a vegades les mentides fan més mal que les veritats

kabul babà - rics i pobres

símbols d'una guerra interna i de cançons,
cridades sense por,
ronyoses nits de paper ben prim i fil de fum,
a qualsevol carrer,
sóc un podrit, pollós, sense temps que guanyar,
ni res que explicar,
sols un recurs de Déu per demostrar la diversitat
d'un món sense pietat

digerint moments ingrats,
a cada lloc del temps

dibuixants de mitja ploma i llum distant,
buscant la inspiració,
al·legant indecisió a cada color, riuen de por,
destrosant cada moment amb un pinzell,
tant llarg com la il·lusió,
per plasmar en cada línia situacions,
que creen addiccío

no sóc més que un immigrant
a cada lloc del temps

rics de mentides i pobres d'orgull

digerint moments ingrats,
pentinant un futur imaginat,
no sóc més que un immigrant
a cada lloc del temps

dibuixants de mitja ploma i llum distant,
buscant la inspiració,
al·legant indecisió en cada color, riuen de por,
destrossant cada moment amb un pinzell,
tant llarg com la il·lusió,
per plasmar en cada línia situacions

lliures per molt poc, riures de sort.
lliures per molt poc, riures de pot.

rics de mentides i pobres d'orgull...

que bons kabul babà, aquest matí (11:20!!) al parc de la ciutadella.

tot després d'una nit a la bodega de ca la mariona amb els de sempre: alba, bacardí, berta, borja, didac, dusminguet, metallica, mariona, petes, rai, rajolí, sergi, sobrassada, skalariak... em feia mandra pujar caminant fins a casa, i m'he quedat a dormir al sofà de la bodega. bé, això després que la mariona em critiqués una estona. i a canvi de dir-li la direcció d'aquesta pàgina, l'he conveçut que anés al parc de la ciutadella aquest matí, a la festa dels 10 anys de la revista enderrock. i axò era molt tard a la matinada...

m'ha costat llevar a la mariona a les 9:15, però ho he aconseguit! sortim a fora i: collons, quin dia més maco! després cap al parc, que si no m'hi porta ella em perdo. allà de seguida hem trobat a les meves germanes (laura i alba), susu, salva i fans. i de cop... comença a tocar kabul babà ("com et mous" diria). la millor del cd ("busques"), "kilombo" i alguna més. són molt bons en directe, potents quan volen, molt poètics i místics a estones; embriagadors aires orientals. després s'han succeït els grups (els millors: els pets, companyia elèctrica dharma, pomada, glissando*) i els petes a la gespa, sota les generoses palmeres (diverses amigues de la laura, escriptor argentí venent-nos els seus llibres, paella que no estava molt dolenta). he gaudit molt el dia, he aprofitat bona música, bon ambient, bon lloc, millor companyia i ful sense qualificar ;-) . tot això amb una polsera de punxes al canell esquerra =-)

però a les 5 havia d'ésser a l'esplai, i he hagut d'agafar el bus de les 3:30... en d'altres paraules: just quan anaven a tocar inadaptats. que primo que sóc. domida al tren, sobada al bus

PS: segueixo en la dura i llarga tasca de baixar d'un pedestal massa alt

Adéu dolça terra i cel del nord
per sempre beneïts car aquí reposava
i aquí corria amb àgils cames,
sota el Sol, sota la Lluna,
Na Lúthien Tinúviel,
d'una bellesa inexpressable amb llengua mortal.
Encara que el món fos enderrocat,
encara que fos dissolt, plegat de nou,
retornat al vell abisme,
nogensmenys fóra bo, perquè això
-el crepuscle, l'alba, el terra, el mar-
féu possible que Na Lúthien existís.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motius per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altra feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir ela malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
(Els Pets - jo sóc el teu amic)

Molts cops m'agradaria ser capaç de dir el que Els Pets diuen tant bé en aquesta cançó. Però jo no sóc així, no sóc entregat, sóc egosita i mal amic, sempre ho he dit i ho mantinc.
I ell és una de les persones per les quals més voldira ser capaç de canviar. Una amistat de 14 anys (Déu ni do!) potser sigui la única cosa ens uneix en aquests moments (estranys, fugaços, volubles moments). L'amistat, que és un dels meus punts més febles, és el que ens uneix, i suposo que per això últimament ens hem separat tant.

aparteu-vos, que ve en Johny "el Melenes", el terror de les nenes, que Mart ve a conquistar
(Lax'nBusto - Johny "el Melenes")

Un terratrèmol, tot un caràcter. És tant genuí que, ja ho he dit algun cop, "m'enamora". És un pavo genial, ple de força. Potser sí que aquesta seguretat que apaenta és només per fora, perquè per dins hi troves un tiu sensible i complicadíssim. Si sabéssiu que bé tracta els seus cactus!
Però no canviem de tema. Ell és sempre el que es lliga totes aquelles noies que a mi m'agraden i no matreveixo a dir-lis res. I no li tinc en compte, perquè ja sé que això...
...És qüestió de "knack"
Oh, sí, és qüestió de "knack"
(Sau - qüestió de "knack")
És un "knak" molt especial, el seu, un "knak" que a molta gent sorprèn (fins i tot al Gran Justiciero del Amor XD). I, és clar, això a vegades el converteix en un "trencacors". Bé, és inevitable, trobo jo. No vull dir: "que es fotin elles, això els passa per fer-se ilusions i per ser dèbils". Però un caràcter extrovertit i papallonenc com el seu ja ho té, això. Ell podria intentar moderar-se, però jo, com a mínim, no vull renunciar a la seva personalitat.

De fet, aquest caràcter tan fort també li acostuma a portar problemes. Cau malament a força gent (normalment, a gent que no val gaire la pena com a persona). Això és (suposo) perquè a vegades es fa pesat. No ho nego: tiu, a vegades agobies! XD Però s'ha de tenir paciència i intentar conèixer-lo, que el que porta dins val molt la pena.

Hem compartit tantes coses junts... Tot l'esplai, tota l'escola... Qui em va passar el meu primer mai? Ell (Xapulina Rock'01, havien de tocar Dr. Caplypso, La Thorpe Brass i Skaparràpid, però va ploure). Primer concert? Els Pets, a Molins de la República, amb ell i ma gemana.

El futur? No ho sé. Qui sap si, d'aquí a deu anys, estic cantant-li:

Tu que m'has vist caure a terra
tu que sempre m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà.

Tu m'ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m'obre sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer.

Glòria, glòria per tu.
Tots els anys que hem viscut els he guardat
amagats en un calaix.
sempre tindré un lloc on anar-te a buscar
si mai et trobo a faltar.

"Ens fem vells però no hi ha pressa"
entre copes em vas dir
col·locats casi com sempre
sense un duro però amb estil.

No desitjo una altra cosa
que el meu món els meuys amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros* als dits.

Glòria, glòria per tu...
(Sau - Glòria)

sort


*llegeixi's: "mai"

navegants del cable telefònic:
ja sóc aquí!

fora des sembrat - mallorca jove

cada partit rera partit
quan surt s'equip defensant es colors
s'afició es vesteix de foc
donant suport a tots es jugadors
me puc creure si l'equip
te pot ferir si no va tot com vols
però tots cridem ben fort:
Visca el Mallorca fins a sa mort!

i es diumenges quant hi ha futbol
mos juntem tots per cridar ben fort:
Mallorca, Mallorca, Mallorca
a Mallorca fins a sa mort!
Mallorca, Mallorca, Mallorca
a Mallorca fins a sa mort!

el Mallorca t'enamora que te dona sa il·lusió
de sentir-te part d'un poble, d'una història i d'uns colors...