no sé si m'enfonso o és que tot se'n va volant al meu pas. potser ara ploro però demà junts podrem riure més alt

gula. necessito caramels. menjar, llegir, beure, internet, música...: caramels. no estic bé, no estic còmode. no faig res, em proposo molts projectes (futures decepcions), dono voltes, sé que haig de fer coses. tinc poca feina i ho deixo per després; demà no ho hauré fet. després ho faré... qualsevol escusa es bona per fer una altra cosa: una altra cosa que no serveix per res, que no em satisfarà i que em produirà més angoixa. una altra cosa que em servirà de caramel. em corquen les dents, em fa mal l'estómac, em surten llagues... el gust pot ser bo, però efímer. després del primer (l'acabo aviat) en necessito un altre, i un altre... en realitat no sé si mai ha existit el primer caramel. els vull per desfogar-me i em deprimeixen. la depressió em fa fer malament les coses. o em fa veure que les faig malament. o, simplement, la premonició que les faré malament m'inhibeix de començar. això em deceb i la decepció em crea ràbia, ràbia Linkin Park. llavors necessito a little room to breath i penso en run away and never say goodbye. però em limito a buscar un caramel. sembla que mai arribarà el moment en què m'adoni que it's easier to go than face all this pain here all alone. perquè sol? perquè no necessito nigú, mai ho he necessitat. perquè tampoc em serveixen de res ni els vull, sé que faci el que faci estaré així... és qüestió d'hormones. a més quan parlo amb algú canvio, no estic com estic ara. em poso de mala òstia i sóc borde. molesto a la gent i és normal que així no em puguin ajudar
el meu germà? una pel·lícula? una conversa amb algú que no s'adona què fa? els meus nens de l'esplai? no sé què, però sempre hi ha alguna cosa que em treu d'aquí. ja triga. les notes? no, les notes no, al menys aquest cop. no. simplement és cosa d'hormones. hauria de prendre vitamines o alguna cosa per l'estil. un cop la meva mare em va fer prendre jalea real; se n'adonava que em passava alguna cosa. edat del pavo? adolescència? espero que sigui això, així no durarà per sempre
Sólo Los Solo demà a la sala el Sielu a Manresa! jo vull tenir cotxe, diners o gent que li agradi Sólo Los Solo
perquè sóc tan egoïsta? jo vaig fent, tan panxo, passota, fred, que em passi el que déu vulgui. tot m'és igual. estic preparat per totes les possibilitats, res em fa canviar la cara. em diuen que un company de classe ha mort i no m'afecta en absolut. en canvi, una variació en les segregacions endocrines, i pum! tristesa
mentre he escrit això he menjat formatge, pa i un iogurt i he escoltat vicios y virtudes de doble v . quan acabi aniré a veure si queden chiquilín ositos. si no aniré a mirar al moble-bar. per això no vull aprendre a liar: llavors els mais es convertirien en caramels

no es escusa, pero está escrito sin musa

no puedes competir con los que inventaron tu estilo

per fi tinc una estona lliure, i ja puc pensar en el q he fet aqest cap de setmana

un cap de setmana mogudet... va començar el divendres: sopar de segon de batxillerat a can ramon GRATIS cortesia de l'ampa. sobretot, q crak q es el sevillano! no estic d'acord amb moltes de les coses q deia, sobretot sobre el nacionalisme... però vam poder parlar tranquilament, i és una persona molt oberta i progressista. em va fer veure, més q res (pq no em va convèncer) q a l'institut hi ha gent q no conec i q em cauria prou bé. tb vaig veure q d'altra millor no conèixer-la (calia tirar ampolles, copes i tovallons per la finestra?). tb vaig beure molt. després vam acabar cinc homes (david, sergi, borja, miquel i jo) tenint una senyora conversa d'homes. no crec q si un de nosaltres hagués sigut tia la conversa hauria sigut molt diferent (sobretot si s'hagués tractat de miquel; ell dormia envoltat per una senyera). però es va donar la conjuntura, i va ser curiós (per fi parlava amb el david fora de l'institut, el refugi o el mirador!). i el raimon a tàrrega, concert GRATIS d'skalariak (enveja, enveja...)
skalari rude club
mira como baila el skin
skalari rude klub
así lo baila el punk

dormir dues hores, i cap a esparraguera... empanadíssim. va estar força bé la trobada de zona. em vaig divertir amb les nens. però ho vaig passar fatal quan a missa em va agafar el riure tontu amb la cristina davant dels meus nens! qina vergonya!
per la nit vam anar a cal sergi. érem una bona colla i la festa estava molt animada (potser massa, q va venir un veí a queixar-se). visca metallica, up the irons i aúpa pozo imitant-los. però vaig desaparèixer de la festa molt d'hora. i quan dic desaparèixer vull dir potar, potar tota l'ànima. qina potada/putada! mai fiqueu en un got blue tropic, cocacola, rom i vodka (i alguns trossets de patata, va puntulitzar el miquel) després d'haver fet un sombmarí en un labavo minúscul. no ho dic per vosaltres, ho dic pel qui li toqui passar la fregona (ho sento sergi)... per cert, en aqestes situacions va molt bé algú que t'aguanti el front, et porti un klinex o t'ajudi a sortir a fora a prendre la fresca. però segons com el millor és no moure's, i no hi ha res que toqui més els ous que algú sacsejant-te i dient-te coses. siusplau, si dic "deixeu-me", deixeu-me! no vull semblar exigent, de manera que dono les gràcies a qui m'ajudés ahir (no ho recordo). no sé com, vaig passar pel jardí (una estona de gespa fresca va anar bé) i vaig acabar al llit del sergi. una estona de sobada llarga més tard, ve el sergi a dir-me nosequé d'una pizza que s'havien menjat. reflexiono sobre baixar amb ells, ja estava prou "depejat". valoro la situació i decideixo que tira més un llit que una cuina sense pizza i li demano al sergi q em posi el despertador a les 9... encara anava demanant que em fessin coses, quin morro.
i a les 9:20 em recollien a la pl/11 de setembre per anar a la pobla de lillet. hem anat a veure la casa de colònies on anirem aquest estiu amb els de vallirana, que es diu la sala. no tant empanat com dissabte, sense ressaca i havent dormit prou hores he pogut enterar-me de tot prou bé
a les 3 arribo a casa (per fi!). hi havia la festa d'aniversari de la meva germana alba que li havia preparat la meva germana laura. curradíssima. dino i em quedo amb elles. hi havia lalba, la laura, el marc, la mercè, l'anna, la susana, el roc, l'auria, la laia, l'ester, la pili, l'alba playà, l'alia, la caneló, la baques, l'arlet... m'he divertit molt. hem acabat a casa els canals a fer un banyet a la piscina (el primer de l'any!) i unes partides al futbolín. la majoria no tenia banyador i portava alguna xapussa estranya... i el roc i el marc amb els meus banyadors vells que ho transparenten tot! XDDD

algú sap si demà tinc classe?

i per cert: visca el mallorca fins a sa mort!