Hola!

Els blocs de gent que viatja a l'Índia acostumen a ser molt hippies, jo no he volgut ser menys i m'he fet una foto dels peus. No hi ha bloc hippy sense fotos de peus, està demostrat.

A més així us puc mostrar la pinta de guiri que porto aquí. Les xancles són molt útils perquè t'has de treure el calçat cada cop que entres a la sala de control o a la d'ordinadors. A més, l'aire condicionat fa necessari dur mitjons. Això explica la combinació, que per altra banda és habitual entre els indis. Per acabar de fer-vos enveja, us diré que fa fresca i duc pantalons llargs i jersei.

Sort!

Albert

Two foreigners under monsoon.

Si abans ens fem la foto dels paraigües mentre feia sol, abans plou! XD

Ahir el Bradley se'n va anar i fins i tot els núvols ploraven! ;) Va ser dur per mi, ja que el Bradley ha estat un bon company d'habitació i fantàstic amic. Em va ajudar molt quan tot just havia arribat, ja que jo anava molt perdut. El vaig utilitzar de punt de recolzament, el seguia a tot arreu, pobre noi. Em va introduir els que després cabrien sent, junt amb ell, els meus millors amics d'aquí. El trobaré molt a faltar, tot i que l'últim dia em va fer un ensurt mentre recollia roba que gairebé m'agafa un atac de cor! XD A més, és la persona més propera a la meva cultura (podríem considera que érem els únics occidentals) i això m'ha ajudat molt, ja que ens enteniem molt bé. Hi ha certs problemes que només els entens de debó quan a tu també et passen.

Però amb la partida del Bradley no s'ha acabat tot!

Aquest matí he vingut al GMRT, on m'estaré fins el 10, de forma que quan torni al NCRA l'Iniyan ja se n'haurà anat. Hem fet molta amistat. És un noi molt intel·ligent, coherent i amb molta il·lusió. Té interès per tot; hem tingut diverses d'aquelles converses llarguíssimes sobre temes inesperats (de lingüística a geologia) que no tothom suporta tenir amb mi. Ell és de Tamil Nadu, estat del sud on no parlen Hindi. I a molts indis dels nord els agradaria que això canviés. Podeu entendre que ràpidament em vaig sentir identificat amb ell! Bé, que sigui fan de Bola de Drac també hi va ajudar! XD

A més, el mateix dia en que marxi, el Suhail també se'n va! En Suhail és tot un personatge. Sempre en fa alguna, i al final hem acabat dient-li Haxix, i això que aquí el tema del cànabis és tabú (i està molt mal vist fumar, beure, menjar carn...). També ens ha fet d'intèrpret, ja que ell sí que parla Hindi, sort n'hem tingut d'ell. Però per sobre de tot és un tros de pa. I aquest és una sensació que de ben segur me n'enduré cap a Corbera: els indis són molt bona gent. Potser és perquè he tingut molta sort amb els que he conegut!

I just quan jo vagi cap al NCRA, la Halime vindrà cap aquí (estic al GMRT). A veure si tinc sort de veure-la més endavant, ja que marxarà més tard que jo. És una amiga de recent adquisició, ja que no va poder assistir al RAS. És una noia molt trempada i vital. M'ha ajudat a entendre algunes de les diferències entre jo i els indis, potser perquè ella està entremig (és de l'Iran).

Per tant, estaré ben sol! La majoria de la gent ja ha marxat: el Prajwal ja fa molt, el Tatan divendres passat, el Kazutaka diumenge, i la resta ahir dilluns.

Ara, parlant d'això amb l'Andrea vam arribar a la conclusió que potser aquesta serà la manera de conèixer els estudiants de doctorat del NCRA. Es pot trobar la part positiva a tot quan tens una conversa amb algú que t'estima! Quina sort que tinc!

Molta sort!

Albert



PS: Per cert, estic pensant en fer una "English version", encara que sigui passar l'original pel traductor del Google i ja està. Així els amics d'aquí entendrien millor els apunts... Què en penseu?

Two foreigners waiting for monsoon.

Eis!

Ja fa dies que hauria d'haver comencat el montso pero aqui no plou gens. La gent es comenca a preocupar de debo. Ara mateix les reserves d'aigua de Pune son per uns vint dies... Pero nosaltres encantats, disfrutant de les suaus temperatures: ja porto dos dies seguits dormint sense el ventilador i utilitzant aigua calenta per dutxar-me!

Sort!

Albert

Hola!

Ahir vaig fer turisme!! Amb uns companys del RAS i un estudiant de doctorat d'aqui que ens feia de guia vam anar a Sinhagad.

Sinhagad es una muntanya on el rei Chatrapatri Shivaji hi tenia una fortificacio, defensada per Narvcer Tanaji Malusare, un dels seus millors soldats. Shivaji va unificar tot Maharashtra lluitant contra els sultanats, mughals, britanics i portuguesos; i tenia la idea d'unificar tota la India i evitar que fos controlada per imperis externs. Per aixo (i gracies a la forta propaganda nacionalista) Shivaji es considerat un heroi nacional i simbol de la llibretat, especialment a Maharashtra.

Com podeu veure a la foto, la muntanya mateixa fa de fortificacio, ja que el cim es un petit altipla rodejat de cingles. Les muralles i torres es concentren la porta d'entrada i alla on seria mes facil pujar si no hi fossin.

Us penjo algunes fotos.

Sort!

Albert

Hi havia molta boira i a estones feia molt de vent, cosa que feia que el lloc fos encara mes especial. Per sort m'havien avisat i duia pantalons llargs i jersei. Pero com que estava ennuvolat no em vaig posar crema solar i em vaig cremar com una gamba!

Tambe hi ha diversos temples, templets, idols i deus. En aquest hi podeu veure l'omnipresent esvastica.

Es tant humit... que hi viuen crancs! Jo mai havia vist crancs a part de la platja i els restaurants. I son grossos, eh!

Alla dalt hi ha diverses paradetes on venen menjar i begudes... Pero, per suposat, tot vegetaria i res d'alcohol o tabac!

Aquest bon home ens va cuinar ceba arrebossada bonissima! Picant, per suposat. Tambe hi vam pendre curd (una cosa semblant a iogurt) i chai (te).

Aquests sis son els companys amb qui hi vaig anar: molt bona gent! D'aprop a lluny: Sonal, Halime, Noren, Anamitra, Tatan i Suomik. A la dreta hi ha un grup que jugava a alguna cosa semblant al "tot s'hi val".

Alla a dalt de la muntanya la humitat es molt alta, ja que estas permanentment dins dels nuvols, i aixo fa que hi creixin moltes plantes i que tot estigui molt verd. De fet, el que mes em va impressionar va ser el contrast del verd llampant de l'herba i el color fosc de la terra.

Hola!

Espero que hagueu tingut una bona revetlla de Sant Joan! Per mi no hi ha hagut gaires diferencies amb els altres dies...

A Catalunya s'acostuma a dir, especialment en cercles anticlericals, que la revetlla de Sant Joan es un intent de cristianitzar una suposada anterior tradicio pagana*. Certament, una festa tant incendiaria sembla mes logic associar-la amb el solstici que amb Sant Joan, que batejava amb aigua i no pas foc.

Ara be: no us penseu pas que aquesta festa catalana es l'unic cas de suplantacio per part del cristianisme. Hi ha qui diu*, per exemple, que abans del naixement de Crist ja se celebrava pels volts de Nadal una antiga festa relacionada amb solstici d'hivern.

On vull anar a parar? Us vull ensenyar un curios tapis que hi ha a l'edifici principal de l'NCRA, a les escales que hi ha just davant del Lecture Hall, es a dir un lloc ben visible.

Aquest tapis es una representacio grafica, a l'estil hindu, del Nou Testament. Pregunant per aqui, les opinions convergeixen a la idea que els missioners van intentar introduir la fe cristiana representant Crist, els angels, el diable, etc. com a alguns dels deus i divinitats hindus. De fet, l'Hinduisme te una forta capacitat d'asimilacio d'altres creences: qualsevol deitat local pot ser assimilada a l'avatar (alguna cosa aixi com la reencarnacio) d'un dels deus hindus.

La conclusio es: sort que estic a Pune, perque aixi he pogut fer aquesta trascendental reflexio. Si estigues a Corbera, no hauria reflexionat perque hauria perdut el temps menjant gambes i coca, brindant amb cava, llencant petards, sentint l'escalfor de la Flama del Canigo, olorant l'embriagador perfum de la polvora cremada...

Sort!

Albert



*ho sento, no tinc referencies. Simplement ho he sentit molts cops.

Aquesta es la millor foto del tapis sencer que he pogut fer. Es dificil perque esta en unes escales. Podeu ampliar-la si hi cliqueu.

Primer pla de Jesus Crucificat.

Jesus es temptat pel Diable.

Els tres Reis d'Orient!!!

Hola!

Dema me'n vaig al GMRT jo solet! Sera el primer cop que l'Ishwar s'atreveix a enviar-m'hi sense supervisar-me. Espero que l'observacio vagi be!

Per aquest motiu, avui toca... bateria de fotos d'antenes!

Per fotos mes ben fetes podeu mirar aqui.

Sort!

De dreta a esquerra: el Suhail, l'Iniyan, jo i l'antena C02.

El de la gorra es el Prajwal i al seu costat hi ha l'Iniyan. El del polo a ratlles blanques i verdes es el Bradley i el del polo groc-beige es el Suhail.

Hola!

Avui us penjare fotos de la meva habitacio. El motiu? Fer el friki una estona.

Fins aviat!

Albert


PS: Per cert, no passa res si escriviu algun comentari, eh, que no us mossegara el teclat... Si no, em dona la sensacio que ningu llegeix el bloc!

Per comencar, el millor de l'habitacio: una magnifica butaca de disseny! De disseny dels anys 60, per ser precisos. Es veu que l'entrada es el lloc mes adequat segons el Vastu Shastra (que es com el Feng Shui indi). El cubell, la bossa i les ampolles d'aigua estan degudament col.locades per donar un toc costumista a l'escena.

Aquest es el meu llit. Aqui no es veu, pero mes a la dreta hi ha el llit del Bradley i els armaris. Per sort, tots els llits d'aqui i el GMRT tenen mosquitera. Completen la decoracio una espelma, un magnific joc de teteres i tasses i una delicada rosa de plastic.

Aquesta es la meva dutxa! Com podeu veure, no hi ha cap cortina i uns sospitosos objectes jeuen dins de la dutxa: un tamboret, una galleda gran i una de petita. Com deuen haver endevinat els mes desperts lectors: em dutxo amb palangana! La dutxa no va :( . En canvi, al GMRT si que funciona, per aixo estic tant content cada cop que hi vaig!

I, finaltment... el vater! El mes curios es l'aixeta i la petita galleda que hi ha sempre al costat de les taces dels WC. En els llocs mes fashion, enlloc de l'aixeta hi ha una mena de manguera, com aquestes de les piques de rentar plats super professionals... Encara no m'he atrevit a preguntar-li a cap indi que fan exactament amb aixo, pero algun dia ho fare.

Ahir vam fer una excursio a Narayan Godt, una muntanya* prop del GMRT. La muntanya te uns barrancs de roca bassaltica espectaculars, i el cim potser es el punt des d'on es veuen mes antenes. Vam tornar caminant, i vam passar per un poblet on vam parar a pendre te. Hi havia com a molt una dotzena de cases no molt concentrades. Algunes estaven pintades de colors alegres, especialment l'escola. Hi havia un temple, per suposat! Aqui hi ha temples per tot arreu. Hi havia cabres, vaques, bous i una pila enorme de cebes. Estava tot rodejat de camps. El lloc on vam pendre el te era una mena de terrassa on mitja dotzena d'homes vestits de blanc xerraven de les seves coses. Un d'ells ens va convidar als tes, i no hi va haver manera de que el cambrer ens deixes pagar-los.

Desgraciadament (per vosaltres) se'm va acabar la bateria de la camera de la Laura al peu de la muntanya, justa abans de pujar. I el

[he hagut de parar d'escriure perque un grill m'estava pujant per dins dels pantalons. Un dia penjare fotos d'animals. Pero us he de comentar que nomes arribar al GMRT, el primer que ens van dir quan teniem les claus de les habitacions va ser que abans de res comprovessim que no hi haguessin ni serps ni escorpins a dins... I hi havia un cartell que recomanava no sortir a caminar sol mes tard de les 10 de la nit perque s'han vist lleopards pels voltants... Desgraciadament, no hi he vist ni serps ni lleopards, tan sols ocells (molts corbs!), una guineu i un gripau]

carregador me l'havia deixat aqui, al NCRA. Aixi que no tinc cap foto des del cim, ni del poblet, ni dels camps, ni de l'excursio de diumenge... Pero segur que els amics d'aqui me'n passen algunes.

Fins aviat!

Albert


*el Prajwal, que es del Nepal, se n'enfot molt de mi i de les meves "mountains". Li he intentat explicar que vinc d'un pais petit, on de tot en diem "muntanya", i que al passar a l'angles se'm fa dificil diferenciar les "mountains" de les "hills"...

Al GMRT hi vam anar amb bus, ahir vam fer una excursioneta amb bus, avui hem anat al IGO amb bus i hem tornat al NCRA amb bus... tota una aventura!

Pati interior de l'edifici de control del GMRT. Els models son el Suhael (el de la dreta) i el Prajwal (el de dalt).

En aquest edifici qui hi ha la sala de control, les sales amb l'electronica que tracta les senyals i les emmagatzema, una sala d'ordinadors, els tallers on reparen i milloren els intruments, una sala de conferencies, una cantina, una biblioteca...

La nit del divendres hi vam fer una de les observacions!! No va anar massa be, perque hi havia sis antenes que no funcionaven per culpa de la tempesta (quina tempesta!) que havia caigut a la tarda. Ja se sap que els primers cops a vegades no surten del tot be... Tindre temps d'arreglar-ho els cinc cops que encara hi he d'anar!

He estat al GMRT!!!

Aquesta es una foto d'una de les antenes, vista des de sota. Pels que no ho recordin, cada una d'aquestes antenes fa 45m metres de diametre, i el telescopi esta composat per 30 antenes repartides en una area de 14km de radi.

Iep!

Com va tot per alla? Suposo que no es parla d'altra cosa que del Barca... Com me n'alegro de no estar alla aquests dies, aixi m'estalvio els pesats futboleros i la campanya electoral! Jo crec que els periodistes tambe haurien de fer vaga en contra de l'exces de Barca a les noticies.

Per aqui tot segueix mes o menys i igual: curs, classes, fer deures pel master... El dimecres vam fer una exposicio oral sobre l'analisi de les dades dels experiments que us vaig explicar l'altre dia (veure apunt del dia 22). Havien estat moltes hores calculant i recalculant, ajustant corbes, buscant les dades dels calibradors... L'exposicio per sort no la vaig fer jo sino un altre company del grup.

Despres d'aixo hem respirat mes tranquils i he pogut dedicar mes temps a un dels treballs que he d'enviar a Barcelona. A mes hem comencat a preparar les observacions, ja que la primera es el dilluns que ve.

Per cert, el dimecres va sortir la resolucio de la beca FPU i no me l'han donat... Ha estat un cop, dur. De fet, ahir els amics d'aqui se n'han adonat, i per intentar-me animar em van mig enganyar per sortir fora amb l'excusa d'anar a menjar carn. Pel cami ens vam trobar un casament!

Us he penjat un parell de fotos del casament i alguna altra amb gent d'aqui.

Fins aviat!

Sort!

Albert

Aquesta es una fotografia feta per encarrec: la idea original es del Pere. Vaig intentar demostrar que puc anar d'un edifici a l'altre sense tocar el terra i gairebe m'esllomo!

Els autors de la foto de mi fent de Tarzan (o mes aviat penjant com un fuet). El de l'esquerra es l'Iniyan, de Tamil Nadu, i el de la dreta el Tatan, que ve de l'estat de Bengala Occidental (la capital del qual es Calcuta).

Justament el Tatan mentre feiem les fotos ens va explicar que son aquestes "lianes". En realitat son arrels que el mateix arbre va llencant des de les branques i van creixent fins que arriben al terra i arrelen. Aquest tipus d'arbre fa unes branques molt llargues i creixent molt en horitzontal (i tambe cap amunt), i aquestes arrels secundaries els serveixen per guanyar estabilitat. De fet, sovint costa saber quin es el tronc inicial i quins son els troncs secundaris!

Ja que us he ensenyat fotos d'en Kazutaka, de l'Iniyan i el Tatan, per fer justicia m'he vist obligat a penjar una fotos dels companys amb qui m'he fet mes amic. El problema es que la foto no es gaire bona i no surten gaire afavorits. El que fa la foto es l'Iniyan. El de la dreta es en Suhail, d'aprop d'Agra (que es on hi ha el Taj Mahal). Al seu costat hi ha el Prajwal, que es del Nepal.

Assegut a la meva esquerra hi ha en Bradley, de Sud-Africa. Aquest es el meu company d'habitacio. Tot i que tingui pinta d'indi (es d'origen indi), es tant occidental com jo, i aixo ens va be perque hi ha coses en les que nomes ens entenem ell i jo. Tambe hi ha una dona brasilera, pero es mes gran i no ens fem massa. I el japones viu al seu mon...

Be, el cas es que amb aquests cinc estem establint un grup molt xulo, amb qui puc estar treballant conjuntament, parlar d'astrofisica, veure una peli, sortir a fer una volta, tenir converses sobre la vida o xerrar de temes banals.

Visca els nuvis! Estaven parats al mig de la carretera en un carruatge ben estrafolari.

La banda de musica que precedia als nuvis. Hi havia tot de gent ballant al seu davant, al mig de la carretera i mentre passaven cotxes, rickshaws, motos, bicis, camions...

Hola!

Deixeu-me que us foti el rollo sobre el que faig aqui. Se que es el que menys interessa a la gent, que el que es guay es que estic a l'India i tot aixo... Pero de totes formes a mi el que m'emociona mes es tot el que estic aprenent de radioastronomia, aixi us en parlare una mica.

Una de les assignatures que faig es diu Radio Physiscs Lab, i consisteix en preparar observacions, realitzar-les, analitzar les dades i treure'n conclusions. I per realitzar-les, disposem de dues antenes,: una de tres metres de diametre i l'altra de quatre.

Ja sento la pregunta: "Com que antenes, que no utilitzeu telescopis, els astronautes?"

En radioastronomia, als radiotelescopis en diem antenes, perque son antenes de radio. El principi fisic que governa l'adquisicio de senyal es molt diferent als telescopis optics, i molt semblant a les antenes de les teles, els mobils o, per suposat, les radios. La diferencia es que es poden apuntar, i que les apuntem al cel.

Be, aquesta primera foto d'aqui dalt es de l'antena de tres metres. Amb ella hem observat regions de la nostra galaxia que emeten en la linia de 21cm, es a dir nuvols d'HI (hidrogen atomic neutre). Esta al sostre de l'edifici on estic ara, que es com el centre de caomputacio i calcul de l'NCRA.

A sota hi ha l'antena de 4 metres, amb la que vam fer una observacio del Sol per mesurar el feix de la propia antena (es una caracteristica molt important de tots els radiotelescopis, relacionat amb la seva precisio).

Totes dues antenes formen l'SRT (Small Radio Telescope).

Despres hi ha una antena molt grossa que hi ha al mig del jardi, no se ben be que hi fa XD Em sembla que simplement es una reproduccio a escala de les antenes del GMRT.

Fins a la proxima!

Antena de 4 metres de l'SRT (Small Radio Telescope).

Antena "decorativa".

Hola!

Us penjo unes fotos per demostrar que estic a l'India, que he complert la promesa de dur una camera, i que encara no l'he perdut.

Aquesta foto es del pati interior de l'edifici principal de l'NCRA (National Centre for Radio Astrophysics), que es l'institut que imparteix el curs RAS09 (Radio Astronomy School), gestiona el GMRT (Giant Meterwave Radio Telescope) i m'ACULL (Alimenta, CUida i dona LLicons).

La questio es: es un jardi posat dins d'un edifici, o es un edifici construit enmig d'una jungla? Mireu les fotos de mes avall i entendreu perque m'ho pregunto.

Sort!

Jo, al mateix cami que en Kazutaka, pero mes ben fotografiat. Es nota qui es el japones, eh!

He penjat aquesta foto amb l'oculta intencio de tranquil.litzar els que estan preocupats pel meu estomac. Sempre tinc una ampolla d'aigua a ma!

En Kazutaka de cami de l'edifici on tenim les habitacions. Podriem anar d'un edifici a l'altre penjats de les lianes, com en Tarzan!

Ja ho se, l'he tallat; no soc massa bon fotograf.

primeres impressions - els indis

Hola!

Pretenc fer una serie d'apunts sobre la meva actual estada a l'India. Per exeperiencia, prefereixo no prometre gaire fidelitat.

Per comencar us parlare una mica dels indis i de les primeres observacions que n'he fet. Si, semblo un antropoleg, o pitjor: un psicoleg! Aquests defectes s'enganxen...

El primer que em va sobtar es la diferencia en les dimensions de l'espai personal. Em refereixo a aquella zona al voltant del nostre cos que preferim que no se superi, i que nosaltres respectem en els altres. Evidentment, aquesta distancia depen de la persona i la relacio que hi tens. Es una actitud inconscient, excepte quan algu la supera. I ja el primer dia em sorprenia com em tocaven! No penseu malament, em refereixo a posar-te la ma a l'esquena, o estirar-te el brac. M'he fixat en que entre ells de seguida s'agafen de la ma o es passen el brac per sobre l'espatlla. I avui un company, dels qui mes em faig, m'ha agafat la ma i m'he mort de vergonya. Per mi no es normal, pero tampoc volia que se sentis ofes...

Una altra curiositat sobre els indis es un estrany (per mi) moviment que fan amb el cap. Sovint balancegen el cap a dreta i esquerra. Poden estar parlant amb tu, i el gest preten donar un sentit especial al que diuen (a veure qui es el llest que l'endevina!). Pero sobretot ho fan com a resposta: pot voler dir que si, que no, m'ho estic pensant, gracies per l'ajuda, falten 5 rupies, ja ten pots anar pero torna dema cap a les 3 i si no hi soc truca'm al telefon 5069877... ves a saber! Ja me'n va avisar l'Anna Gavalda, i potser es el millor consell que m'han donat! Tambe es curios que a vegades, si jo faig que si o que no amb el cap, no m'entenen.

Sobre el que tambe estava avisat es que aqui es menja amb les mans. Be, hi ha coberts disponibles, i jo i d'altra gent els utilitzem, inclosos alguns indis. Pero en general mengen amb els dits. Per suposat, es netegen les mans abans i despres de menjar! Algun dia provare jo de menjar com ells. No es pas facil menjar amb les mans sense que sigui una marranada! Ells mantenen els dits molt nets, i no vull fer el ridicul llencant-me tot l'arros per sobre.

Tambe es curios la facilitat amb que es treuen les sabates. Tothom duu sandalies o un altre calcat facil de treure, i quan estan asseguts a classe sovint se les treuen. I aqui on estic ara, a la sala d'ordinadors, esta prohibit entrar calcat.

Ostres, repassant el que escrit em sembla que gairebe tot es despectiu! Ho intentare arreglar. La majoria dels indis amb els que m'he trobat son amigables, somrients, amables, generosos i hospitalaris. Pensen molt en ajudar l'altre i fer-lo sentir be. Em dona la sensacio que amb mi aixo es multiplica, pel fet de ser estranger. Pero d'aixo en parlare en un altre apunt, que no em vull sortir del tema i tinc feina.

Be, fins al proper apunt, si es que n'hi ha!

Sort!

Albert

PS: Escric amb un teclat configurat per l'Angles, de forma que no tinc ni accents, ni ces trencades, ni dieresis ni totes aquestes cosetes que sovint fan la murga pero que quan no hi son les trobes a faltar.

Last July my laptop was damaged. It's not important how or who damaged it. The significant fact was that I had expended a lot of money in a laptop when I had it, and then it was broken when I couldn't afford a reparation.

The laptop didn't work well and it didn't recognize some important hardware: battery, wireless antenna, usb ports... I tried a lot of things, but I was unsuccessful. I even though about throwing in the towel and install Windows in the laptop.

But recently I've acquired a few new informatics knowledge. And the last week I had an idea and implemented it and... I did it! My laptop, now known as Marv, have returned from his ashes as Phoenix did.

I'm very happy to have done it myself! And now I can install all the tools I need to work in my own laptop, I'll not be dependent on the investigation group's one.

Today, a good new. Tomorrow, more!

Best of lucks!

Yesterday night there was an interesting conversation at the centru (how should I say "el centru" in English?). We talked about the strange words and expressions that make Mikel laugh at David. Yes, as you are suspecting, there are a few points to be added at the list started at January the seventh.

forth: atabalar. Don't "atabalate" me with translations. "marear" is not exactly the same, if I want to say "atabalar" I've got no choice: I'll say "atabalar".

fifth: enchegar. Please, don't burn the TV, I want to see the weather information. Just "enchegate" it.

sixth: somos. "Somos" is not an incorrect word in Spanish. But when he says "¡Somos viernes!" David is not declaring his suport for the Wednesdays' community. He means that the weekend is coming soon.

Good luck!

They were running along the underground passages. Twelve goblins were hot on their heels, shouting and throwing poisoned javelins to them. Nerst fired the first of the nineteen arrows that Count Fosco had given to him just the night before. A goblin fell, and for an instant the crowd hesitated. Livab took this chance to look forward. She saw the way out the cave. However, the forest outside wasn't the solution. If you try to scape from the goblins through the woods in the night, they will sure call their colleagues the wolfs. So Livab conducted Nerst behind a rock. Protected of the javelins by the stone, Nerst fired again to the enemies. His hands moved as fast as the wind. At last, there was a single goblin only thirty meters in front of them, holding its javelin in the left hand. And Nerst had a single arrow in his quiver. He rapidly putted it in his bow, aimed at the goblin and fired. The arrow went through the goblin's left arm and the javelin fell in the floor. Livab jumped to the goblin and cut its neck with her big axe. The battle finished. Then, in front of them were the forty miles long way through the fruitful Green Forest.

They were running along the underground passages. Twelve goblins were hot on their heels, shouting and throwing poisoned javelins to them. Nerst fired the first of the eighteen arrows that Count Fosco had given to him just the night before. A goblin fell, and for an instant the crowd hesitated. Livab took this chance to look forward. She saw the way out the cave. However, the forest outside wasn't the solution. If you try to scape from the goblins through the woods in the night, they will sure call their colleagues the wolfs. So Livab conducted Nerst behind a rock. Protected of the javelins by the stone, Nerst fired again to the enemies. His hands moved as fast as the wind. At last, there was a single goblin only thirty meters in front of them, holding its javelin in the left hand. But Nerst's quiver were empty. The goblin leaned backward his body to get impulse, aimed at Nerst and throwed the weapon. The javelin wounded Nerst's right arm. Livab jumped to the goblin and cut its neck with her big axe. The battle finished. Then, in front of them were the endless way through the Dark Forest, and Nerst had an unjuried arm and poison in his veins.

A little burocratic decision can make a big change in a story.

Today an uncontrollable stampede of UOC's students, like a biblical plague, has occupied the Physics Faculty. The vision of this singular* people has generated a lot of thoughts in my stressed mind. I'll explain you only one.

I must put you in context. Bologna's process is related with small groups, proximity between teachers and students, seminars... But this will involve smaller rooms, therefore economic inversion and making alterations to the buildings.

Haven't they though about UOC's? Do they agree with Bologna's process? I don't believe that a UOC student would like to have some university workers putting up asd a wall in his bedroom.

Oh, yes, this has my best thought. Today I am not so much inspired.

Luck!



* yes, singular is exactly the correct word

Today I write to recommend to you three videos. These videos are made by Mishima, a great band of pop. "Miquel a l'accés 14" is a song from their third album "Trucar a Casa. Recollir les fotos. Pagar la multa". Their fourth and last album, "Set tota la vida", provides brilliant songs as "Qui n'ha begut" and "Un tros de fang". I hope you'll enjoy it.

Saturday night I went to Mishima's gig in the Heliogàbal with Andrea. This was a wonderful show, with good adaptations, improvisations and new songs.

A nice night in a very special day.

Hi!

I must answer to the tsunami of expectation about the subject of my father and our surname. This morning I've talked to my father and he wasn't annoyed at all. He doesn't disapprove the translation of our surname. Yes, I've said our surname. What I'll do is to gather information and present it in a familiar meeting (I mean my parents, brother and sister).

That's all for today.

Best of luck!

Albert

Another picture to show you the great dimension of the antennas they had in Pune!

Who am I?

This question seems very profound, but this is not my intention. What I'm thinking about is my name. When somebody asks me "Who are you?", I answer "Albert Cañellas i Pagès". When I say it, there's no problem*. What I don't like is when I write it. My first surname is catalan, but it is in Spanish, and it has the "ñ", a symbol of spanishness. The "ñ"is like a flag of the spanish nationalism. And I have it in my name. It's not a coincidence: when an army conquers a hill, they hummer a flag in it. So they hummered an "ñ" (and an "a") in my ancestor's surname.

Now seem that my name begins to appear in international documents. Today we had sent a proposal to Mumbai, India, to observe with their GMRTelescope (an array of thirty antennas like the ones in the picture). In the proposal I appear (after the word "Authors" and a few names :D ) as "A. Cañellas". I don't like it. I hate forgetting my mother's surname. And I don't like to contribute to the international projection of Spain.

I've searched information Generalitat's webpage and I've found that this is very easy. It's a translate, not a change.

However, the fisrt is to speak it with my parents. I have had some trouble for talking to him. And when I finaly catched, and I was explaining him, his face turned very serious. He doesn't liked it at all. 'What is more Catalan than Cañellas**? And then, I'll not be your father anymore? When you get out of home, do what you want. Dont talk abou it anymore!' he said, in an angry voice that I didn't remember.

Well, I don't understand this reaccion. If he doesn't like, I'm not going to contradict him. But he has said not to talk about it, and I want to talk to him an explain that I don't want to change my surname, my idea was only about a translation, I'm not rejecting his surname. I don't know what to do.

Albert Cañellas i Pagès


*Well, yes, there is one problem, I have some trouble pronouncing "ll".
**Canyelles is a catalan town, in Garraf.

More than a year ago I published my last post. It was written Catalan and sad, and I was disoriented. Now I'm happy, I have lots of plans and projects to do and I write in English. I've just installed the British English corrector and I have to restart Firefox to use it, so this post could be full of errors. In fact this has a lot to do with the purpose of me writing in English. I am forcing myself to write in English to practice a little. Therefore, if yo see an error (or several), tell me, please. Well, I mean in the case that someone is reading this.

I will devote my first post to a language issue: the "catalanades" in spanish. Today I've listened a girl saying "no cal que lo hagas" in a spanish conversation. I'm not speaking about a farmer from a little town near Vic that always speack in Catalan and one day he have to talk to a post office employee born in Cuenca. I'm interested in the catalan words used by spanish speakers in spanish conversations.

There are a lot of them, but at the moment I remember three. And they are very used.

first: cal. I've writed above that today I've listened a girl saying this. But it is really used. Who likes to say "no es necesario que lo hagas" when you can say it as short as "no cal que lo hagas"?

second: runa. "Ese castillo está en runas", or "vigila, que estás pisando runa y te harás daño". I remember my grandmather talking about "runas" in the floor and imagining Balin the dwarf writing his farewell words in Moria mines. By the way my grandma is from Vélez-Málaga and she always speak in spanish.

third: ara. "Ahora", what a long word! And it's too difficult to say all this vowels all together. Take it easy, say "ara" and finish it right now.

I hope that if someone is reading this he has thought "Is this word really wrong? Why?". Is this the case?

I'm sure that I will expand this list soon. Any suggestion? Make a comment!

Albert