Iep!

Com va tot per alla? Suposo que no es parla d'altra cosa que del Barca... Com me n'alegro de no estar alla aquests dies, aixi m'estalvio els pesats futboleros i la campanya electoral! Jo crec que els periodistes tambe haurien de fer vaga en contra de l'exces de Barca a les noticies.

Per aqui tot segueix mes o menys i igual: curs, classes, fer deures pel master... El dimecres vam fer una exposicio oral sobre l'analisi de les dades dels experiments que us vaig explicar l'altre dia (veure apunt del dia 22). Havien estat moltes hores calculant i recalculant, ajustant corbes, buscant les dades dels calibradors... L'exposicio per sort no la vaig fer jo sino un altre company del grup.

Despres d'aixo hem respirat mes tranquils i he pogut dedicar mes temps a un dels treballs que he d'enviar a Barcelona. A mes hem comencat a preparar les observacions, ja que la primera es el dilluns que ve.

Per cert, el dimecres va sortir la resolucio de la beca FPU i no me l'han donat... Ha estat un cop, dur. De fet, ahir els amics d'aqui se n'han adonat, i per intentar-me animar em van mig enganyar per sortir fora amb l'excusa d'anar a menjar carn. Pel cami ens vam trobar un casament!

Us he penjat un parell de fotos del casament i alguna altra amb gent d'aqui.

Fins aviat!

Sort!

Albert

Aquesta es una fotografia feta per encarrec: la idea original es del Pere. Vaig intentar demostrar que puc anar d'un edifici a l'altre sense tocar el terra i gairebe m'esllomo!

Els autors de la foto de mi fent de Tarzan (o mes aviat penjant com un fuet). El de l'esquerra es l'Iniyan, de Tamil Nadu, i el de la dreta el Tatan, que ve de l'estat de Bengala Occidental (la capital del qual es Calcuta).

Justament el Tatan mentre feiem les fotos ens va explicar que son aquestes "lianes". En realitat son arrels que el mateix arbre va llencant des de les branques i van creixent fins que arriben al terra i arrelen. Aquest tipus d'arbre fa unes branques molt llargues i creixent molt en horitzontal (i tambe cap amunt), i aquestes arrels secundaries els serveixen per guanyar estabilitat. De fet, sovint costa saber quin es el tronc inicial i quins son els troncs secundaris!

Ja que us he ensenyat fotos d'en Kazutaka, de l'Iniyan i el Tatan, per fer justicia m'he vist obligat a penjar una fotos dels companys amb qui m'he fet mes amic. El problema es que la foto no es gaire bona i no surten gaire afavorits. El que fa la foto es l'Iniyan. El de la dreta es en Suhail, d'aprop d'Agra (que es on hi ha el Taj Mahal). Al seu costat hi ha el Prajwal, que es del Nepal.

Assegut a la meva esquerra hi ha en Bradley, de Sud-Africa. Aquest es el meu company d'habitacio. Tot i que tingui pinta d'indi (es d'origen indi), es tant occidental com jo, i aixo ens va be perque hi ha coses en les que nomes ens entenem ell i jo. Tambe hi ha una dona brasilera, pero es mes gran i no ens fem massa. I el japones viu al seu mon...

Be, el cas es que amb aquests cinc estem establint un grup molt xulo, amb qui puc estar treballant conjuntament, parlar d'astrofisica, veure una peli, sortir a fer una volta, tenir converses sobre la vida o xerrar de temes banals.

Visca els nuvis! Estaven parats al mig de la carretera en un carruatge ben estrafolari.

La banda de musica que precedia als nuvis. Hi havia tot de gent ballant al seu davant, al mig de la carretera i mentre passaven cotxes, rickshaws, motos, bicis, camions...