«Hola
Sóc un estudiant de segon de batxillerat, en aquests moments de vacances. Avui 14 de maig al matí, cap a les 11, he engegat el televisor i he posat el K3. Hi feien un documental molt interessant, que tractava l’agricultura. M’ha agradat força mentre parlava de la seva aparició i evolució històrica. Però m’he anat horroritzant mica a mica a mida que l’explicació avançava fins als nostres dies.

Aquest documental que el K3 ha emès, tinc entès que destinat al públic infantil, descrivia el progrés de l’agricultura com quelcom objectivament, absolutament i universalment positiu. Segons ells els sistemes de regadiu han sigut un gran avanç per la humanitat, i el sistema d’aspersió és el millor i més modern. Perdonin vostès, però el regadiu en grans quantitats, a més d’augmentar moltíssim la producció i permetre l’aparició de les grans civilitzacions (inclosa la nostra), també provoca la salinització i empobriment de la terra i és un malbaratament excessiu d’aigua dolça, un bé molt escàs. I el sistema d’aspersió és dels pitjors ja que malgasta moltíssima aigua que és arrossegada pel vent; aporta més aigua de la necessària per les plantes (d’aquesta manera l’aigua que sobra se’n va, arrossega nutrients i augmenta la necessitat d’utilitzar adobs); i per últim, si es rega en un moment d’insolació, l’evaporació de l’aigua salinitza el sòl. Amb sistemes com aquest la falta d’aigua s’agreuja i es fan necessàries "solucions" dramàtiques i exagerades com ara els transvasaments. El millor i més modern sistema de reg actualment és el gota a gota, i això els nens de Barcelona que miren documentals del K3 no ho saben.

A més del tema del reg també és escandalós que es presentin els productes químics (anomenats agroquímics: fertilitzants, plaguicides, additius…) com a grans salvadors de l’agricultura. També és veritat que han ajudat a augmentar-ne la productivitat, però a canvi d’un preu massa alt. Aquest preu és, per una banda, un seguit d’impactes mediambientals gravíssims (com l’eutrofització) i, per altra banda, la destrucció del sòl de la zona de conreu. En cap moment el documental esmenta que els terrenys on s’utilitzen productes químics s’han d’acabar abandonant perquè de manera natural ja no hi creixen plantes, i que això fa accelerar l’avanç de la desertització en indrets secs com ara Catalunya. Tampoc diu que utilitzar productes químics s’acaba convertint en una necessitat per l’agricultor, que n’acaba depenent per poder competir en preus amb els altres productors. Així fins i tot l’alimentària es converteix en una indústria basada en el petroli, producte indispensable per sintetitzar aquests agroquímics. Tampoc la manipulació genètica és una gran esperança com diu el reportatge, ja que aquesta pot dur a la pèrdua de la riquesa i la varietat d’espècies actual. A més, no es tenen garanties que el consum de trangènics no sigui nociu per l’home.

Finalment, és tristíssim que es digui en una televisió pública que tot i l’augment de la producció agrícola, l’aliment no arriba a tota la població humana per culpa de la superpoblació. Res més lluny de la realitat! L’agricultura, en aquests moments, produeix suficient per alimentar tota la població mundial. Però no alimentar la gula, com estem acostumats als països rics, sinó alimentar el necessari. Mentre alguns països passen gana nosaltres ens mal alimentem. Mengem més del que necessitem, i produïm més del que mengem. La resta, cremat, a les escombraries o clavegueres avall. I l’obesitat es va estenent com una plaga. I la fam al tercer món, sobretot a l’Àfrica, no es deu tan sols a la falta de producció de l’agricultura sinó a anys i anys de guerres causades per una colonització europea nefasta i una pitjor descolonització.

Per to això demanaria als qui decideixen la programació del K3 que abans d’emetre un programa de tipus divulgatiu s’assessorin sobre la seva rigorositat, i encara més si el programa està destinat al públic infantil.»

aquest any sí!

mai he sigut un gran aficionat als esports, però amb el bàsquet (i potser el tennis) és diferent. m'agrada veure'l i jugar-lo...una mica (és l'únic esport d'equip que he practicat). m'encanta perquè és ràpid, espectacular, d'equip...i perquè la gent és molt maca. els futboleros són molt més violents, antiesportius i irracionals. al club de bàsquet corbera s'hi pot trobr del millor de tot el poble (malgrat recents "accidents" que espero siguin excepcionals)
el bàsquet català està en molt bon moment. tenen un gran nivell el barça, el girona, el lleida, el manresa, el pamesa, la penya... també m'en recordo de les meves arrels malaguenyes: visca el "boquerón" rodríguez i visca l'unicaja!

però el millor de tot ha sigut l'esperadíssima copa d'europa, per fi! després de tantes final four, aquest any pesic, bodiroga, varejao (bàsquet-samba =) ) i companyia ho han aconseguit. ens ho mereixíem, perquè no és el primer cop que tenim el millor equip d'europa... per cert, quina por que em feia jugar contra la benetton, quin equipàs que tenen el cabrons!
i els futboleros parlant d'eleccions, els espanyols parlant de futbol... a madrid no es parla de bàsquet (no m'extranya), i no s'ha fet ressò de la final four de barcelona fins que l'ha guanyat el barça: segons la razón "el barça gana la copa d'europa para españa"

en definitiva, visca el bàsquet i visca catalunya!