bé, ha acabat una tongada de visites. ara em sento una mica i sol i una mica més lliure

podria escriure un apunt molt llarg sobre cada una d'elles, però m'hi posaria amb el primer i segur que en quedaria algun per escriure...

la primera visita va ser de la laura i la núria (la meva cosina). van venir per carnavals, però van venir per mi, eh... XD òsti com necessito que ma germana em digui les veritats! la trobo molt a faltar. i va ser curiós que vingués la núria: és dels familiars que menys veig i que més m'agrada veure. els vaig ensenyar una mica l'illa, el menjar (la tasca sinfreno, un guachinche d'anaga, la cafeteria de la facultat...), vam anar a la orotava, al teide, al blues bar, a las teresitas, al puerto de los cristianos, a puerto de la cruz, santa cruz... i vam veure un munt de plomes! plomes, infermeres sexys, polis sexys, jugadores de futbol sexys... i quan dic sexys, vull dir amb la intenció de ser sexy. que moltes noies ho aconseguien, però els tius... encara tinc malsons on apareixen escots peluts i carmí entre barba i bigoti :S

després van venir la núria i el joan, amics de la facultat de la ub. ells també venien per carnavals (però per mi, és clar). amb ells vaig anar a la cremada de la sardina, un acte molt curiós sobretot pel seguici multitudinari de gent vestida de vídua (sexy, és clar) fent veure que plorava entre crits de lamentació. mai havia vist tanta gent fent teatre de manera espontània. és com el "no passaran!" del correfoc, però més a pinyón, i molt més "teatreru". i després de la cremada repartien sardina a la brasa (amb papas arrugás, mojo i gofio, per suposat), i a les 3 de la matinada venen molt de gust! també vam anar al teide, a la orotava, al blues, a l'agüita, al puerto, a la facultat, a la sinfreno, a un guachinche a anaga, a santa cruz, a los cristianos, a las teresitas... però el millor, sens dubte, va ser escapar-nos un dia i mig a la gomera. l'endemà d'anar al concert de paulina rubio, vam agafar el ferry i ens vam plantar a l'illa del costat. és preciosa! amb la motxilla a l'esquena vam començar a caminar sense saber què fer. "lloguem unes bicis? on dormirem? busquem els horaris de busos? hi haurà busos aquí?" només teníem clar que a la posta de sol volíem estar en una platja de la punta oest, i a la sortida a l'est. i ho vam aconseguir! vam llogar un cotxe, vam fer night naker fast tourism, vam fer unes guiness, vam veure moltes postes de sol al mar (com cansa!), vam entrar al mar i de poc no en sortim XD, vam cantar, vam anar a lepe...

la següent visita va ser la més sentimental: els meus pares i mon germà! al veure'ns a l'aeroport no sabíem si riure, plorar, abraçar-nos o què fer. va ser estrany ser l'anfitrió dels meus pares: fins i tot un dia els vaig fer el dinar jo! vam fer molt turisme: teide (fins a la cota 3500!), orotava, cristianos, puerto, facultat, sinfreno, bodegón de viana, santa cruz... vam menjar molt i molt bé (dos cops a la sinfreno), i vam fer molts sucs naturals, que a mon germà li va encantar el de pinya. el millor? jugar amb mon germà al parc i veure la cara de tranquil·litat dels meus pares al adonar-se que estic de puta mare aquí.

i sense temps per descansar ja tenia aquí la mariona i el borja! amb ella no he perdut gens el contacte però ja tenia ganes de veure-la i xerrar. i al borja feia molt que no el veia (crec que des de que vam sopar a molins per acomiadar-me). també vam menjar molt bé. a la sinfreno em van preguntar per la família XD. però amb ells la cosa va anar més aviat de bars: época, siete, agüita, haring, escenario, o'clock... i evidentment, el gran blues bar. va ser una nit memorable. ara ja no pensaré cada dijous "el blues bar segur que li agradaria al borja", perquè ja sé que li agrada. també vam anar una mica a la platja, tot i que amb el temps en contra. divendres vam anar a la punta del hidalgo, l'extrem oest d'anaga, a veure pondre's el sol. el lloc és preciós, es veu la costa occidental d'anaga que també ho és, i hi ha un munt de plantes i animals marins a la vista (senyal que l'aigua és ben neta). la posta de sol va ser un "momentassu". i una cançó va guanyar una gran imatge. amb ells, més que amb ningú, he sentit que estaven allà per veure'm a mi. sona molt egocèntric, però és el que sento. diumenge a les 6 de la matinada, quatre hores abans que se n'anessin, els veia dormir a la meva habitació i em sentia com orgullós: "quin parell de grans persones que tens aquí!"


moltes visites, però cada una diferent: hi ha qui et compra sabó, qui duu el seu, i qui utilitza el dels meus companys de pis sense demanar permís!


la conclusió de tot plegat és: em sento molt estimat!!!


properes visites:

santi: 27 abril - 1 de maig
gemma, elena i anna: 4 -7 de maig
rai: finals de maig?


sort!

ps: a la foto, l'ambient de l'agüita. ens ve un tiu lleig (molt molt lleig) i ens demana que li fem una foto amb un amic seu. no hauria tingut més sentit que també ens hagués deixat una càmera seva? aquestes setmanes s'han fet fotos molt millors, però encara no me les han passat: a veure si me n'envieu alguna!