llavors, arribaré alguna dia a complir el meu somni de veure l'aurora boreal?
13/11/2007
03/05/2007
quan tens un desig és bo pronunciar-lo en veu alta, potser gràcies a això es compleix. bé, també pots provar d'enviar-lo en forma de missatge de mòbil a la persona adequada
gràcies santi!
ps: les fotos són robades del space del santi. si us han molat visiteu-lo, n'hi ha de molt guapes
gràcies santi!
ps: les fotos són robades del space del santi. si us han molat visiteu-lo, n'hi ha de molt guapes
20/03/2007
bé, ha acabat una tongada de visites. ara em sento una mica i sol i una mica més lliure
podria escriure un apunt molt llarg sobre cada una d'elles, però m'hi posaria amb el primer i segur que en quedaria algun per escriure...
la primera visita va ser de la laura i la núria (la meva cosina). van venir per carnavals, però van venir per mi, eh... XD òsti com necessito que ma germana em digui les veritats! la trobo molt a faltar. i va ser curiós que vingués la núria: és dels familiars que menys veig i que més m'agrada veure. els vaig ensenyar una mica l'illa, el menjar (la tasca sinfreno, un guachinche d'anaga, la cafeteria de la facultat...), vam anar a la orotava, al teide, al blues bar, a las teresitas, al puerto de los cristianos, a puerto de la cruz, santa cruz... i vam veure un munt de plomes! plomes, infermeres sexys, polis sexys, jugadores de futbol sexys... i quan dic sexys, vull dir amb la intenció de ser sexy. que moltes noies ho aconseguien, però els tius... encara tinc malsons on apareixen escots peluts i carmí entre barba i bigoti :S
després van venir la núria i el joan, amics de la facultat de la ub. ells també venien per carnavals (però per mi, és clar). amb ells vaig anar a la cremada de la sardina, un acte molt curiós sobretot pel seguici multitudinari de gent vestida de vídua (sexy, és clar) fent veure que plorava entre crits de lamentació. mai havia vist tanta gent fent teatre de manera espontània. és com el "no passaran!" del correfoc, però més a pinyón, i molt més "teatreru". i després de la cremada repartien sardina a la brasa (amb papas arrugás, mojo i gofio, per suposat), i a les 3 de la matinada venen molt de gust! també vam anar al teide, a la orotava, al blues, a l'agüita, al puerto, a la facultat, a la sinfreno, a un guachinche a anaga, a santa cruz, a los cristianos, a las teresitas... però el millor, sens dubte, va ser escapar-nos un dia i mig a la gomera. l'endemà d'anar al concert de paulina rubio, vam agafar el ferry i ens vam plantar a l'illa del costat. és preciosa! amb la motxilla a l'esquena vam començar a caminar sense saber què fer. "lloguem unes bicis? on dormirem? busquem els horaris de busos? hi haurà busos aquí?" només teníem clar que a la posta de sol volíem estar en una platja de la punta oest, i a la sortida a l'est. i ho vam aconseguir! vam llogar un cotxe, vam fer night naker fast tourism, vam fer unes guiness, vam veure moltes postes de sol al mar (com cansa!), vam entrar al mar i de poc no en sortim XD, vam cantar, vam anar a lepe...
la següent visita va ser la més sentimental: els meus pares i mon germà! al veure'ns a l'aeroport no sabíem si riure, plorar, abraçar-nos o què fer. va ser estrany ser l'anfitrió dels meus pares: fins i tot un dia els vaig fer el dinar jo! vam fer molt turisme: teide (fins a la cota 3500!), orotava, cristianos, puerto, facultat, sinfreno, bodegón de viana, santa cruz... vam menjar molt i molt bé (dos cops a la sinfreno), i vam fer molts sucs naturals, que a mon germà li va encantar el de pinya. el millor? jugar amb mon germà al parc i veure la cara de tranquil·litat dels meus pares al adonar-se que estic de puta mare aquí.
i sense temps per descansar ja tenia aquí la mariona i el borja! amb ella no he perdut gens el contacte però ja tenia ganes de veure-la i xerrar. i al borja feia molt que no el veia (crec que des de que vam sopar a molins per acomiadar-me). també vam menjar molt bé. a la sinfreno em van preguntar per la família XD. però amb ells la cosa va anar més aviat de bars: época, siete, agüita, haring, escenario, o'clock... i evidentment, el gran blues bar. va ser una nit memorable. ara ja no pensaré cada dijous "el blues bar segur que li agradaria al borja", perquè ja sé que li agrada. també vam anar una mica a la platja, tot i que amb el temps en contra. divendres vam anar a la punta del hidalgo, l'extrem oest d'anaga, a veure pondre's el sol. el lloc és preciós, es veu la costa occidental d'anaga que també ho és, i hi ha un munt de plantes i animals marins a la vista (senyal que l'aigua és ben neta). la posta de sol va ser un "momentassu". i una cançó va guanyar una gran imatge. amb ells, més que amb ningú, he sentit que estaven allà per veure'm a mi. sona molt egocèntric, però és el que sento. diumenge a les 6 de la matinada, quatre hores abans que se n'anessin, els veia dormir a la meva habitació i em sentia com orgullós: "quin parell de grans persones que tens aquí!"
moltes visites, però cada una diferent: hi ha qui et compra sabó, qui duu el seu, i qui utilitza el dels meus companys de pis sense demanar permís!
la conclusió de tot plegat és: em sento molt estimat!!!
properes visites:
santi: 27 abril - 1 de maig
gemma, elena i anna: 4 -7 de maig
rai: finals de maig?
sort!
ps: a la foto, l'ambient de l'agüita. ens ve un tiu lleig (molt molt lleig) i ens demana que li fem una foto amb un amic seu. no hauria tingut més sentit que també ens hagués deixat una càmera seva? aquestes setmanes s'han fet fotos molt millors, però encara no me les han passat: a veure si me n'envieu alguna!
08/03/2007
eis!
dos apunts en dos dies! serà que m'aborreixo
però el cas és que acabo de llegir un correu electrònic molt divertit
el cert és que el món dels fwd és molt divers. boicot a nestlé, firmes per salvar una nena que té càncer d'ungla del dit petit del peu dret, pots de vidre que fiquen xinos dins de gats, firmes per salvar a adfjhdfsajsda de morir apedregada per la malvada justícia de gouhasdfhhhapufkistan per mossegar-se les ungles, hotmail se cierra (esta vez es verdad), cadenes que si la reenvies a 527 persones se't cauen les ungles (esto no es un fwd), en un diari s'ha publicat una carta dient que tots els catalans som el dimoni i tenim 27 ungles, el dia sense cotxes, el dia sense mòbil, cinc minuts sense llum, el mes de no tallar-se les ungles...
però tot i que creia que ja no em podria sorprendre res, he rebut el següent correu. després de les queixes per la pujada de tarifes en la telefonia mòbil: no a la pujada de preus de razz! XDDD
BOICOT POR EL PRECIO DE RAZZ (DE QUÉ VAN!)
No estoy de acuerdo con la subida de precio de Razzmatazz, me
he
enterado
que en breves suben a 18 euros, no tienen suficiente con que
vayan
4000
personas cada viernes y cada uno pague 15 euros mas las
consumiciones de
dentro?
Sinamon se esta aprovechando de nosotros, nos ponen cubatas
mas
pequeños,
inflan las salas asta rebentar, el wiski es de garrafa...y
ahora
quieren
subir el
precio.
Mi idea es hacer un boikot y que el fin de semana del 16 y
17 de
MARZO no
vaya nadie al razz, creo que a si veran que no solo se sale
al
razz
y
tendran que bajar los precios.
COMUNICALO A TODO EL MUNDO !! A QUIEN PUEDAS
ho sento si algú se sent ofès, si és que realment el correu va de debó. ja de pas: algú em podria confirmar si això és seriós o és un acudit?
properament: manifestació per una baixada de preus a tecina golf! ferrys gratis ja!
sort!
dos apunts en dos dies! serà que m'aborreixo
però el cas és que acabo de llegir un correu electrònic molt divertit
el cert és que el món dels fwd és molt divers. boicot a nestlé, firmes per salvar una nena que té càncer d'ungla del dit petit del peu dret, pots de vidre que fiquen xinos dins de gats, firmes per salvar a adfjhdfsajsda de morir apedregada per la malvada justícia de gouhasdfhhhapufkistan per mossegar-se les ungles, hotmail se cierra (esta vez es verdad), cadenes que si la reenvies a 527 persones se't cauen les ungles (esto no es un fwd), en un diari s'ha publicat una carta dient que tots els catalans som el dimoni i tenim 27 ungles, el dia sense cotxes, el dia sense mòbil, cinc minuts sense llum, el mes de no tallar-se les ungles...
però tot i que creia que ja no em podria sorprendre res, he rebut el següent correu. després de les queixes per la pujada de tarifes en la telefonia mòbil: no a la pujada de preus de razz! XDDD
BOICOT POR EL PRECIO DE RAZZ (DE QUÉ VAN!)
No estoy de acuerdo con la subida de precio de Razzmatazz, me
he
enterado
que en breves suben a 18 euros, no tienen suficiente con que
vayan
4000
personas cada viernes y cada uno pague 15 euros mas las
consumiciones de
dentro?
Sinamon se esta aprovechando de nosotros, nos ponen cubatas
mas
pequeños,
inflan las salas asta rebentar, el wiski es de garrafa...y
ahora
quieren
subir el
precio.
Mi idea es hacer un boikot y que el fin de semana del 16 y
17 de
MARZO no
vaya nadie al razz, creo que a si veran que no solo se sale
al
razz
y
tendran que bajar los precios.
COMUNICALO A TODO EL MUNDO !! A QUIEN PUEDAS
ho sento si algú se sent ofès, si és que realment el correu va de debó. ja de pas: algú em podria confirmar si això és seriós o és un acudit?
properament: manifestació per una baixada de preus a tecina golf! ferrys gratis ja!
sort!
07/03/2007
eis!
un dels motius pels quals he vingut a tenerife és conèixer millor la veïna cultura espanyola, descobrir com ens veuen ells i entendre el seu punt de vista de l'estructura de l'estat. és a dir: volia veure la relació catalunya-espanya des de l'altre banda del guió, ja que dins meu sempre he tingut la sensació que jo era independentista perquè sóc català i mai havia viscut fora de catalunya. volia o bé augmentar l'objectivitat de la meva opinió o bé canviar-la.
aquest raonament ha resultat erroni per la base: no he anat a espanya. podria haver anat a molts llocs molt més espanyols que les illes canàries. però això no afecta al que ara us explicaré. i de totes maneres hi ha d'altres bons motius per haver vingut aquí que ara no venen al cas.
doncs bé, durant aquests mesos el tema catalunya-espanya ha centrat molts dels meu pensaments i moltes de les meves converses. i un dels temes als que he donat moltes voltes és sobre la concepció que tenen els espanyols de la espanyolitat de catalunya. sembla embolicat, però no ho és. ho explico amb un exemple molt puntual (que no hauria de servir com a experiment científic per la poca importància estadística que té una mostra formada per un sol element)
aquesta tarda he estat estudiant a la biblioteca de matemàtiques i física de la ull. m'he passat per la mostra de novetats de l'hemeroteca, fixant-me en la nacionalitat i la llengua de les revistes que hi havia. la majoria tenen el títol en la llengua majoritària del país d'origen i el contingut en anglès (llengua franca de la ciència). he trobat alguna excepció:
- un butlletí italià, que estava íntegrament en italià
- un butlletí espanyol, de la real academia de matemáticas, íntegrament en espanyol. també hi havia d'altres revistes en espanyol, escrites a canàries, espanya i en alguns països hispanoamericans
- algunes revistes catalanes, com per exemple el butlletí de la societat catalana de matemàtiques (filial de l'iec), totes íntegrament en català
- un parell de revistes canadenques, amb el títol en anglès i francès, alguns articles en anglès i alguns en francès
és una bona notícia que hi hagi revistes catalanes (i en català!) fora de catalunya. m'ha sorprès molt gratament. algun altre cop ja havia vist algun llibre de la ub o de la uab per aquí
però el que vull fer és comparar les revistes canadenques i les espanyoles. en la canadenca, anglès i francés hi apareixen amb el mateix estatus. hi havia més articles en anglès, però s'ha de tenir en compte que la proporció de parlants del francès al canadà és semblant (en ordres de magnitud :P ) a la de catalanoparlants a l'estat espanyol
en canvi, a la revista de la real académia de matemáticas no hi havia cap article en cap llengua que no fos el castellà. sí que hi havia un article escrit per un professor que pel nom, població de naixement i càrrec, suposo que deu ser catalanoparlant. a més, a l'article, parlaven de la upf com universitat pompeu fabra, però la uib era la universidad de las islas baleares (sic) i la uv la universitad de valencia (sic) (aquest home s'havia recorregut la meitat de les universitats de parla catalana!). remarco una cosa: la revista és d'àmbit estatal (reial, és a dir, de tot el regne). no és cap revista d'una comunitat autònoma o universitat molingüe espanyola
la diferència de concepta està clara. les llengües del canadà són dues: anglès i francès, per bé que el francés pràcticament només es parli al quebec. pels canadencs, el fet de ser quebequès i parlar francès s'inclou en el fet de ser canadenc. això no és compartit per molts quebequesos, pels quals ser quebequès significa no ser canadenc i el quebec s'hauria d'independitzar
en canvi, pels espanyols l'únic patrimoni lingüístic d'espanya és l'espanyol. ser català i parlar català no s'inclou en el que és valorat com a espanyol. jo comparteixo profundament aquest punt de vista XD
poso algun altre exemple per comparar
no fa molt, el primer ministre canadenc va presentar una moció al parlament dient que el quebec és una nació que forma part del canadà. us imagineu a en zp proposant un text on es digui tant clarament que catalunya és una nació? ara bé, ho feia per evitar que es votés una moció presentada per un partit quebequés, on deia que el quebec és una nació que "actualment" forma part de canadà. a mi em sembla una estratègia efectiva per evitar el separatisme quebequés. com també ho és permetre referèndums independentistes. jo crec que si el canadà intentés imposar l'anglès al quebec i no li permetès tenir el nivell d'autogovern que té, a hores d'ara el quebec seria un estat independent
ahir, també a la biblioteca, vaig fullejar un llibre sobre els 20 anys que fa que l'estat espanyol és a la unió europea. era com un llistat de les millores de les que ha gaudit espanya pel fet d'estar-hi. després de la pàgina on parlaven de l'augment de dones presents a l'exèrcit hi havia el capítol referent a la promoció de l'espanyol a l'exterior. sobre quanta gent el parla, els llocs on s'estudia, les seus de l'instituto cervantes... però res de les altres llengües pretesament espanyoles. i no sé perquè dic "pretesament", si els únics que ho pretenen són els espanyolistes perifèrics (és a dir, els que defensen espanya des d'altres nacions, com la catalana). vaja, que si s'obre una delegació de l'institut ramon llull, l'èuscar s'estudia lluny del país basc o el gallec es parla fora de galícia, els espanyols no ho consideren com un fet positiu per a espanya
i encara hi ha qui defensa l'"espanya plural": ens intenten vendre que espanya és una harmoniosa unió de pobles que caminen junts agafats de la mà per un camí ple de floretes, mentre sonen violins i els ocellets canten
de la mateixa manera que sovint es diu que "catalunya serà xarnega o no serà" (hi estic d'acord), també crec que espanya serà plural (floretes i violins inclosos) o no serà. jo, personalment, desitjo que no sigui
ho deixo aquí, perquè em podria passar hores escrivint sobre el tema... i amb la quantitat de text que ja té aquest apunt, em sembla que no se'l llegirà ningú. si algú ho fa que avisi! (tindrà premi ;) )
sort!
ps: és cert, els quebequesos tenen un fort avantatge: la seva llengua, tot i que minoritària a l'estat canadenc, té al darrera tot l'esforç de la república francesa (tot, perquè no es cansa defensant cap altra llengua parlada en les seves fronteres) i el seu antic imperi
un dels motius pels quals he vingut a tenerife és conèixer millor la veïna cultura espanyola, descobrir com ens veuen ells i entendre el seu punt de vista de l'estructura de l'estat. és a dir: volia veure la relació catalunya-espanya des de l'altre banda del guió, ja que dins meu sempre he tingut la sensació que jo era independentista perquè sóc català i mai havia viscut fora de catalunya. volia o bé augmentar l'objectivitat de la meva opinió o bé canviar-la.
aquest raonament ha resultat erroni per la base: no he anat a espanya. podria haver anat a molts llocs molt més espanyols que les illes canàries. però això no afecta al que ara us explicaré. i de totes maneres hi ha d'altres bons motius per haver vingut aquí que ara no venen al cas.
doncs bé, durant aquests mesos el tema catalunya-espanya ha centrat molts dels meu pensaments i moltes de les meves converses. i un dels temes als que he donat moltes voltes és sobre la concepció que tenen els espanyols de la espanyolitat de catalunya. sembla embolicat, però no ho és. ho explico amb un exemple molt puntual (que no hauria de servir com a experiment científic per la poca importància estadística que té una mostra formada per un sol element)
aquesta tarda he estat estudiant a la biblioteca de matemàtiques i física de la ull. m'he passat per la mostra de novetats de l'hemeroteca, fixant-me en la nacionalitat i la llengua de les revistes que hi havia. la majoria tenen el títol en la llengua majoritària del país d'origen i el contingut en anglès (llengua franca de la ciència). he trobat alguna excepció:
- un butlletí italià, que estava íntegrament en italià
- un butlletí espanyol, de la real academia de matemáticas, íntegrament en espanyol. també hi havia d'altres revistes en espanyol, escrites a canàries, espanya i en alguns països hispanoamericans
- algunes revistes catalanes, com per exemple el butlletí de la societat catalana de matemàtiques (filial de l'iec), totes íntegrament en català
- un parell de revistes canadenques, amb el títol en anglès i francès, alguns articles en anglès i alguns en francès
és una bona notícia que hi hagi revistes catalanes (i en català!) fora de catalunya. m'ha sorprès molt gratament. algun altre cop ja havia vist algun llibre de la ub o de la uab per aquí
però el que vull fer és comparar les revistes canadenques i les espanyoles. en la canadenca, anglès i francés hi apareixen amb el mateix estatus. hi havia més articles en anglès, però s'ha de tenir en compte que la proporció de parlants del francès al canadà és semblant (en ordres de magnitud :P ) a la de catalanoparlants a l'estat espanyol
en canvi, a la revista de la real académia de matemáticas no hi havia cap article en cap llengua que no fos el castellà. sí que hi havia un article escrit per un professor que pel nom, població de naixement i càrrec, suposo que deu ser catalanoparlant. a més, a l'article, parlaven de la upf com universitat pompeu fabra, però la uib era la universidad de las islas baleares (sic) i la uv la universitad de valencia (sic) (aquest home s'havia recorregut la meitat de les universitats de parla catalana!). remarco una cosa: la revista és d'àmbit estatal (reial, és a dir, de tot el regne). no és cap revista d'una comunitat autònoma o universitat molingüe espanyola
la diferència de concepta està clara. les llengües del canadà són dues: anglès i francès, per bé que el francés pràcticament només es parli al quebec. pels canadencs, el fet de ser quebequès i parlar francès s'inclou en el fet de ser canadenc. això no és compartit per molts quebequesos, pels quals ser quebequès significa no ser canadenc i el quebec s'hauria d'independitzar
en canvi, pels espanyols l'únic patrimoni lingüístic d'espanya és l'espanyol. ser català i parlar català no s'inclou en el que és valorat com a espanyol. jo comparteixo profundament aquest punt de vista XD
poso algun altre exemple per comparar
no fa molt, el primer ministre canadenc va presentar una moció al parlament dient que el quebec és una nació que forma part del canadà. us imagineu a en zp proposant un text on es digui tant clarament que catalunya és una nació? ara bé, ho feia per evitar que es votés una moció presentada per un partit quebequés, on deia que el quebec és una nació que "actualment" forma part de canadà. a mi em sembla una estratègia efectiva per evitar el separatisme quebequés. com també ho és permetre referèndums independentistes. jo crec que si el canadà intentés imposar l'anglès al quebec i no li permetès tenir el nivell d'autogovern que té, a hores d'ara el quebec seria un estat independent
ahir, també a la biblioteca, vaig fullejar un llibre sobre els 20 anys que fa que l'estat espanyol és a la unió europea. era com un llistat de les millores de les que ha gaudit espanya pel fet d'estar-hi. després de la pàgina on parlaven de l'augment de dones presents a l'exèrcit hi havia el capítol referent a la promoció de l'espanyol a l'exterior. sobre quanta gent el parla, els llocs on s'estudia, les seus de l'instituto cervantes... però res de les altres llengües pretesament espanyoles. i no sé perquè dic "pretesament", si els únics que ho pretenen són els espanyolistes perifèrics (és a dir, els que defensen espanya des d'altres nacions, com la catalana). vaja, que si s'obre una delegació de l'institut ramon llull, l'èuscar s'estudia lluny del país basc o el gallec es parla fora de galícia, els espanyols no ho consideren com un fet positiu per a espanya
i encara hi ha qui defensa l'"espanya plural": ens intenten vendre que espanya és una harmoniosa unió de pobles que caminen junts agafats de la mà per un camí ple de floretes, mentre sonen violins i els ocellets canten
de la mateixa manera que sovint es diu que "catalunya serà xarnega o no serà" (hi estic d'acord), també crec que espanya serà plural (floretes i violins inclosos) o no serà. jo, personalment, desitjo que no sigui
ho deixo aquí, perquè em podria passar hores escrivint sobre el tema... i amb la quantitat de text que ja té aquest apunt, em sembla que no se'l llegirà ningú. si algú ho fa que avisi! (tindrà premi ;) )
sort!
ps: és cert, els quebequesos tenen un fort avantatge: la seva llengua, tot i que minoritària a l'estat canadenc, té al darrera tot l'esforç de la república francesa (tot, perquè no es cansa defensant cap altra llengua parlada en les seves fronteres) i el seu antic imperi
14/01/2007
a vegades l'estat d'ànim de les persones es comporta una mica com un sistema quàntic. poso un exemple:
sigui el subjecte A. posem que està en un estat d'ànim 1/sqrt(2)*(|c>+|p>), on |c> representa "content per haver guanyat un partit d'hanbol" i |p> és "preocupat per la salut de la seva àvia paterna". és a dir, està alhora content i preocupat, a parts iguals. llavors parla per telèfon amb un amic que fa molt que no veu. aquest amic, que no sap res sobre la nova afició esportiva del seu interlocutor, li pregunta com està ell, la família... llavors, A comença a explicar-li la malatia de la seva àvia. passen una estona xerrant sobre el tema, i A se sent cada cop més amoinat per com evolucionarà la seva àvia. quan pengen, A ja no se'n recorda de l'hanbol. la mesura ("ei A! com estàs?") ha modificat l'estat físic del sistema. ara es seu estat d'ànim és |p>
sort! (perquè tot és qüestió de probabilitats)
ps: tranquils, ni m'he posat a jugar a hanbol ni li passa res a la meva àvia paterna (descansi en pau). tan sols era un exemple ;)
sigui el subjecte A. posem que està en un estat d'ànim 1/sqrt(2)*(|c>+|p>), on |c> representa "content per haver guanyat un partit d'hanbol" i |p> és "preocupat per la salut de la seva àvia paterna". és a dir, està alhora content i preocupat, a parts iguals. llavors parla per telèfon amb un amic que fa molt que no veu. aquest amic, que no sap res sobre la nova afició esportiva del seu interlocutor, li pregunta com està ell, la família... llavors, A comença a explicar-li la malatia de la seva àvia. passen una estona xerrant sobre el tema, i A se sent cada cop més amoinat per com evolucionarà la seva àvia. quan pengen, A ja no se'n recorda de l'hanbol. la mesura ("ei A! com estàs?") ha modificat l'estat físic del sistema. ara es seu estat d'ànim és |p>
sort! (perquè tot és qüestió de probabilitats)
ps: tranquils, ni m'he posat a jugar a hanbol ni li passa res a la meva àvia paterna (descansi en pau). tan sols era un exemple ;)
11/01/2007
avui és el primer dijous de l'any que estic a la laguna, i per tant, avui serà elprimer cop aquest any que vaig al blues bar! cada dijous a la nit hi toquen música en directe, amb quatre músics com a base, però cada setmana s'hi aegeix gent, diferent. al llarg de la nit, hi arriba a pujar molta gent, a l'escenari! amb el que m'agrada a mi la música en directe, i més si hi ha bateria i guitarra, us podeu imaginar com disfruto allà
fa uns segons m'ha trucat l'andrés per quedar. hem quedat a 1/4 de dotze davant del portal del jose, que té la sort (o no) de viure davant per davant del nostre santuari dels dijous. com veieu, aquí em vaig creant costums i hàbits. i els trobava a faltar. com estar fins a les 10 de la nit a la facultat, tot i que sembli estrany enyorar una cosa així...
el que no trobava a faltar és pagar rebuts: el senderisme, l'aigua... flipeu: rebut de teidagua = 60€. sort que som quatre a repartir!
sort!
fa uns segons m'ha trucat l'andrés per quedar. hem quedat a 1/4 de dotze davant del portal del jose, que té la sort (o no) de viure davant per davant del nostre santuari dels dijous. com veieu, aquí em vaig creant costums i hàbits. i els trobava a faltar. com estar fins a les 10 de la nit a la facultat, tot i que sembli estrany enyorar una cosa així...
el que no trobava a faltar és pagar rebuts: el senderisme, l'aigua... flipeu: rebut de teidagua = 60€. sort que som quatre a repartir!
sort!
10/01/2007
un pedrot jau a la gespa. es fa de nit, el cel s'omple d'estrelles d'argent i el pedrot jau a la gespa. al llarg de la nit, les herbes es van omplint de rosada i el pedrot jau. surt el sol, els ocells canten i el pedrot jau. de cop i volta, uns densos núvols negres cobreixen el cel i el pedrot jau. cau una terrible tempesta i el pedrot jau. un sistema termodinàmic arriba al zero absolut i el pedrot jau
Subscribe to:
Posts (Atom)