Ahir vam fer una excursio a Narayan Godt, una muntanya* prop del GMRT. La muntanya te uns barrancs de roca bassaltica espectaculars, i el cim potser es el punt des d'on es veuen mes antenes. Vam tornar caminant, i vam passar per un poblet on vam parar a pendre te. Hi havia com a molt una dotzena de cases no molt concentrades. Algunes estaven pintades de colors alegres, especialment l'escola. Hi havia un temple, per suposat! Aqui hi ha temples per tot arreu. Hi havia cabres, vaques, bous i una pila enorme de cebes. Estava tot rodejat de camps. El lloc on vam pendre el te era una mena de terrassa on mitja dotzena d'homes vestits de blanc xerraven de les seves coses. Un d'ells ens va convidar als tes, i no hi va haver manera de que el cambrer ens deixes pagar-los.

Desgraciadament (per vosaltres) se'm va acabar la bateria de la camera de la Laura al peu de la muntanya, justa abans de pujar. I el

[he hagut de parar d'escriure perque un grill m'estava pujant per dins dels pantalons. Un dia penjare fotos d'animals. Pero us he de comentar que nomes arribar al GMRT, el primer que ens van dir quan teniem les claus de les habitacions va ser que abans de res comprovessim que no hi haguessin ni serps ni escorpins a dins... I hi havia un cartell que recomanava no sortir a caminar sol mes tard de les 10 de la nit perque s'han vist lleopards pels voltants... Desgraciadament, no hi he vist ni serps ni lleopards, tan sols ocells (molts corbs!), una guineu i un gripau]

carregador me l'havia deixat aqui, al NCRA. Aixi que no tinc cap foto des del cim, ni del poblet, ni dels camps, ni de l'excursio de diumenge... Pero segur que els amics d'aqui me'n passen algunes.

Fins aviat!

Albert


*el Prajwal, que es del Nepal, se n'enfot molt de mi i de les meves "mountains". Li he intentat explicar que vinc d'un pais petit, on de tot en diem "muntanya", i que al passar a l'angles se'm fa dificil diferenciar les "mountains" de les "hills"...

Al GMRT hi vam anar amb bus, ahir vam fer una excursioneta amb bus, avui hem anat al IGO amb bus i hem tornat al NCRA amb bus... tota una aventura!

Pati interior de l'edifici de control del GMRT. Els models son el Suhael (el de la dreta) i el Prajwal (el de dalt).

En aquest edifici qui hi ha la sala de control, les sales amb l'electronica que tracta les senyals i les emmagatzema, una sala d'ordinadors, els tallers on reparen i milloren els intruments, una sala de conferencies, una cantina, una biblioteca...

La nit del divendres hi vam fer una de les observacions!! No va anar massa be, perque hi havia sis antenes que no funcionaven per culpa de la tempesta (quina tempesta!) que havia caigut a la tarda. Ja se sap que els primers cops a vegades no surten del tot be... Tindre temps d'arreglar-ho els cinc cops que encara hi he d'anar!

He estat al GMRT!!!

Aquesta es una foto d'una de les antenes, vista des de sota. Pels que no ho recordin, cada una d'aquestes antenes fa 45m metres de diametre, i el telescopi esta composat per 30 antenes repartides en una area de 14km de radi.

Iep!

Com va tot per alla? Suposo que no es parla d'altra cosa que del Barca... Com me n'alegro de no estar alla aquests dies, aixi m'estalvio els pesats futboleros i la campanya electoral! Jo crec que els periodistes tambe haurien de fer vaga en contra de l'exces de Barca a les noticies.

Per aqui tot segueix mes o menys i igual: curs, classes, fer deures pel master... El dimecres vam fer una exposicio oral sobre l'analisi de les dades dels experiments que us vaig explicar l'altre dia (veure apunt del dia 22). Havien estat moltes hores calculant i recalculant, ajustant corbes, buscant les dades dels calibradors... L'exposicio per sort no la vaig fer jo sino un altre company del grup.

Despres d'aixo hem respirat mes tranquils i he pogut dedicar mes temps a un dels treballs que he d'enviar a Barcelona. A mes hem comencat a preparar les observacions, ja que la primera es el dilluns que ve.

Per cert, el dimecres va sortir la resolucio de la beca FPU i no me l'han donat... Ha estat un cop, dur. De fet, ahir els amics d'aqui se n'han adonat, i per intentar-me animar em van mig enganyar per sortir fora amb l'excusa d'anar a menjar carn. Pel cami ens vam trobar un casament!

Us he penjat un parell de fotos del casament i alguna altra amb gent d'aqui.

Fins aviat!

Sort!

Albert

Aquesta es una fotografia feta per encarrec: la idea original es del Pere. Vaig intentar demostrar que puc anar d'un edifici a l'altre sense tocar el terra i gairebe m'esllomo!

Els autors de la foto de mi fent de Tarzan (o mes aviat penjant com un fuet). El de l'esquerra es l'Iniyan, de Tamil Nadu, i el de la dreta el Tatan, que ve de l'estat de Bengala Occidental (la capital del qual es Calcuta).

Justament el Tatan mentre feiem les fotos ens va explicar que son aquestes "lianes". En realitat son arrels que el mateix arbre va llencant des de les branques i van creixent fins que arriben al terra i arrelen. Aquest tipus d'arbre fa unes branques molt llargues i creixent molt en horitzontal (i tambe cap amunt), i aquestes arrels secundaries els serveixen per guanyar estabilitat. De fet, sovint costa saber quin es el tronc inicial i quins son els troncs secundaris!

Ja que us he ensenyat fotos d'en Kazutaka, de l'Iniyan i el Tatan, per fer justicia m'he vist obligat a penjar una fotos dels companys amb qui m'he fet mes amic. El problema es que la foto no es gaire bona i no surten gaire afavorits. El que fa la foto es l'Iniyan. El de la dreta es en Suhail, d'aprop d'Agra (que es on hi ha el Taj Mahal). Al seu costat hi ha el Prajwal, que es del Nepal.

Assegut a la meva esquerra hi ha en Bradley, de Sud-Africa. Aquest es el meu company d'habitacio. Tot i que tingui pinta d'indi (es d'origen indi), es tant occidental com jo, i aixo ens va be perque hi ha coses en les que nomes ens entenem ell i jo. Tambe hi ha una dona brasilera, pero es mes gran i no ens fem massa. I el japones viu al seu mon...

Be, el cas es que amb aquests cinc estem establint un grup molt xulo, amb qui puc estar treballant conjuntament, parlar d'astrofisica, veure una peli, sortir a fer una volta, tenir converses sobre la vida o xerrar de temes banals.

Visca els nuvis! Estaven parats al mig de la carretera en un carruatge ben estrafolari.

La banda de musica que precedia als nuvis. Hi havia tot de gent ballant al seu davant, al mig de la carretera i mentre passaven cotxes, rickshaws, motos, bicis, camions...

Hola!

Deixeu-me que us foti el rollo sobre el que faig aqui. Se que es el que menys interessa a la gent, que el que es guay es que estic a l'India i tot aixo... Pero de totes formes a mi el que m'emociona mes es tot el que estic aprenent de radioastronomia, aixi us en parlare una mica.

Una de les assignatures que faig es diu Radio Physiscs Lab, i consisteix en preparar observacions, realitzar-les, analitzar les dades i treure'n conclusions. I per realitzar-les, disposem de dues antenes,: una de tres metres de diametre i l'altra de quatre.

Ja sento la pregunta: "Com que antenes, que no utilitzeu telescopis, els astronautes?"

En radioastronomia, als radiotelescopis en diem antenes, perque son antenes de radio. El principi fisic que governa l'adquisicio de senyal es molt diferent als telescopis optics, i molt semblant a les antenes de les teles, els mobils o, per suposat, les radios. La diferencia es que es poden apuntar, i que les apuntem al cel.

Be, aquesta primera foto d'aqui dalt es de l'antena de tres metres. Amb ella hem observat regions de la nostra galaxia que emeten en la linia de 21cm, es a dir nuvols d'HI (hidrogen atomic neutre). Esta al sostre de l'edifici on estic ara, que es com el centre de caomputacio i calcul de l'NCRA.

A sota hi ha l'antena de 4 metres, amb la que vam fer una observacio del Sol per mesurar el feix de la propia antena (es una caracteristica molt important de tots els radiotelescopis, relacionat amb la seva precisio).

Totes dues antenes formen l'SRT (Small Radio Telescope).

Despres hi ha una antena molt grossa que hi ha al mig del jardi, no se ben be que hi fa XD Em sembla que simplement es una reproduccio a escala de les antenes del GMRT.

Fins a la proxima!

Antena de 4 metres de l'SRT (Small Radio Telescope).

Antena "decorativa".

Hola!

Us penjo unes fotos per demostrar que estic a l'India, que he complert la promesa de dur una camera, i que encara no l'he perdut.

Aquesta foto es del pati interior de l'edifici principal de l'NCRA (National Centre for Radio Astrophysics), que es l'institut que imparteix el curs RAS09 (Radio Astronomy School), gestiona el GMRT (Giant Meterwave Radio Telescope) i m'ACULL (Alimenta, CUida i dona LLicons).

La questio es: es un jardi posat dins d'un edifici, o es un edifici construit enmig d'una jungla? Mireu les fotos de mes avall i entendreu perque m'ho pregunto.

Sort!

Jo, al mateix cami que en Kazutaka, pero mes ben fotografiat. Es nota qui es el japones, eh!

He penjat aquesta foto amb l'oculta intencio de tranquil.litzar els que estan preocupats pel meu estomac. Sempre tinc una ampolla d'aigua a ma!

En Kazutaka de cami de l'edifici on tenim les habitacions. Podriem anar d'un edifici a l'altre penjats de les lianes, com en Tarzan!

Ja ho se, l'he tallat; no soc massa bon fotograf.

primeres impressions - els indis

Hola!

Pretenc fer una serie d'apunts sobre la meva actual estada a l'India. Per exeperiencia, prefereixo no prometre gaire fidelitat.

Per comencar us parlare una mica dels indis i de les primeres observacions que n'he fet. Si, semblo un antropoleg, o pitjor: un psicoleg! Aquests defectes s'enganxen...

El primer que em va sobtar es la diferencia en les dimensions de l'espai personal. Em refereixo a aquella zona al voltant del nostre cos que preferim que no se superi, i que nosaltres respectem en els altres. Evidentment, aquesta distancia depen de la persona i la relacio que hi tens. Es una actitud inconscient, excepte quan algu la supera. I ja el primer dia em sorprenia com em tocaven! No penseu malament, em refereixo a posar-te la ma a l'esquena, o estirar-te el brac. M'he fixat en que entre ells de seguida s'agafen de la ma o es passen el brac per sobre l'espatlla. I avui un company, dels qui mes em faig, m'ha agafat la ma i m'he mort de vergonya. Per mi no es normal, pero tampoc volia que se sentis ofes...

Una altra curiositat sobre els indis es un estrany (per mi) moviment que fan amb el cap. Sovint balancegen el cap a dreta i esquerra. Poden estar parlant amb tu, i el gest preten donar un sentit especial al que diuen (a veure qui es el llest que l'endevina!). Pero sobretot ho fan com a resposta: pot voler dir que si, que no, m'ho estic pensant, gracies per l'ajuda, falten 5 rupies, ja ten pots anar pero torna dema cap a les 3 i si no hi soc truca'm al telefon 5069877... ves a saber! Ja me'n va avisar l'Anna Gavalda, i potser es el millor consell que m'han donat! Tambe es curios que a vegades, si jo faig que si o que no amb el cap, no m'entenen.

Sobre el que tambe estava avisat es que aqui es menja amb les mans. Be, hi ha coberts disponibles, i jo i d'altra gent els utilitzem, inclosos alguns indis. Pero en general mengen amb els dits. Per suposat, es netegen les mans abans i despres de menjar! Algun dia provare jo de menjar com ells. No es pas facil menjar amb les mans sense que sigui una marranada! Ells mantenen els dits molt nets, i no vull fer el ridicul llencant-me tot l'arros per sobre.

Tambe es curios la facilitat amb que es treuen les sabates. Tothom duu sandalies o un altre calcat facil de treure, i quan estan asseguts a classe sovint se les treuen. I aqui on estic ara, a la sala d'ordinadors, esta prohibit entrar calcat.

Ostres, repassant el que escrit em sembla que gairebe tot es despectiu! Ho intentare arreglar. La majoria dels indis amb els que m'he trobat son amigables, somrients, amables, generosos i hospitalaris. Pensen molt en ajudar l'altre i fer-lo sentir be. Em dona la sensacio que amb mi aixo es multiplica, pel fet de ser estranger. Pero d'aixo en parlare en un altre apunt, que no em vull sortir del tema i tinc feina.

Be, fins al proper apunt, si es que n'hi ha!

Sort!

Albert

PS: Escric amb un teclat configurat per l'Angles, de forma que no tinc ni accents, ni ces trencades, ni dieresis ni totes aquestes cosetes que sovint fan la murga pero que quan no hi son les trobes a faltar.

Last July my laptop was damaged. It's not important how or who damaged it. The significant fact was that I had expended a lot of money in a laptop when I had it, and then it was broken when I couldn't afford a reparation.

The laptop didn't work well and it didn't recognize some important hardware: battery, wireless antenna, usb ports... I tried a lot of things, but I was unsuccessful. I even though about throwing in the towel and install Windows in the laptop.

But recently I've acquired a few new informatics knowledge. And the last week I had an idea and implemented it and... I did it! My laptop, now known as Marv, have returned from his ashes as Phoenix did.

I'm very happy to have done it myself! And now I can install all the tools I need to work in my own laptop, I'll not be dependent on the investigation group's one.

Today, a good new. Tomorrow, more!

Best of lucks!

Yesterday night there was an interesting conversation at the centru (how should I say "el centru" in English?). We talked about the strange words and expressions that make Mikel laugh at David. Yes, as you are suspecting, there are a few points to be added at the list started at January the seventh.

forth: atabalar. Don't "atabalate" me with translations. "marear" is not exactly the same, if I want to say "atabalar" I've got no choice: I'll say "atabalar".

fifth: enchegar. Please, don't burn the TV, I want to see the weather information. Just "enchegate" it.

sixth: somos. "Somos" is not an incorrect word in Spanish. But when he says "¡Somos viernes!" David is not declaring his suport for the Wednesdays' community. He means that the weekend is coming soon.

Good luck!