Iep!

Com va tot per alla? Suposo que no es parla d'altra cosa que del Barca... Com me n'alegro de no estar alla aquests dies, aixi m'estalvio els pesats futboleros i la campanya electoral! Jo crec que els periodistes tambe haurien de fer vaga en contra de l'exces de Barca a les noticies.

Per aqui tot segueix mes o menys i igual: curs, classes, fer deures pel master... El dimecres vam fer una exposicio oral sobre l'analisi de les dades dels experiments que us vaig explicar l'altre dia (veure apunt del dia 22). Havien estat moltes hores calculant i recalculant, ajustant corbes, buscant les dades dels calibradors... L'exposicio per sort no la vaig fer jo sino un altre company del grup.

Despres d'aixo hem respirat mes tranquils i he pogut dedicar mes temps a un dels treballs que he d'enviar a Barcelona. A mes hem comencat a preparar les observacions, ja que la primera es el dilluns que ve.

Per cert, el dimecres va sortir la resolucio de la beca FPU i no me l'han donat... Ha estat un cop, dur. De fet, ahir els amics d'aqui se n'han adonat, i per intentar-me animar em van mig enganyar per sortir fora amb l'excusa d'anar a menjar carn. Pel cami ens vam trobar un casament!

Us he penjat un parell de fotos del casament i alguna altra amb gent d'aqui.

Fins aviat!

Sort!

Albert

Aquesta es una fotografia feta per encarrec: la idea original es del Pere. Vaig intentar demostrar que puc anar d'un edifici a l'altre sense tocar el terra i gairebe m'esllomo!

Els autors de la foto de mi fent de Tarzan (o mes aviat penjant com un fuet). El de l'esquerra es l'Iniyan, de Tamil Nadu, i el de la dreta el Tatan, que ve de l'estat de Bengala Occidental (la capital del qual es Calcuta).

Justament el Tatan mentre feiem les fotos ens va explicar que son aquestes "lianes". En realitat son arrels que el mateix arbre va llencant des de les branques i van creixent fins que arriben al terra i arrelen. Aquest tipus d'arbre fa unes branques molt llargues i creixent molt en horitzontal (i tambe cap amunt), i aquestes arrels secundaries els serveixen per guanyar estabilitat. De fet, sovint costa saber quin es el tronc inicial i quins son els troncs secundaris!

Ja que us he ensenyat fotos d'en Kazutaka, de l'Iniyan i el Tatan, per fer justicia m'he vist obligat a penjar una fotos dels companys amb qui m'he fet mes amic. El problema es que la foto no es gaire bona i no surten gaire afavorits. El que fa la foto es l'Iniyan. El de la dreta es en Suhail, d'aprop d'Agra (que es on hi ha el Taj Mahal). Al seu costat hi ha el Prajwal, que es del Nepal.

Assegut a la meva esquerra hi ha en Bradley, de Sud-Africa. Aquest es el meu company d'habitacio. Tot i que tingui pinta d'indi (es d'origen indi), es tant occidental com jo, i aixo ens va be perque hi ha coses en les que nomes ens entenem ell i jo. Tambe hi ha una dona brasilera, pero es mes gran i no ens fem massa. I el japones viu al seu mon...

Be, el cas es que amb aquests cinc estem establint un grup molt xulo, amb qui puc estar treballant conjuntament, parlar d'astrofisica, veure una peli, sortir a fer una volta, tenir converses sobre la vida o xerrar de temes banals.

Visca els nuvis! Estaven parats al mig de la carretera en un carruatge ben estrafolari.

La banda de musica que precedia als nuvis. Hi havia tot de gent ballant al seu davant, al mig de la carretera i mentre passaven cotxes, rickshaws, motos, bicis, camions...

Hola!

Deixeu-me que us foti el rollo sobre el que faig aqui. Se que es el que menys interessa a la gent, que el que es guay es que estic a l'India i tot aixo... Pero de totes formes a mi el que m'emociona mes es tot el que estic aprenent de radioastronomia, aixi us en parlare una mica.

Una de les assignatures que faig es diu Radio Physiscs Lab, i consisteix en preparar observacions, realitzar-les, analitzar les dades i treure'n conclusions. I per realitzar-les, disposem de dues antenes,: una de tres metres de diametre i l'altra de quatre.

Ja sento la pregunta: "Com que antenes, que no utilitzeu telescopis, els astronautes?"

En radioastronomia, als radiotelescopis en diem antenes, perque son antenes de radio. El principi fisic que governa l'adquisicio de senyal es molt diferent als telescopis optics, i molt semblant a les antenes de les teles, els mobils o, per suposat, les radios. La diferencia es que es poden apuntar, i que les apuntem al cel.

Be, aquesta primera foto d'aqui dalt es de l'antena de tres metres. Amb ella hem observat regions de la nostra galaxia que emeten en la linia de 21cm, es a dir nuvols d'HI (hidrogen atomic neutre). Esta al sostre de l'edifici on estic ara, que es com el centre de caomputacio i calcul de l'NCRA.

A sota hi ha l'antena de 4 metres, amb la que vam fer una observacio del Sol per mesurar el feix de la propia antena (es una caracteristica molt important de tots els radiotelescopis, relacionat amb la seva precisio).

Totes dues antenes formen l'SRT (Small Radio Telescope).

Despres hi ha una antena molt grossa que hi ha al mig del jardi, no se ben be que hi fa XD Em sembla que simplement es una reproduccio a escala de les antenes del GMRT.

Fins a la proxima!

Antena de 4 metres de l'SRT (Small Radio Telescope).

Antena "decorativa".

Hola!

Us penjo unes fotos per demostrar que estic a l'India, que he complert la promesa de dur una camera, i que encara no l'he perdut.

Aquesta foto es del pati interior de l'edifici principal de l'NCRA (National Centre for Radio Astrophysics), que es l'institut que imparteix el curs RAS09 (Radio Astronomy School), gestiona el GMRT (Giant Meterwave Radio Telescope) i m'ACULL (Alimenta, CUida i dona LLicons).

La questio es: es un jardi posat dins d'un edifici, o es un edifici construit enmig d'una jungla? Mireu les fotos de mes avall i entendreu perque m'ho pregunto.

Sort!

Jo, al mateix cami que en Kazutaka, pero mes ben fotografiat. Es nota qui es el japones, eh!

He penjat aquesta foto amb l'oculta intencio de tranquil.litzar els que estan preocupats pel meu estomac. Sempre tinc una ampolla d'aigua a ma!

En Kazutaka de cami de l'edifici on tenim les habitacions. Podriem anar d'un edifici a l'altre penjats de les lianes, com en Tarzan!

Ja ho se, l'he tallat; no soc massa bon fotograf.

primeres impressions - els indis

Hola!

Pretenc fer una serie d'apunts sobre la meva actual estada a l'India. Per exeperiencia, prefereixo no prometre gaire fidelitat.

Per comencar us parlare una mica dels indis i de les primeres observacions que n'he fet. Si, semblo un antropoleg, o pitjor: un psicoleg! Aquests defectes s'enganxen...

El primer que em va sobtar es la diferencia en les dimensions de l'espai personal. Em refereixo a aquella zona al voltant del nostre cos que preferim que no se superi, i que nosaltres respectem en els altres. Evidentment, aquesta distancia depen de la persona i la relacio que hi tens. Es una actitud inconscient, excepte quan algu la supera. I ja el primer dia em sorprenia com em tocaven! No penseu malament, em refereixo a posar-te la ma a l'esquena, o estirar-te el brac. M'he fixat en que entre ells de seguida s'agafen de la ma o es passen el brac per sobre l'espatlla. I avui un company, dels qui mes em faig, m'ha agafat la ma i m'he mort de vergonya. Per mi no es normal, pero tampoc volia que se sentis ofes...

Una altra curiositat sobre els indis es un estrany (per mi) moviment que fan amb el cap. Sovint balancegen el cap a dreta i esquerra. Poden estar parlant amb tu, i el gest preten donar un sentit especial al que diuen (a veure qui es el llest que l'endevina!). Pero sobretot ho fan com a resposta: pot voler dir que si, que no, m'ho estic pensant, gracies per l'ajuda, falten 5 rupies, ja ten pots anar pero torna dema cap a les 3 i si no hi soc truca'm al telefon 5069877... ves a saber! Ja me'n va avisar l'Anna Gavalda, i potser es el millor consell que m'han donat! Tambe es curios que a vegades, si jo faig que si o que no amb el cap, no m'entenen.

Sobre el que tambe estava avisat es que aqui es menja amb les mans. Be, hi ha coberts disponibles, i jo i d'altra gent els utilitzem, inclosos alguns indis. Pero en general mengen amb els dits. Per suposat, es netegen les mans abans i despres de menjar! Algun dia provare jo de menjar com ells. No es pas facil menjar amb les mans sense que sigui una marranada! Ells mantenen els dits molt nets, i no vull fer el ridicul llencant-me tot l'arros per sobre.

Tambe es curios la facilitat amb que es treuen les sabates. Tothom duu sandalies o un altre calcat facil de treure, i quan estan asseguts a classe sovint se les treuen. I aqui on estic ara, a la sala d'ordinadors, esta prohibit entrar calcat.

Ostres, repassant el que escrit em sembla que gairebe tot es despectiu! Ho intentare arreglar. La majoria dels indis amb els que m'he trobat son amigables, somrients, amables, generosos i hospitalaris. Pensen molt en ajudar l'altre i fer-lo sentir be. Em dona la sensacio que amb mi aixo es multiplica, pel fet de ser estranger. Pero d'aixo en parlare en un altre apunt, que no em vull sortir del tema i tinc feina.

Be, fins al proper apunt, si es que n'hi ha!

Sort!

Albert

PS: Escric amb un teclat configurat per l'Angles, de forma que no tinc ni accents, ni ces trencades, ni dieresis ni totes aquestes cosetes que sovint fan la murga pero que quan no hi son les trobes a faltar.

Last July my laptop was damaged. It's not important how or who damaged it. The significant fact was that I had expended a lot of money in a laptop when I had it, and then it was broken when I couldn't afford a reparation.

The laptop didn't work well and it didn't recognize some important hardware: battery, wireless antenna, usb ports... I tried a lot of things, but I was unsuccessful. I even though about throwing in the towel and install Windows in the laptop.

But recently I've acquired a few new informatics knowledge. And the last week I had an idea and implemented it and... I did it! My laptop, now known as Marv, have returned from his ashes as Phoenix did.

I'm very happy to have done it myself! And now I can install all the tools I need to work in my own laptop, I'll not be dependent on the investigation group's one.

Today, a good new. Tomorrow, more!

Best of lucks!

Yesterday night there was an interesting conversation at the centru (how should I say "el centru" in English?). We talked about the strange words and expressions that make Mikel laugh at David. Yes, as you are suspecting, there are a few points to be added at the list started at January the seventh.

forth: atabalar. Don't "atabalate" me with translations. "marear" is not exactly the same, if I want to say "atabalar" I've got no choice: I'll say "atabalar".

fifth: enchegar. Please, don't burn the TV, I want to see the weather information. Just "enchegate" it.

sixth: somos. "Somos" is not an incorrect word in Spanish. But when he says "¡Somos viernes!" David is not declaring his suport for the Wednesdays' community. He means that the weekend is coming soon.

Good luck!

They were running along the underground passages. Twelve goblins were hot on their heels, shouting and throwing poisoned javelins to them. Nerst fired the first of the nineteen arrows that Count Fosco had given to him just the night before. A goblin fell, and for an instant the crowd hesitated. Livab took this chance to look forward. She saw the way out the cave. However, the forest outside wasn't the solution. If you try to scape from the goblins through the woods in the night, they will sure call their colleagues the wolfs. So Livab conducted Nerst behind a rock. Protected of the javelins by the stone, Nerst fired again to the enemies. His hands moved as fast as the wind. At last, there was a single goblin only thirty meters in front of them, holding its javelin in the left hand. And Nerst had a single arrow in his quiver. He rapidly putted it in his bow, aimed at the goblin and fired. The arrow went through the goblin's left arm and the javelin fell in the floor. Livab jumped to the goblin and cut its neck with her big axe. The battle finished. Then, in front of them were the forty miles long way through the fruitful Green Forest.

They were running along the underground passages. Twelve goblins were hot on their heels, shouting and throwing poisoned javelins to them. Nerst fired the first of the eighteen arrows that Count Fosco had given to him just the night before. A goblin fell, and for an instant the crowd hesitated. Livab took this chance to look forward. She saw the way out the cave. However, the forest outside wasn't the solution. If you try to scape from the goblins through the woods in the night, they will sure call their colleagues the wolfs. So Livab conducted Nerst behind a rock. Protected of the javelins by the stone, Nerst fired again to the enemies. His hands moved as fast as the wind. At last, there was a single goblin only thirty meters in front of them, holding its javelin in the left hand. But Nerst's quiver were empty. The goblin leaned backward his body to get impulse, aimed at Nerst and throwed the weapon. The javelin wounded Nerst's right arm. Livab jumped to the goblin and cut its neck with her big axe. The battle finished. Then, in front of them were the endless way through the Dark Forest, and Nerst had an unjuried arm and poison in his veins.

A little burocratic decision can make a big change in a story.

Today an uncontrollable stampede of UOC's students, like a biblical plague, has occupied the Physics Faculty. The vision of this singular* people has generated a lot of thoughts in my stressed mind. I'll explain you only one.

I must put you in context. Bologna's process is related with small groups, proximity between teachers and students, seminars... But this will involve smaller rooms, therefore economic inversion and making alterations to the buildings.

Haven't they though about UOC's? Do they agree with Bologna's process? I don't believe that a UOC student would like to have some university workers putting up asd a wall in his bedroom.

Oh, yes, this has my best thought. Today I am not so much inspired.

Luck!



* yes, singular is exactly the correct word

Today I write to recommend to you three videos. These videos are made by Mishima, a great band of pop. "Miquel a l'accés 14" is a song from their third album "Trucar a Casa. Recollir les fotos. Pagar la multa". Their fourth and last album, "Set tota la vida", provides brilliant songs as "Qui n'ha begut" and "Un tros de fang". I hope you'll enjoy it.

Saturday night I went to Mishima's gig in the Heliogàbal with Andrea. This was a wonderful show, with good adaptations, improvisations and new songs.

A nice night in a very special day.

Hi!

I must answer to the tsunami of expectation about the subject of my father and our surname. This morning I've talked to my father and he wasn't annoyed at all. He doesn't disapprove the translation of our surname. Yes, I've said our surname. What I'll do is to gather information and present it in a familiar meeting (I mean my parents, brother and sister).

That's all for today.

Best of luck!

Albert