dismal euphony - an autumn leave in the circles of time


with neither speech nor portrayal

she gazed up towards infinity's face

and as aloft the circles he rose, a sudden

breath of dark forgotten dreams came true


for never had he entered the fiery gates,

the mirror passage entry

to another existance

to another plane


above the circles emerged another dream

for no man of mortal shell could know

where or when this planet existed


he drifted and saw stars

sweep across the sky

he saw suns perish

he saw visions rise from

emarald darkness

and lunar moonlit seas

a thousand years and then

a thousand moons...

els descobriments científics repercuteixen en avençons tecnològics que milloren la qualitat de vida de la humanitat i n'augmenten la llibertat. tenir cotxe, per exemple, t'otorga més possibilitats d'anar al concert que tu vols. però els que vols tu, no els que vol l'albert... jo ahir hauria anat a berga, però el cotxe era del rai

i vam anar a cerdanyola al concert d'skarface, un grup que mai m'havia acabat de convèncer... fins ahir. quin concert, senyores i senyors, bestial. es van treballar un espectacle amb molt d'estil i ple de complicitats. la sala és molt acollidora, i els teníem a tocar, literalment. serà inoblidable el moment en què els dos saxos van baixar amb el públic. en aquell local vaig respirar màgia, la comunió amb l'ska era absoluta i harmoniosa, i una estrella em va tocar. bé, no en va ser una, en va ser tot un firmament... una rera l'altra

i un cop a barcelona: la decadència. decadència física i moral d'un servidor, dels seus companys, i decadència en l'entorn. a vegades aquesta ciutat que ens ha tocat tenir com a capital em fa fàstic. sort de la companyia, sort dels croissants, sort de la boina, sort de les constel·lacions. i allà a la urb, en un dels llocs més indesitjables un dissabte a la nit, la plaça reial, els de barcelona eta! ens esquitxaven i els paquis ens assetjaven amb galàxies de pagament. ens vam encreuar amb cubà de naixement, gallec esportivament, basc de pas i català de residència. em va semblar interessant i entretingut parlarhi, tot i que en algun moment es feia pesat. en vull destacar una frase. un dels nombrosos cops que un paqui ens va oferir un reactor nuclear de fusió natural, el borja va fer un comentari de l'estil "macho, pero si es la tercera vez que has pasado!", i el gorka (així ens digué que l'anomenessim, el del depor) va deixar anar: "me dijeron que los catalanes eran amargados, ¡pero estos...!"

i avui, ressaca del mil. com feia temps que no patia. i a sobre, mal de queixal, caminada infructuosa fins a sant ponç, dinar familiar a can deu... tinc moltes ganes que arribi la segona quinzena d'agost, i de poder gaudir de la ressaca al sofà de casa els tiets, amb la clara fent-me carícies i el bartolo ronronejant als meus peus... i arribarà el vespre, quan la ressaca comença a minvar, la posta del dol treurà la laura del solàrium, agafarem la garrafa, que serà festa major

sort!