per fi tinc una estona lliure, i ja puc pensar en el q he fet aqest cap de setmana

un cap de setmana mogudet... va començar el divendres: sopar de segon de batxillerat a can ramon GRATIS cortesia de l'ampa. sobretot, q crak q es el sevillano! no estic d'acord amb moltes de les coses q deia, sobretot sobre el nacionalisme... però vam poder parlar tranquilament, i és una persona molt oberta i progressista. em va fer veure, més q res (pq no em va convèncer) q a l'institut hi ha gent q no conec i q em cauria prou bé. tb vaig veure q d'altra millor no conèixer-la (calia tirar ampolles, copes i tovallons per la finestra?). tb vaig beure molt. després vam acabar cinc homes (david, sergi, borja, miquel i jo) tenint una senyora conversa d'homes. no crec q si un de nosaltres hagués sigut tia la conversa hauria sigut molt diferent (sobretot si s'hagués tractat de miquel; ell dormia envoltat per una senyera). però es va donar la conjuntura, i va ser curiós (per fi parlava amb el david fora de l'institut, el refugi o el mirador!). i el raimon a tàrrega, concert GRATIS d'skalariak (enveja, enveja...)
skalari rude club
mira como baila el skin
skalari rude klub
así lo baila el punk

dormir dues hores, i cap a esparraguera... empanadíssim. va estar força bé la trobada de zona. em vaig divertir amb les nens. però ho vaig passar fatal quan a missa em va agafar el riure tontu amb la cristina davant dels meus nens! qina vergonya!
per la nit vam anar a cal sergi. érem una bona colla i la festa estava molt animada (potser massa, q va venir un veí a queixar-se). visca metallica, up the irons i aúpa pozo imitant-los. però vaig desaparèixer de la festa molt d'hora. i quan dic desaparèixer vull dir potar, potar tota l'ànima. qina potada/putada! mai fiqueu en un got blue tropic, cocacola, rom i vodka (i alguns trossets de patata, va puntulitzar el miquel) després d'haver fet un sombmarí en un labavo minúscul. no ho dic per vosaltres, ho dic pel qui li toqui passar la fregona (ho sento sergi)... per cert, en aqestes situacions va molt bé algú que t'aguanti el front, et porti un klinex o t'ajudi a sortir a fora a prendre la fresca. però segons com el millor és no moure's, i no hi ha res que toqui més els ous que algú sacsejant-te i dient-te coses. siusplau, si dic "deixeu-me", deixeu-me! no vull semblar exigent, de manera que dono les gràcies a qui m'ajudés ahir (no ho recordo). no sé com, vaig passar pel jardí (una estona de gespa fresca va anar bé) i vaig acabar al llit del sergi. una estona de sobada llarga més tard, ve el sergi a dir-me nosequé d'una pizza que s'havien menjat. reflexiono sobre baixar amb ells, ja estava prou "depejat". valoro la situació i decideixo que tira més un llit que una cuina sense pizza i li demano al sergi q em posi el despertador a les 9... encara anava demanant que em fessin coses, quin morro.
i a les 9:20 em recollien a la pl/11 de setembre per anar a la pobla de lillet. hem anat a veure la casa de colònies on anirem aquest estiu amb els de vallirana, que es diu la sala. no tant empanat com dissabte, sense ressaca i havent dormit prou hores he pogut enterar-me de tot prou bé
a les 3 arribo a casa (per fi!). hi havia la festa d'aniversari de la meva germana alba que li havia preparat la meva germana laura. curradíssima. dino i em quedo amb elles. hi havia lalba, la laura, el marc, la mercè, l'anna, la susana, el roc, l'auria, la laia, l'ester, la pili, l'alba playà, l'alia, la caneló, la baques, l'arlet... m'he divertit molt. hem acabat a casa els canals a fer un banyet a la piscina (el primer de l'any!) i unes partides al futbolín. la majoria no tenia banyador i portava alguna xapussa estranya... i el roc i el marc amb els meus banyadors vells que ho transparenten tot! XDDD

algú sap si demà tinc classe?

i per cert: visca el mallorca fins a sa mort!

«Hola
Sóc un estudiant de segon de batxillerat, en aquests moments de vacances. Avui 14 de maig al matí, cap a les 11, he engegat el televisor i he posat el K3. Hi feien un documental molt interessant, que tractava l’agricultura. M’ha agradat força mentre parlava de la seva aparició i evolució històrica. Però m’he anat horroritzant mica a mica a mida que l’explicació avançava fins als nostres dies.

Aquest documental que el K3 ha emès, tinc entès que destinat al públic infantil, descrivia el progrés de l’agricultura com quelcom objectivament, absolutament i universalment positiu. Segons ells els sistemes de regadiu han sigut un gran avanç per la humanitat, i el sistema d’aspersió és el millor i més modern. Perdonin vostès, però el regadiu en grans quantitats, a més d’augmentar moltíssim la producció i permetre l’aparició de les grans civilitzacions (inclosa la nostra), també provoca la salinització i empobriment de la terra i és un malbaratament excessiu d’aigua dolça, un bé molt escàs. I el sistema d’aspersió és dels pitjors ja que malgasta moltíssima aigua que és arrossegada pel vent; aporta més aigua de la necessària per les plantes (d’aquesta manera l’aigua que sobra se’n va, arrossega nutrients i augmenta la necessitat d’utilitzar adobs); i per últim, si es rega en un moment d’insolació, l’evaporació de l’aigua salinitza el sòl. Amb sistemes com aquest la falta d’aigua s’agreuja i es fan necessàries "solucions" dramàtiques i exagerades com ara els transvasaments. El millor i més modern sistema de reg actualment és el gota a gota, i això els nens de Barcelona que miren documentals del K3 no ho saben.

A més del tema del reg també és escandalós que es presentin els productes químics (anomenats agroquímics: fertilitzants, plaguicides, additius…) com a grans salvadors de l’agricultura. També és veritat que han ajudat a augmentar-ne la productivitat, però a canvi d’un preu massa alt. Aquest preu és, per una banda, un seguit d’impactes mediambientals gravíssims (com l’eutrofització) i, per altra banda, la destrucció del sòl de la zona de conreu. En cap moment el documental esmenta que els terrenys on s’utilitzen productes químics s’han d’acabar abandonant perquè de manera natural ja no hi creixen plantes, i que això fa accelerar l’avanç de la desertització en indrets secs com ara Catalunya. Tampoc diu que utilitzar productes químics s’acaba convertint en una necessitat per l’agricultor, que n’acaba depenent per poder competir en preus amb els altres productors. Així fins i tot l’alimentària es converteix en una indústria basada en el petroli, producte indispensable per sintetitzar aquests agroquímics. Tampoc la manipulació genètica és una gran esperança com diu el reportatge, ja que aquesta pot dur a la pèrdua de la riquesa i la varietat d’espècies actual. A més, no es tenen garanties que el consum de trangènics no sigui nociu per l’home.

Finalment, és tristíssim que es digui en una televisió pública que tot i l’augment de la producció agrícola, l’aliment no arriba a tota la població humana per culpa de la superpoblació. Res més lluny de la realitat! L’agricultura, en aquests moments, produeix suficient per alimentar tota la població mundial. Però no alimentar la gula, com estem acostumats als països rics, sinó alimentar el necessari. Mentre alguns països passen gana nosaltres ens mal alimentem. Mengem més del que necessitem, i produïm més del que mengem. La resta, cremat, a les escombraries o clavegueres avall. I l’obesitat es va estenent com una plaga. I la fam al tercer món, sobretot a l’Àfrica, no es deu tan sols a la falta de producció de l’agricultura sinó a anys i anys de guerres causades per una colonització europea nefasta i una pitjor descolonització.

Per to això demanaria als qui decideixen la programació del K3 que abans d’emetre un programa de tipus divulgatiu s’assessorin sobre la seva rigorositat, i encara més si el programa està destinat al públic infantil.»

aquest any sí!

mai he sigut un gran aficionat als esports, però amb el bàsquet (i potser el tennis) és diferent. m'agrada veure'l i jugar-lo...una mica (és l'únic esport d'equip que he practicat). m'encanta perquè és ràpid, espectacular, d'equip...i perquè la gent és molt maca. els futboleros són molt més violents, antiesportius i irracionals. al club de bàsquet corbera s'hi pot trobr del millor de tot el poble (malgrat recents "accidents" que espero siguin excepcionals)
el bàsquet català està en molt bon moment. tenen un gran nivell el barça, el girona, el lleida, el manresa, el pamesa, la penya... també m'en recordo de les meves arrels malaguenyes: visca el "boquerón" rodríguez i visca l'unicaja!

però el millor de tot ha sigut l'esperadíssima copa d'europa, per fi! després de tantes final four, aquest any pesic, bodiroga, varejao (bàsquet-samba =) ) i companyia ho han aconseguit. ens ho mereixíem, perquè no és el primer cop que tenim el millor equip d'europa... per cert, quina por que em feia jugar contra la benetton, quin equipàs que tenen el cabrons!
i els futboleros parlant d'eleccions, els espanyols parlant de futbol... a madrid no es parla de bàsquet (no m'extranya), i no s'ha fet ressò de la final four de barcelona fins que l'ha guanyat el barça: segons la razón "el barça gana la copa d'europa para españa"

en definitiva, visca el bàsquet i visca catalunya!