buscant en un calaix una llibreta bancària he trobat un tresor:

veus ideals, veus estimades dels qui moriren - o dels que ja són perduts per a nosaltres com a morts. de vegades ens parlen entres els somnis, de vegades enmig d'un pensament les sent el cervell. amb els so que elles fan, per un instant es tornen ressons de la primera poesia de la nostra vida - com de nit una música llunyana que s'apaga

veus. poema de k. kavafis

una nit de reis de fa molts anys, un albert petitó i ja musclo es va trobar el que per ell es va convertir en un tresor. va llegir una poesia emmarcada i penjada a la paret de les escales del restaurant can fisa. d'alguna manera, la seva primera poesia. es va dir: "me l'apuntaré en un paper i me l'enduré a casa". però no tenia ni paper ni bolígraf i li feia vergonya demanar-ne. però va pensar: "sempre faig el mateix: vull una cosa i ni intento aconseguir-la per por. aquest cop me'n sortiré amb la meva". va aconseguir paper i un boli blau. va recollir aquelles joies en un paper massa petit i unes lletres massa grans i poc inteligibles


capritxosa memòria

ahir, 9 d'octubre, era la diada del país valèncià. es recorda la caiguda de valència en mans de les tropes de Jaume I el conqueridor. es podria descutir la conveniència de celebrar aquest fet històric que va suposar un fre en l'avançada cultura musulmana

però el que més em va fer reflexionar de la diada d'ahir és que entre les activitats programades pel govern de la generalitat valenciana (en mans del pp) hi hagués un homenatge a les victímes valencianes d'eta. carles franzino remarcava en el tn que una d'elles era un membre de gal

jo m'oposo totalment a retre homenatge als etarres caiguts en lluita per la llibertat del seu poble. crec que no són pas herois, ni màrtirs, sinó uns assassins i una mica gilipolles. ells ja sabien que hi havia la possibilitat de morir. fins i tot de morir després de dures tortures. no em sembla oportú santificar als morts, sinó denunciar als assassins. jo crec que el més adequat seria un funeral normal, amb la família i amics

per raons semblants no crec que s'hagi de retre homenatge a les víctimes d'eta. ells no tenen el mèrit d'haver mort. s'hauria de castigar als assasins, no beneïr als morts. quan es fa homenatge a les víctimes d'eta, es fa homenatge a carrero blanco, a militars, a membres del gal...

al país basc el pp condemna que els abertzales converteixin en màrtirs a terroristes assassins. a valència el pp converteix en màrtirs a terroristes assassins. a iraq el pp crea terror, assassina i converteix en sants a genocides colpistes. i a més en demana la reelecció

metallica - dirty window

i see my reflection in the window
it looks different, so different than what you see
projecting judgement on the world
this house is clean baby
this house is clean

am i who i think i am?
am i who i think i am?
am i who i think i am?
look out my window and see it's gone wrong
court is in session and i slam my gavel down

i'm judge and i'm jury and i'm executioner too

projector
protector
rejector
infector
projector
rejector
infector
injector
defector
rejector

i see my reflection in the window
this window clean inside, dirty on the out
i'm looking different than me
this house is clean baby
this house is clean

am i who i think i am?
am i who i think i am?
am i who i think i am?
look out my window and see it's gone wrong
court is in session and i slam my gavel down

projector
protector
rejector
infector
projector
rejector
infector
injector
defector
rejector
defector

i drink from the cup of denial
i'm jufging the world from my throne
i drink from the cup of denial
i'm judging the world from my throne