sec sota el porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor

veig que un tros més enllà
un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem

plou per tot arreu
sens distingir quin camp és de qui

sembla que està a punt d'afluixar
i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp
i certifica que el cel s'estripa

quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és
la societat que pretenem

nits a la llar de foc
explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix

ve el veí a fer el cafè
i diu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm

el vent de mitgjorn
que va fer ahir els ha dut fins aquí

a l'endemà els anirem a donar
la benvinguda, i si cal ajuda,
per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla

quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis, així de natural és la societat que pretenem

sec sota porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau.
aquesta terra és nostra
però el món és de tots


brams - quan surt el sol



cada cop que sento aquesta cançó se'm posa la pell de gallina

quan te la van presentar en aquella festa
estaves a punt de vomitar aborriment
tu acabaves de tallar per les raons de sempre
ella sortia amb el millor amic que tens

si hi ha raons de sempre, potser hi ha un problema de fons. un error comú a les diverses situacions que viu una persona ha d'estar per força relacionat amb la pròpia persona

què bonic que es veu el mar si el mires des de terra

què fàcil que és imaginar-se com serà una cosa i convence's a un mateix que serà la hòstia. és realment bonic, el mar, però no t'has d'oblidar de moure els braços. si te n'oblides, t'ofegues

què llunyà que es fa el soroll del tren que mai agafarem

mentre esperes a l'andana un tren, veus com marxen els altres. però un cop ets sobre el tren, ja ni tan sols els veus

ereu els de sempre, en el cau bebent

he buscat durant molt de temps algun grup d'amics amb qui emborratxar-me. bé, crec que l'he trobat, però últimament no ho puc aprofitar. aps, i no tenim cau!

farts de jugar a cartes o a mirar qui allarga més
als disset tot el que és nou s'ha de provar sempre

fins els disset he volgut provar moltes coses. però, i un cop has provat tot el que estàs disposat a provar?

ni tan sols sabíeu que feia falta paper

jo no sabia que fessin falta tants euros...

què bonic que es veu el mar si el mires des de terra

què interessant que sembla física vista des del batxillerat

què llunyà que es fa el soroll del tren que mai agafarem

no puc dir que mai, però sí que difícilment faré la carrera de filosofia

si no fos pecat tu ni t'hi hauries molestat
si no fos pecat tot hauria quedat de seguida oblidat

ens agrada revelar-nos, fer allò que és mal vist o fins i tot ilegal, portar la roba que no agrada als pares. anar a contracorrent. però ho fem per dur la contràrio o això és només un alicient afegit?

tancat a l'habitació amb la cara calenta
maleïda porta, sempre fent massa soroll
total, tot per un concert que va ser una merda

a mi això no m'acostuma a passar: els concerts mai són una merda. si la música és dolenta, sempre queden les drogues

però a veure qui explica als pares que no els fan a les nou

no importa la seva opinió. m'han de deixar fe el que a mi em ve de gust, amb independèndia de si a ells els faria mandra o si els agrada el que faré. que ho faré, jo, no ells. doncs importen els meus gustos i preferències, no els seus. que em deixin triar a mi. si l'encerto, ho gaudiré, i si m'equivoco, n'apendré

què bonic que es veu el mar si el mires des de terra
què llunyà que es fa el soroll del tren que mai agafarem

si no fos pecat tu ni t'hi hauries molestat
si no fos pecat tot hauria quedat de seguida oblidat

els pets - si no fos pecat


són molts anys de desitjar viure les cançons que escolto. però ara començo a sentir lletres que em recorden coses del passat. ara quan escolto "en tinc disset" ni desitjo tenir-ne disset ni em fa gràcia que una cançó parli de mi. ara sento nostàlgia. ja he deixat de mirar el mar i he començat a remar. l'horitzó és molt lluny i em sembla que estic sol. bé, hi ha vaixells allà davant. els podria demanar ajuda, però em fa vergonya i, de fet, no sóc del tot conscient de que en necessito

demà tinc exàmen de fonaments de física. exàmen universitari, experiència nova. també serà nova perquè estic acostumat a treure la nota que vull. espero que no sigui massa nova

desitgeu-me sort