Two foreigners under monsoon.
Si abans ens fem la foto dels paraigües mentre feia sol, abans plou! XD
Ahir el Bradley se'n va anar i fins i tot els núvols ploraven! ;) Va ser dur per mi, ja que el Bradley ha estat un bon company d'habitació i fantàstic amic. Em va ajudar molt quan tot just havia arribat, ja que jo anava molt perdut. El vaig utilitzar de punt de recolzament, el seguia a tot arreu, pobre noi. Em va introduir els que després cabrien sent, junt amb ell, els meus millors amics d'aquí. El trobaré molt a faltar, tot i que l'últim dia em va fer un ensurt mentre recollia roba que gairebé m'agafa un atac de cor! XD A més, és la persona més propera a la meva cultura (podríem considera que érem els únics occidentals) i això m'ha ajudat molt, ja que ens enteniem molt bé. Hi ha certs problemes que només els entens de debó quan a tu també et passen.
Però amb la partida del Bradley no s'ha acabat tot!
Aquest matí he vingut al GMRT, on m'estaré fins el 10, de forma que quan torni al NCRA l'Iniyan ja se n'haurà anat. Hem fet molta amistat. És un noi molt intel·ligent, coherent i amb molta il·lusió. Té interès per tot; hem tingut diverses d'aquelles converses llarguíssimes sobre temes inesperats (de lingüística a geologia) que no tothom suporta tenir amb mi. Ell és de Tamil Nadu, estat del sud on no parlen Hindi. I a molts indis dels nord els agradaria que això canviés. Podeu entendre que ràpidament em vaig sentir identificat amb ell! Bé, que sigui fan de Bola de Drac també hi va ajudar! XD
A més, el mateix dia en que marxi, el Suhail també se'n va! En Suhail és tot un personatge. Sempre en fa alguna, i al final hem acabat dient-li Haxix, i això que aquí el tema del cànabis és tabú (i està molt mal vist fumar, beure, menjar carn...). També ens ha fet d'intèrpret, ja que ell sí que parla Hindi, sort n'hem tingut d'ell. Però per sobre de tot és un tros de pa. I aquest és una sensació que de ben segur me n'enduré cap a Corbera: els indis són molt bona gent. Potser és perquè he tingut molta sort amb els que he conegut!
I just quan jo vagi cap al NCRA, la Halime vindrà cap aquí (estic al GMRT). A veure si tinc sort de veure-la més endavant, ja que marxarà més tard que jo. És una amiga de recent adquisició, ja que no va poder assistir al RAS. És una noia molt trempada i vital. M'ha ajudat a entendre algunes de les diferències entre jo i els indis, potser perquè ella està entremig (és de l'Iran).
Per tant, estaré ben sol! La majoria de la gent ja ha marxat: el Prajwal ja fa molt, el Tatan divendres passat, el Kazutaka diumenge, i la resta ahir dilluns.
Ara, parlant d'això amb l'Andrea vam arribar a la conclusió que potser aquesta serà la manera de conèixer els estudiants de doctorat del NCRA. Es pot trobar la part positiva a tot quan tens una conversa amb algú que t'estima! Quina sort que tinc!
Molta sort!
Albert
PS: Per cert, estic pensant en fer una "English version", encara que sigui passar l'original pel traductor del Google i ja està. Així els amics d'aquí entendrien millor els apunts... Què en penseu?
