Hola!

Dema me'n vaig al GMRT jo solet! Sera el primer cop que l'Ishwar s'atreveix a enviar-m'hi sense supervisar-me. Espero que l'observacio vagi be!

Per aquest motiu, avui toca... bateria de fotos d'antenes!

Per fotos mes ben fetes podeu mirar aqui.

Sort!

De dreta a esquerra: el Suhail, l'Iniyan, jo i l'antena C02.

El de la gorra es el Prajwal i al seu costat hi ha l'Iniyan. El del polo a ratlles blanques i verdes es el Bradley i el del polo groc-beige es el Suhail.

Hola!

Avui us penjare fotos de la meva habitacio. El motiu? Fer el friki una estona.

Fins aviat!

Albert


PS: Per cert, no passa res si escriviu algun comentari, eh, que no us mossegara el teclat... Si no, em dona la sensacio que ningu llegeix el bloc!

Per comencar, el millor de l'habitacio: una magnifica butaca de disseny! De disseny dels anys 60, per ser precisos. Es veu que l'entrada es el lloc mes adequat segons el Vastu Shastra (que es com el Feng Shui indi). El cubell, la bossa i les ampolles d'aigua estan degudament col.locades per donar un toc costumista a l'escena.

Aquest es el meu llit. Aqui no es veu, pero mes a la dreta hi ha el llit del Bradley i els armaris. Per sort, tots els llits d'aqui i el GMRT tenen mosquitera. Completen la decoracio una espelma, un magnific joc de teteres i tasses i una delicada rosa de plastic.

Aquesta es la meva dutxa! Com podeu veure, no hi ha cap cortina i uns sospitosos objectes jeuen dins de la dutxa: un tamboret, una galleda gran i una de petita. Com deuen haver endevinat els mes desperts lectors: em dutxo amb palangana! La dutxa no va :( . En canvi, al GMRT si que funciona, per aixo estic tant content cada cop que hi vaig!

I, finaltment... el vater! El mes curios es l'aixeta i la petita galleda que hi ha sempre al costat de les taces dels WC. En els llocs mes fashion, enlloc de l'aixeta hi ha una mena de manguera, com aquestes de les piques de rentar plats super professionals... Encara no m'he atrevit a preguntar-li a cap indi que fan exactament amb aixo, pero algun dia ho fare.

Ahir vam fer una excursio a Narayan Godt, una muntanya* prop del GMRT. La muntanya te uns barrancs de roca bassaltica espectaculars, i el cim potser es el punt des d'on es veuen mes antenes. Vam tornar caminant, i vam passar per un poblet on vam parar a pendre te. Hi havia com a molt una dotzena de cases no molt concentrades. Algunes estaven pintades de colors alegres, especialment l'escola. Hi havia un temple, per suposat! Aqui hi ha temples per tot arreu. Hi havia cabres, vaques, bous i una pila enorme de cebes. Estava tot rodejat de camps. El lloc on vam pendre el te era una mena de terrassa on mitja dotzena d'homes vestits de blanc xerraven de les seves coses. Un d'ells ens va convidar als tes, i no hi va haver manera de que el cambrer ens deixes pagar-los.

Desgraciadament (per vosaltres) se'm va acabar la bateria de la camera de la Laura al peu de la muntanya, justa abans de pujar. I el

[he hagut de parar d'escriure perque un grill m'estava pujant per dins dels pantalons. Un dia penjare fotos d'animals. Pero us he de comentar que nomes arribar al GMRT, el primer que ens van dir quan teniem les claus de les habitacions va ser que abans de res comprovessim que no hi haguessin ni serps ni escorpins a dins... I hi havia un cartell que recomanava no sortir a caminar sol mes tard de les 10 de la nit perque s'han vist lleopards pels voltants... Desgraciadament, no hi he vist ni serps ni lleopards, tan sols ocells (molts corbs!), una guineu i un gripau]

carregador me l'havia deixat aqui, al NCRA. Aixi que no tinc cap foto des del cim, ni del poblet, ni dels camps, ni de l'excursio de diumenge... Pero segur que els amics d'aqui me'n passen algunes.

Fins aviat!

Albert


*el Prajwal, que es del Nepal, se n'enfot molt de mi i de les meves "mountains". Li he intentat explicar que vinc d'un pais petit, on de tot en diem "muntanya", i que al passar a l'angles se'm fa dificil diferenciar les "mountains" de les "hills"...

Al GMRT hi vam anar amb bus, ahir vam fer una excursioneta amb bus, avui hem anat al IGO amb bus i hem tornat al NCRA amb bus... tota una aventura!

Pati interior de l'edifici de control del GMRT. Els models son el Suhael (el de la dreta) i el Prajwal (el de dalt).

En aquest edifici qui hi ha la sala de control, les sales amb l'electronica que tracta les senyals i les emmagatzema, una sala d'ordinadors, els tallers on reparen i milloren els intruments, una sala de conferencies, una cantina, una biblioteca...

La nit del divendres hi vam fer una de les observacions!! No va anar massa be, perque hi havia sis antenes que no funcionaven per culpa de la tempesta (quina tempesta!) que havia caigut a la tarda. Ja se sap que els primers cops a vegades no surten del tot be... Tindre temps d'arreglar-ho els cinc cops que encara hi he d'anar!

He estat al GMRT!!!

Aquesta es una foto d'una de les antenes, vista des de sota. Pels que no ho recordin, cada una d'aquestes antenes fa 45m metres de diametre, i el telescopi esta composat per 30 antenes repartides en una area de 14km de radi.

Iep!

Com va tot per alla? Suposo que no es parla d'altra cosa que del Barca... Com me n'alegro de no estar alla aquests dies, aixi m'estalvio els pesats futboleros i la campanya electoral! Jo crec que els periodistes tambe haurien de fer vaga en contra de l'exces de Barca a les noticies.

Per aqui tot segueix mes o menys i igual: curs, classes, fer deures pel master... El dimecres vam fer una exposicio oral sobre l'analisi de les dades dels experiments que us vaig explicar l'altre dia (veure apunt del dia 22). Havien estat moltes hores calculant i recalculant, ajustant corbes, buscant les dades dels calibradors... L'exposicio per sort no la vaig fer jo sino un altre company del grup.

Despres d'aixo hem respirat mes tranquils i he pogut dedicar mes temps a un dels treballs que he d'enviar a Barcelona. A mes hem comencat a preparar les observacions, ja que la primera es el dilluns que ve.

Per cert, el dimecres va sortir la resolucio de la beca FPU i no me l'han donat... Ha estat un cop, dur. De fet, ahir els amics d'aqui se n'han adonat, i per intentar-me animar em van mig enganyar per sortir fora amb l'excusa d'anar a menjar carn. Pel cami ens vam trobar un casament!

Us he penjat un parell de fotos del casament i alguna altra amb gent d'aqui.

Fins aviat!

Sort!

Albert

Aquesta es una fotografia feta per encarrec: la idea original es del Pere. Vaig intentar demostrar que puc anar d'un edifici a l'altre sense tocar el terra i gairebe m'esllomo!

Els autors de la foto de mi fent de Tarzan (o mes aviat penjant com un fuet). El de l'esquerra es l'Iniyan, de Tamil Nadu, i el de la dreta el Tatan, que ve de l'estat de Bengala Occidental (la capital del qual es Calcuta).

Justament el Tatan mentre feiem les fotos ens va explicar que son aquestes "lianes". En realitat son arrels que el mateix arbre va llencant des de les branques i van creixent fins que arriben al terra i arrelen. Aquest tipus d'arbre fa unes branques molt llargues i creixent molt en horitzontal (i tambe cap amunt), i aquestes arrels secundaries els serveixen per guanyar estabilitat. De fet, sovint costa saber quin es el tronc inicial i quins son els troncs secundaris!

Ja que us he ensenyat fotos d'en Kazutaka, de l'Iniyan i el Tatan, per fer justicia m'he vist obligat a penjar una fotos dels companys amb qui m'he fet mes amic. El problema es que la foto no es gaire bona i no surten gaire afavorits. El que fa la foto es l'Iniyan. El de la dreta es en Suhail, d'aprop d'Agra (que es on hi ha el Taj Mahal). Al seu costat hi ha el Prajwal, que es del Nepal.

Assegut a la meva esquerra hi ha en Bradley, de Sud-Africa. Aquest es el meu company d'habitacio. Tot i que tingui pinta d'indi (es d'origen indi), es tant occidental com jo, i aixo ens va be perque hi ha coses en les que nomes ens entenem ell i jo. Tambe hi ha una dona brasilera, pero es mes gran i no ens fem massa. I el japones viu al seu mon...

Be, el cas es que amb aquests cinc estem establint un grup molt xulo, amb qui puc estar treballant conjuntament, parlar d'astrofisica, veure una peli, sortir a fer una volta, tenir converses sobre la vida o xerrar de temes banals.