ingrats,
pentinant un futur imaginat,
no sóc més que un immigrant
a cada lloc del temps

dibuixants de mitja ploma i llum distant,
buscant la inspiració,
al·legant indecisió en cada color, riuen de por,
destrossant cada moment amb un pinzell,
tant llarg com la il·lusió,
per plasmar en cada línia situacions

lliures per molt poc, riures de sort.
lliures per molt poc, riures de pot.

rics de mentides i pobres d'orgull...

que bons kabul babà, aquest matí (11:20!!) al parc de la ciutadella.

tot després d'una nit a la bodega de ca la mariona amb els de sempre: alba, bacardí, berta, borja, didac, dusminguet, metallica, mariona, petes, rai, rajolí, sergi, sobrassada, skalariak... em feia mandra pujar caminant fins a casa, i m'he quedat a dormir al sofà de la bodega. bé, això després que la mariona em critiqués una estona. i a canvi de dir-li la direcció d'aquesta pàgina, l'he conveçut que anés al parc de la ciutadella aquest matí, a la festa dels 10 anys de la revista enderrock. i axò era molt tard a la matinada...

m'ha costat llevar a la mariona a les 9:15, però ho he aconseguit! sortim a fora i: collons, quin dia més maco! després cap al parc, que si no m'hi porta ella em perdo. allà de seguida hem trobat a les meves germanes (laura i alba), susu, salva i fans. i de cop... comença a tocar kabul babà ("com et mous" diria). la millor del cd ("busques"), "kilombo" i alguna més. són molt bons en directe, potents quan volen, molt poètics i místics a estones; embriagadors aires orientals. després s'han succeït els grups (els millors: els pets, companyia elèctrica dharma, pomada, glissando*) i els petes a la gespa, sota les generoses palmeres (diverses amigues de la laura, escriptor argentí venent-nos els seus llibres, paella que no estava molt dolenta). he gaudit molt el dia, he aprofitat bona música, bon ambient, bon lloc, millor companyia i ful sense qualificar ;-) . tot això amb una polsera de punxes al canell esquerra =-)

però a les 5 havia d'ésser a l'esplai, i he hagut d'agafar el bus de les 3:30... en d'altres paraules: just quan anaven a tocar inadaptats. que primo que sóc. domida al tren, sobada al bus

PS: segueixo en la dura i llarga tasca de baixar d'un pedestal massa alt

Adéu dolça terra i cel del nord
per sempre beneïts car aquí reposava
i aquí corria amb àgils cames,
sota el Sol, sota la Lluna,
Na Lúthien Tinúviel,
d'una bellesa inexpressable amb llengua mortal.
Encara que el món fos enderrocat,
encara que fos dissolt, plegat de nou,
retornat al vell abisme,
nogensmenys fóra bo, perquè això
-el crepuscle, l'alba, el terra, el mar-
féu possible que Na Lúthien existís.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motius per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altra feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir ela malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
(Els Pets - jo sóc el teu amic)

Molts cops m'agradaria ser capaç de dir el que Els Pets diuen tant bé en aquesta cançó. Però jo no sóc així, no sóc entregat, sóc egosita i mal amic, sempre ho he dit i ho mantinc.
I ell és una de les persones per les quals més voldira ser capaç de canviar. Una amistat de 14 anys (Déu ni do!) potser sigui la única cosa ens uneix en aquests moments (estranys, fugaços, volubles moments). L'amistat, que és un dels meus punts més febles, és el que ens uneix, i suposo que per això últimament ens hem separat tant.

aparteu-vos, que ve en Johny "el Melenes", el terror de les nenes, que Mart ve a conquistar
(Lax'nBusto - Johny "el Melenes")

Un terratrèmol, tot un caràcter. És tant genuí que, ja ho he dit algun cop, "m'enamora". És un pavo genial, ple de força. Potser sí que aquesta seguretat que apaenta és només per fora, perquè per dins hi troves un tiu sensible i complicadíssim. Si sabéssiu que bé tracta els seus cactus!
Però no canviem de tema. Ell és sempre el que es lliga totes aquelles noies que a mi m'agraden i no matreveixo a dir-lis res. I no li tinc en compte, perquè ja sé que això...
...És qüestió de "knack"
Oh, sí, és qüestió de "knack"
(Sau - qüestió de "knack")
És un "knak" molt especial, el seu, un "knak" que a molta gent sorprèn (fins i tot al Gran Justiciero del Amor XD). I, és clar, això a vegades el converteix en un "trencacors". Bé, és inevitable, trobo jo. No vull dir: "que es fotin elles, això els passa per fer-se ilusions i per ser dèbils". Però un caràcter extrovertit i papallonenc com el seu ja ho té, això. Ell podria intentar moderar-se, però jo, com a mínim, no vull renunciar a la seva personalitat.

De fet, aquest caràcter tan fort també li acostuma a portar problemes. Cau malament a força gent (normalment, a gent que no val gaire la pena com a persona). Això és (suposo) perquè a vegades es fa pesat. No ho nego: tiu, a vegades agobies! XD Però s'ha de tenir paciència i intentar conèixer-lo, que el que porta dins val molt la pena.

Hem compartit tantes coses junts... Tot l'esplai, tota l'escola... Qui em va passar el meu primer mai? Ell (Xapulina Rock'01, havien de tocar Dr. Caplypso, La Thorpe Brass i Skaparràpid, però va ploure). Primer concert? Els Pets, a Molins de la República, amb ell i ma gemana.

El futur? No ho sé. Qui sap si, d'aquí a deu anys, estic cantant-li:

Tu que m'has vist caure a terra
tu que sempre m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà.

Tu m'ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m'obre sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer.

Glòria, glòria per tu.
Tots els anys que hem viscut els he guardat
amagats en un calaix.
sempre tindré un lloc on anar-te a buscar
si mai et trobo a faltar.

"Ens fem vells però no hi ha pressa"
entre copes em vas dir
col·locats casi com sempre
sense un duro però amb estil.

No desitjo una altra cosa
que el meu món els meuys amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros* als dits.

Glòria, glòria per tu...
(Sau - Glòria)

sort


*llegeixi's: "mai"

navegants del cable telefònic:
ja sóc aquí!

fora des sembrat - mallorca jove

cada partit rera partit
quan surt s'equip defensant es colors
s'afició es vesteix de foc
donant suport a tots es jugadors
me puc creure si l'equip
te pot ferir si no va tot com vols
però tots cridem ben fort:
Visca el Mallorca fins a sa mort!

i es diumenges quant hi ha futbol
mos juntem tots per cridar ben fort:
Mallorca, Mallorca, Mallorca
a Mallorca fins a sa mort!
Mallorca, Mallorca, Mallorca
a Mallorca fins a sa mort!

el Mallorca t'enamora que te dona sa il·lusió
de sentir-te part d'un poble, d'una història i d'uns colors...